Finalment, el Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d’empara presentat per Òmnium Cultural contra les sancions imposades per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) arran de la gigaenquesta. Ara bé, la decisió no ha estat unànime. Els magistrats José Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel han emès un vot particular pel que consideren que s’hauria d’haver estimat el recurs, atesa la manca de “previsibilitat tant objectiva com subjectiva” del règim sancionador de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
En concret, la majoria dels magistrats entenen com a correcta la multa de 200.000 euros que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va imposar a Òmnium. De fet, també va sancionar l’ANC amb 240.000 euros. El ponent de la resolució ha estat Antonio Narváez, un magistrat que prové de la carrera fiscal i especialitzat en drets fonamentals, però que va ser recusat -i apartat per considerar el Procés un cop d’Estat.
La sentència arriba després d’un llarguíssim camí processal que s’arrossega des del 2015 contra aquesta eina que es va incloure en la plataforma Ara és l’hora, una entitat que volia trobar suports cap a la independència. Òmnium considerava en el seu recurs que la sanció “és desproporcionada, política i sense precedents”, i que vulnerava “el dret fonamental d’associació amb l’objectiu de silenciar la veu de la societat civil”.
Una multa que ve de lluny
Tot comença abans del procés participatiu o consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, tant Òmnium com l’ANC va impulsar una gigaenquesta que va mobilitzar més de 30.000 voluntaris. En el balanç s’hi compta que es van visitar més d’1 milió de cases de gairebé tots els municipis de Catalunya – és a dir, més d’una tercera part de totes les llars catalanes. Tot això, entre el 4 d’octubre i el 7 de novembre del 2014. És a dir, en poc més d’un mes. En total, es van fer 250.000 entrevistes, però només van poder processar 85.342 enquestes.
De fet, estadísticament, la mobilització va ser un èxit, però l’Agència Espanyola de Protecció de Dades no ho va veure igual, i al cap d’un any, arran de diverses denúncies, –una de Vox– va imposar una sanció de 200.000 euros a Òmnium, i dues sancions de 200.000 i 40.000 euros cadascuna a l’Assemblea Nacional Catalana. L’argument sancionador era que les entitats “no havien dissociat de manera adient les dades personals i de residència dels enquestats de les seves respostes, cosa que permetia identificar-los sense grans esforços”. Així retreien que les respostes contenien informació ideològica i que s’hauria d’haver requerit un consentiment reforçat dels enquestats que les entitats no haurien dut a terme.
La sanció va ser recorreguda davant la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, i el novembre del 2017 van tombar els recursos. De fet, l’Audiència va decidir que s’havia d’executar la multa per la via del constrenyiment, és a dir, d’execució forçosa. El segon pas va ser demanar l’auxili al Tribunal Suprem, que el novembre del 2019 va resoldre que ni tan sols admetia a tràmit els recursos. Òmnium no ha tingut més camí que demanar empara al Tribunal Constitucional i ara el tribunal considera que les multes són ajustades a dret, llevat dels dos magistrats progressistes que entenen que no s’ha garantit el principi de “previsibilitat” necessari en qualsevol procés sancionador.
3
2
