El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pronunciat una conferència a la sala Oval de Museu Nacional d’Art de Catalunya, per fer balanç en el primer aniversari de les eleccions del 14-F, els famosos comicis del 52%. Aragonès ha decidit explicar el full de ruta del seu Govern i la seva proposta per a l’independentisme quan el moviment republicà viu moments de divisió, desorientació i desconcert ideològic. El president ha esperonat l’independentisme a deixar els “retrets” i a omplir una agenda de treball per fer factibles els “grans consensos de país” a través de “set condicions” indispensables.
La conferència d’Aragonès ha tingut tres blocs. Un, dirigit Catalunya endins; un altre, dirigit a l’Estat i un tercer, dirigit al moviment independentista. Un discurs sense escarafalls i que dissenya un suposat pla per fer “inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”. D’aquí que el president del Govern hagi demanat a banda i banda un esforç per solucionar una de les grans qüestions pendents de la democràcia espanyola: el conflicte polític de l’Estat amb Catalunya.
Així ha reclamat a l’independentisme “sortir de les respectives zones de confort” i buscar “complicitats internes i a l’estranger”. L’avís també s’ha dirigit a la Moncloa, que ocupen les esquerres espanyoles del PSOE i Unidas Podemos. En el marc de l’avenç electoral de l’extrema dreta, ha criticat que l’actual govern espanyol “governa més preocupat de no fer enfadar la dreta que no pas d’afrontar els reptes democràtics”.
Aragonès ha emfatitzat que “no només hem vingut a gestionar”. “Hem vingut a transformar”, ha assegurat davant una sala Oval plena de càrrecs del Govern, representants de partits polítics i representants de la societat civil. El president ha posat en valor les xifres de creixement econòmic de Catalunya i els canvis governatius de caire social. Entre els detalls de la posada en escena, una pantalla gegant rere el faristol del president amb conceptes escrits amb la seva pròpia cal·ligrafia.
“L’estat espanyol ni acull ni respecta els grans consensos del país, d’aquí que es defensi la plenitud del seu autogovern”, ha afirmat. En aquest sentit ha demanat un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement el seu futur polític. “El propi cansament de la societat catalana intentant reformar una Espanya que no vol ser reformada”, ha raonat el president.
“Els indults eren necessaris”
“Els indults eren necessaris per donar credibilitat a la voluntat de resoldre el conflicte”, ha asseverat. “Ens trobem davant una nova situació de bloqueig”, ha admès amb resignació. Però també ha recordat que cal “paciència” i “mirada llarga”. De fet, ha culpat el govern espanyol del bloqueig i li ha retret que s’hagi aturat o dilatat la taula de diàleg per “motius electorals”. De fet, interpreta que això dona ales als que volen que la taula fracassi. Ara bé, també ha reclamat a l’independentisme enfortir-se per poder pressionar l’executiu de la Moncloa. “Sense la victòria del 14-F, els indults no s’haurien produït”, ha conclòs Aragonès. “Hem de forçar l’Estat a moure’s”, ha esperonat l’independentisme per reclamar unitat estratègica.
“Resoldre el conflicte polític és una necessitat, no un peatge tàctic per governar una legislatura”. Per al president, sense resoldre el conflicte Espanya es veu abocada a “l’autoritarisme”. “Si la propera legislatura hi ha PP i Vox no serà per culpa de l’independentisme, serà per culpa del govern de l’Estat, per no haver afrontat els grans reptes de la seva democràcia, com el conflicte polític amb Catalunya” ha advertit.
Les set condicions d’Aragonès
Per a Aragonès, cal forçar l’Estat a moure’s i d’aquí que exigeixi “enfortir els grans consensos del país” a través de set condicions. La primera condició és “enfortir els grans consensos de la nostra societat: som una nació amb institucions pròpies, terra acollida, el català és la nostra llengua, europeista, hi ha un projecte vital en plena llibertat, cal potenciar el benestar econòmic, cal fer un salt endavant de l’autonomisme, s’ha de combatre el canvi climàtic i calen l’amnistia i el dret a l’autodeterminació”. Per portar a terme els grans consensos, Aragonès ha avançat que enraonarà amb el sectors polítics i socials de Catalunya i demanarà acció conjunta dels diputats catalans a Madrid i al Parlament Europeu. Una estratègia per convertir els grans consensos en fets.
Governar amb força i governar bé seria la segona condició. La tercera, treballar pel creixement econòmic i la cohesió nacional. Una quarta condició, la mobilització ciutadana i popular pels drets civils i polítics. La cinquena condició és que els consensos es visualitzin a les urnes, de manera diversa, però que es visualitzin. En sisè lloc, buscar la complicitat internacional. La darrera condició és recosir la “unitat d’acció oberta a tothom” i especialment, al conjunt del sobiranisme i l’independentisme. “Ningú és més independentista que l’altre”, ha exclamat per deixar de banda els “retrets” amb una mirada “àmplia i inclusiva” que “deixi de parlar de si mateix i parli pel país”.
