La militància d’Esquerra Republicana ha rebut les tres ponències –estatutària, política i horitzó 2031: consolidar una majoria sòlida per a la independència de Catalunya– que es presentaran al plenari del 30è Congrés d’Esquerra Republicana, que se celebrarà el 14 i 15 de maig a Martorell amb el lema “Ambició, país i futur”. El vicesecretari general de Comunicació, Isaac Albert, ha remarcat en declaracions als periodistes que l’objectiu de la ponència 2031 és recuperar “una majoria independentista sòlida i inqüestionable per poder avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya”. Així mateix, ha detallat que han escollit aquest horitzó perquè és una data simbòlica per a la formació, ja que coincideix amb el centenari de la fundació del partit.
“Dibuixem i parlem del 2031 com un escenari, com una data que per a nosaltres és simbòlica”, ha destacat el dirigent republicà, que ha recordat que aquests textos no són definitius, perquè a partir d’aquest dimarts la militància pot presentar esmenes, que es debatran en el marc del procés congressual. El text de la ponència fa referència a “construir les condicions que ens permetin consolidar una majoria social i política favorable al projecte de la República Catalana, com a condició indispensable per a poder fer efectiu el dret a l’autodeterminació”. La formació es proposa així combatre la “política de braços caiguts” perquè, segons subratlla, l’independentisme “segueix tenint molta força”.
Els republicans volen conjurar-se per recuperar una majoria independentista per a l'”exercici efectiu del dret a l’autodeterminació”. És a dir, sense fer cap esment a la via unilateral, ERC vol treballar “pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d’octubre que ens duguin a la proclamació de la República Catalana, que és el nostre objectiu irrenunciable i per al qual no podem descartar, d’antuvi, cap via democràtica”. En aquest camp no es parla de cap acord de claredat, com va plantejar Pere Aragonès quan ostentava la presidència de la Generalitat perquè, segons fonts oficials de la direcció, “les condicions respecte a percentatges, participació i altres condicions dependran de l’habilitat dels negociadors”. “Fer-ho al revés és començar la taula per la teulada”, sentencien, però no descarten la possibilitat que en un futur hi hagi un acord de claredat.
Conquerir espais de sobirania i competències a l’Estat
Els republicans es proposen per recuperar pes a les institucions a favor de l’independentisme i també plantegen la necessitat de guanyar espais de sobirania i competències a l’Estat. “És important pensar a desconstruir les institucions que l’Estat té a Catalunya”, remarquen, malgrat que el PSC governa actualment a Catalunya Tot i això, ressalten que són decisius tant al Parlament com al Congrés dels Diputats, i poden “obligar” els socialistes a fer aquests passos. “Avenços en l’àmbit en la sobirania fiscal és un exemple de reforç institucional del país”, exemplifiquen en referència al finançament singular.
El municipalisme, al centre
La ponència política, per la seva banda, s’emmarca amb el lema “Més esquerra, més nació, més societat i més país” i planteja, segons els republicans, les receptes que necessita el país. En l’àmbit de l’esquerra, la formació es marca l’objectiu d’enfortir-se a partir del municipalisme i aspira a ser l’any 2027 la primera força municipalista arreu del territori. “Volem estar a més governs, més alcaldies i tenir més representació tant al món rural, zones intermèdies i àrea metropolitana”. Pel que fa a la nació, la formació vol donar resposta “als malestars de la catalanitat” amb “més progrés i més democràcia”.
En l’àmbit social, ERC vol fixar com combat l’onada neoliberal i d’extrema dreta, però sent propositius. En aquest sentit, subratllen la necessitat de donar resposta a qüestions com l’ocupació, l’habitatge, la salut i també la llengua. “Només fent propostes molt concretes, molt pensades des de l’esquerra podrem donar resposta aquestes qüestions que siguin vàlides per a tot el país”, defensen. I, finalment, enllaçant amb l’objectiu 2031, vol parlar de com es recuperen “estructures de país i espais de sobiranies” per a un nou embat democràtic.
Renovació dels estatuts del partit
Finalment, la formació liderada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany també aborda la renovació dels seus estatuts, i inclourà canvis en els procediments d’investigacions d’expedients disciplinaris, com ara el de l’estructura B del partit. En aquest sentit, la ponència estatutària proposa que els informes de recerca d’aquesta mena passin del responsable de Compliment a la Comissió de Garanties del partit, sense passar entre mitges per l’Executiva, tal com es feia fins ara, amb l’objectiu d’evitar un “judici anticipat” en el si de la direcció.
D’altra banda, pel que fa a la feminització, el partit vol equiparar els delictes sexuals als de corrupció, per la qual cosa en el moment d’obertura de judici oral en aquest tipus de delictes, la persona passarà a ser inelegible per a qualsevol càrrec públic o orgànic i haurà de posar-ne el càrrec , si en tingués, a disposició del partit. El partit també aposta per enfortir el rol de la militància, amb la creació d’una Sindicatura de la Militància, i també obre la possibilitat a fer substitucions de consellers nacionals quan hi hagi dimissions. En aquest organisme, a més es proposa incloure de manera vitalícia els expresidents de la Generalitat i del Parlament.
