Nova Esquerra Nacional presentarà esmenes a les tres ponències presentades per la direcció d’Esquerra Republicana de cara a la segona part del congrés que la formació d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany celebrarà els dies 15 i 16 de març de 2025 a Martorell. La candidatura liderada per Xavier Godàs i Alba Camps, que es vol constituir com a corrent polític i que es mostra crítica amb els textos elaborats per la direcció, proposa canvis quirúrgics a la ponència estatutària quan aquesta fa referència a la renovació de càrrecs orgànics mitjançant congressos i assemblees locals. L’objectiu és evitar que Junqueras pugui optar de nou a presidir el partit perquè ja haurà esgotat el termini de 12 anys. “Hauria d’acabar aquest mandat i prou”, assenyalen fonts de la candidatura, que subratllen que “una persona no pot ser presidenta del partit més de 12 anys encara que plegui durant tres mesos de parèntesi”. “On hi haurà més batalla és en el model de partit i espai polític”, adverteixen fonts de la candidatura que va quedar en segona posició en les eleccions del partit.
Així, NEN presenta una esmena per suprimir dues paraules en el text de l’article 50.4 de la ponència estatutària. Tal com el proposa la direcció, diu: “Les presidències i secretaries generals es poden reelegir ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre se’ls permetrà acabar el mandat. Quan no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès”.
Nova Esquerra Nacional vol suprimir el terme “ininterrompudament” perquè consideren que els tres mesos que van passar des de la dimissió d’Oriol Junqueras fins a la seva nova elecció com a president no poden comptar per posar el marcador a zero. També vol eliminar la paraula “plenament” perquè interpreten que, malgrat estar inhabilitat ha pogut, i pot, desenvolupar les tasques a la direcció del partit. Una altra cosa és el temps que va passar a la presó, que consideren que es podria descomptar dels 14 anys que tècnicament ha presidit el partit. Si es descompten els 3,5 anys que el líder d’ERC va estar entre reixes, Junqueras portaria ara ja 10 anys i mig com a president i amb aquests comptes, i quan acabi el mandat actual, haurà superat el termini de dotze anys que vol limitar Nova Esquerra. En canvi, si s’aprova el text presentat per la direcció, si es té en compte la presó i la inhabilitació i els tres mesos que va estar fora del càrrec, Junqueras podria eventualment presidir ERC fins al 2040. “No s’hi val a plegar tres mesos i que el comptador es posi a zero”, insisteixen fonts de NEN. Si prosperés l’esmena de la llista de Godàs i Camps, el text final quedaria així: “Les presidències i secretaries generals es poden reelegir fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre se’ls permetrà acabar el mandat. Quan no hagin pogut desenvolupar les seves funcions a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès”.
La incompatibilitat dels càrrecs de partit amb els institucionals
D’altra banda, com ja portaven en el seu programa electoral, Nova Esquerra vol impedir que la presidència i la secretaria general del partit pugui optar a ocupar càrrecs institucionals durant el seu mandat. Tot i això, una disposició addicional a aquest text exposa que aquesta incompatibilitat entraria en vigor “a partir del següent mandat”. “Per tant, les persones que actualment ocupin la presidència o la secretaria general d’Esquerra Republicana no es veuran afectades per aquesta limitació fins a la renovació dels càrrecs en el pròxim congrés del partit”, subratlla el text.
NEN s’autoesmena i es vol constituir en corrent intern
D’altra banda, a diferència del que va dir Godàs la nit electoral i en dies posteriors, Nova Esquerra Nacional vol convertir-se en un corrent intern de “ple dret” i, per això, ha presentat una altra esmena a la ponència estatutària, per regular els corrents interns dins de la formació, un aspecte que actualment no està regulat i que, tal com estan ara els estatuts, asseguren que haurien de “demanar permís” a Junqueras i Alamany per establir-se com a corrent intern. El text proposa que es puguin constituir com a corrents interns “les persones militants de ple dret que recullin un 3% de suport del total de militància” i, si la proposta tira endavant, els seus representants podran “expressar les seves opinions dins dels òrgans del partit, presentar propostes en els congressos, conferències i assemblees, accedir a mitjans de comunicació interns i participar en els processos de deliberació”.
“Contradiu el que vam dir al principi”, admeten fonts de NEN, que al·leguen que han fet el pas perquè els ho han “demanat” i perquè els corrents interns no estan actualment regulats en els estatuts de la formació: “Fins ara hi havia gent que es deia que corrent intern, però no era res, perquè no hi havia eines. I volem regular això”. “És un exercici de responsabilitat fer-ho”, asseguren, i defensen que aquesta és “la manera de continuar influint” en la formació. A més, el text, fixa que la creació, el funcionament, les funcions i els drets i deures dels corrents de debat s’”establirà reglamentàriament”.
Canvis en la ponència política i en l’estratègica: canvi de règim a l’Estat i antifeixisme
El projecte de Godàs i Camps també presentarà esmenes en les altres dues ponències que es debatran al Congrés, l’estratègica i la política. En la primera, rebutja la proposta de la direcció de celebrar una Conferència Nacional Sobiranista el 2026 i defensa la celebració d’una conferència d’esquerres a la tardor amb dos objectius concrets: compartir un marc i una estratègia política amb totes les organitzacions polítiques i socials de l’esquerra sobiranista i acordar una estratègia conjunta per a les eleccions municipals de 2027. “Iniciem un procés d’obertura i reconfiguració de l’àmbit de progrés a Catalunya i la resta dels Països Catalans amb l’objectiu de construir un nou espai d’esquerra nacional”, diu l’esmena, perquè “és des de l’esquerra nacional que Esquerra Republicana tornarà a impulsar el Moviment d’Alliberament Nacional“.
Sobre l’alliberament nacional, NEN esmena la proposta de la direcció per recompondre el moviment independentista i aposta per recuperar “les aliances sobiranistes en el marc d’una Estratègia Nacional pel Referèndum d’Autodeterminació que aplegui les entitats de la societat civil i les organitzacions polítiques catalanes sobiranistes i independentistes d’arreu dels Països Catalans”. L’esmena al text proposat per la direcció en la ponència estratègica subratlla que “no hi haurà solució al conflicte sense autodeterminació” i, en aquest sentit, subratlla que l’independentisme ha de participar dels “canvis a produir en l’Estat des d’una perspectiva democràtica i de progrés en sentit republicà”. Així, conclou que “el canvi de règim d’una monarquia a una república [a l’Estat] obre la porta a la nostra sobirania” i creu que l’objectiu polític conjunt de les forces sobiranistes dels Països Catalans, País Basc i Galícia ha de ser “destronar la monarquia espanyola”.
D’altra banda, en la ponència política, Nova Esquerra proposa que el partit es defineixi com “el partit antifeixista d’arreu dels Països Catalans”, i, a més, vol que s’introdueixi un posicionament explícit, perquè ara no hi és, pel que fa als acords amb formacions d’extrema dreta. Així, demanen que s’inclogui una esmena per tal que la formació es comprometi a mantenir aquesta posició “no només no arribant ni facilitant cap acord amb ells, sinó no pactant tampoc amb cap força política que hi cerqui acords”. També s’introdueix una esmena sobre el laïcisme del partit, que no apareix en cap lloc de la ponència de la direcció, i també vol que s’inclogui que ERC promourà l’activisme de la militància i participarà dels “moviments socials, cívics i de base comunitària”.
