Moviment de la CUP per anticipar-se a una sentència del Tribunal Constitucional contrària al model de l’escola catalana, ja que ha de resoldre els recursos que té sobre la taula contra la constitucionalitat de la llei i el decret llei del 2022. Els anticapitalistes han presentat una proposta de llei sobre la regulació dels usos lingüístics en els projectes educatius de centre amb l’objectiu de “garantir el català com a llengua vehicular a l’escola, fer efectiva la immersió lingüística i revertir els retrocessos en matèria lingüística”. Així ho ha detallat la diputada de la CUP Laia Estrada en una roda de premsa a l’exterior del Parlament de Catalunya, on a més ha denunciat que actualment el sistema educatiu no garanteix la competència bàsica en català del conjunt de l’alumnat, fet que afecta greument “la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i territorial, i el futur de la llengua”. Una situació que segons ha dit, és causa de les “ingerències i l’ofensiva judicial” de l’Estat espanyol, però també de “la inacció i complicitat dels governs autonòmics dels últims anys” d’arreu dels Països Catalans.
Estrada considera que la llei aprovada l’any 2022 va ser “un error històric” perquè “es va aprovar d’esquena a la comunitat educativa”, però també “va obrir la porta a l’ús del castellà com a llengua curricular”. Sobre aquest darrer punt, la diputada cupaire ha remarcat que això “ha estat interpretat pels tribunals com una via per fer-lo vehicular a les aules” i ha advertit que això podria “comportar una aplicació generalitzada del 25% de castellà si no s’actua amb urgència”. La proposta de la CUP, que ha comptat amb l’assessorament de Plataforma per la Llengua i amb el suport de la Plataforma Pública i en Català (PiEC), té dos objectius: derogar la Llei 8/2022 i eliminar la referència al castellà com a llengua curricular; i reforçar l’ús del català com a llengua vehicular, incorporant els aspectes útils del Decret 6/2022 i desplegant mesures efectives per garantir-ne l’aprenentatge.
“No cal que ens esperem a la sentència perquè la llei no ens està protegint davant les sentències del 25%”, ha dit, i ha remarcat que aquest nou text permet “anticipar-nos a la sentència”. Malgrat aquest moviment, i amb la intenció de recollir el màxim consens possible per aprovar-la abans que el TC es pronunciï sobre la llei i el decret, la CUP deixa clar que aquest text no pretén ser una nova “jugada mestra jurídica” per sortejar tribunals, sinó que és una norma rigorosa i necessària per dotar el sistema educatiu d’un marc legal clar, coherent i al servei de la immersió lingüística. A més, ha deixat clar que “aquesta llei no aturarà per si sola l’ofensiva judicial” perquè és un “problema polític”. “Per això, més enllà d’aquesta proposta legislativa fem una crida a la comunitat educativa i al país a preparar una resposta política i col·lectiva davant de qualsevol ingerència”, ha subratllat.
Diàleg amb els grups parlamentaris
La diputada de la CUP ha detallat que encara no han registrat la llei i que esperaran uns dies perquè volen compartir el text amb la resta de formacions polítiques i entitats a la recerca del màxim consens possible, però reclamen als grups que se sumin a la proposta perquè, segons ha dit Estrada, es tracta de “la millor proposta possible donat el context legal vigent i l’emergència lingüística actual”, no dubtaran a presentar-la en solitari en cas que sigui necessari. “Esperem que la resta de formacions tindran una actitud responsable i generosa per entrar conjuntament aquesta proposició de llei”, ha apuntat.
La llei, que parteix del “marc legal vigent”, consta d’un preàmbul i de cinc articles amb l’objectiu que els “alumnes tinguin un bon coneixement oral i escrit de català quan acabin l’etapa d’ensenyament obligatori”. L’article 3 estableix un seguit d’accions necessàries per “revertir la tendència regressiva de l’ús social del català” i per “garantir controls efectius i mesures correctores en la pràctica diària dels centres educatius respecte del compliment dels projectes lingüístics”. Sobre els projectes lingüístics de cada centre, la norma estableix que “són d’aplicació a tots els espais educatius lectius i no lectius del centre, tant dins com fora de l’horari escolar, incloses les sortides curriculars o d’esbarjo organitzades pel centre, així com les comunicacions i la documentació internes i externes adreçades a la comunitat educativa”.
