Fa només cinc setmanes semblava que el panorama per a la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa s’ennegria. Fins i tot, la convenció de la dreta política i mediàtica especulava amb un avançament electoral davant la petició de qüestió de confiança presentada per Junts per Catalunya, la negativa d’ERC a donar suport als pressupostos d’enguany del Govern de Salvador Illa, els entrebancs per assolir traspassos de competències a la Generalitat –com ara que els Mossos d’Esquadra puguin ser la policia integral també a ports i aeroports– o bé indicis que el finançament singular estava sobre la taula i no avançava.
Han passat les setmanes i la vida política s’ha girat com un mitjó. A més, com si fos una tempesta d’estiu, el cel ha quedat ben destapat només amb el pas de mig dilluns. A primera hora del matí, s’ha obert foc amb tot d’anuncis d’acords i promeses de compliments de pactes que dormien el son dels justos. Tot plegat, amb la vista posada en la reunió que l’executiva nacional de Junts per Catalunya celebrava per decidir si retiraven la petició de qüestió de confiança o bé estripaven les cartes. Una reunió amb espòiler, perquè era molt difícil que Junts s’oposés a la petició de Francisco Galindo, mediador internacional –imposat per la formació de Carles Puigdemont– de no trencar relacions amb el PSOE i atorgar una pròrroga a Sánchez per tal de complir els acords.
Una executiva fàcil
Fonts de la direcció del partit coincideixen a assegurar a El Món que la reunió de l’executiva es pot descriure com una exposició de Puigdemont a la qual “la meitat ha dit amén i l’altra meitat no ha dit res”. De fet, hi ha hagut un dirigent que s’ha ennuegat i tot de tant fer la rosca a l’opinió de Puigdemont quan ha fet ús de la paraula. A més, molts dels integrants de la direcció han sortit convençuts que la carta del mediador estava pactada per Puigdemont, José Luis Rodríguez Zapatero i el mateix Galindo.
Tot plegat per evitar engegar-ho tot a dida –Turull havia dit en una entrevista a El Món que si s’aprovava la proposició no de llei que demanava a Sánchez la qüestió de confiança i el president espanyol es negava a convocar-la, haurien de demanar eleccions– i donar una oportunitat a la possibilitat d’avançar en els acords, sobretot, en els que depenen del Consell de Ministres. “El secret és que si el mediador demana un mes més, no ve d’aquí. Però aleshores serà ell qui dirà que no hi ha res a fer perquè hi ha una part que incompleix. No haurem estat nosaltres qui trenquem perquè considerem que no compleixen”, resumeixen dues fonts més de l’executiva. En tot cas, molts dels assistents reconeixen que la maniobra té un cost “polític”, “reputacional” i de “credibilitat” però que, a mitjà termini, el mateix mediador pot reconduir la seva posició si reconeix que el PSOE no compleix amb els acords.
Un assortit d’anuncis
En aquest ambient de pressió a Junts, un degotall d’anuncis a primera hora del matí miraven d’aclaparar els juntaires per tal d’aturar la petició de qüestió de confiança: la reducció del 20% dels Fons de Liquidat Autonòmica –avançat per la vicepresidenta econòmica María Jesús Montero i el president d’ERC, Oriol Junqueras–, o bé l’aprovació d’un protocol del Conveni Europeu de Drets Humans que permetrà als tribunals d’alt rang espanyols demanar opinions consultives al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), una reclamació de Junts, així com l’ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra fins als 25.000 efectius (ara en són 18.000).
El resultat ha estat que PSOE, Junts i ERC han escenificat, cadascú amb el seu attrezzo, la continuïtat del pacte de legislatura amb Sánchez i tranquil·litat per a Salvador Illa que, a més, aquesta setmana té una roda de comissions bilaterals entre la Generalitat i l’Estat. Una situació que permet a Sánchez continuar sense cap termini concret, ja que li atorga estabilitat i li permet continuar la seva missió diplomàtica a Ucraïna i presentar-se com un dels escassos líders de l’esquerra europea capaç d’afrontar l’extrema dreta i la dreta extrema.
Un cap de setmana clau
Un dels protagonistes clau del desenllaç de l’atzucac en què es trobaven els tres protagonistes de la política catalana i espanyola ha estat Francisco Galindo. Aquest diplomàtic d’El Salvador és el mediador entre el PSOE i Junts a Suïssa i ja ha presidit dotze reunions. De fet, és una figura imposada pels de Puigdemont arran del Pacte de Brussel·les i que ha servit als juntaires per facilitar la retirada de la petició de la qüestió de confiança. Una retirada, a més, sine die, tot i que algunes fonts de Junts situen un termini d’un mes aproximadament.
Després de la reunió de divendres passat, Galindo va difondre un comunicat el cap de setmana amb el qual demanava a Junts la retirada de la proposta no de llei per demanar a Sánchez que convoqués la qüestió de confiança, amb el benentès que era conscient dels incompliments dels acords per part del PSOE, però emfatitzant que calia donar més temps al govern de Pedro Sánchez per aplicar pactes ben aviat. Una comunicació que Turull va remetre als membres de l’executiva amb un avís al més pur estil d’un secretari general de la vella escola. Reunió de la direcció a les onze del matí de dilluns i que ningú badés boca fins que el partit prengués una decisió.
L’avís ha funcionat i l’executiva, amb una composició feta a mida de Turull i Puigdemont, ha posat les coses fàcils. I més amb el comodí de la carta del diplomàtic, a qui Junts confia al cent per cent. Fonts dels participants en la reunió indiquen a El Món que ha parlat la meitat de l’executiva per donar la raó a la tesi de Puigdemont i la resta ha mantingut el silenci perquè entenien la situació i, per altra banda, són conscients que “no tenen tota la informació”. El missatge de Puigdemont ha sigut, en general, “molt crític amb el PSOE”, però ha defensat que cal refiar-se del que informava el mediador. És a dir, donar temps per poder complir amb pactes que ja s’han acordat i “evitar una ruptura”. D’aquí la unanimitat de l’acord de la direcció juntaire. Val a dir que un dels rocs a la faixa de Junts és que el mateix mediador anunciaria el trencament de l’acord si en un termini d’aproximadament un mes no hi ha avenços significatius i palpables.
ERC també ha aixecat el dit
En aquest escenari, Oriol Junqueras també ha aixecat el dit després de la reunió que va celebrar dissabte amb el president Illa a Palau i d’un consell nacional de la formació que apuntava a l’aprovació dels pressupostos del 2026. Així, el president d’ERC, a primera hora d’aquest dilluns al matí, ha anunciat que els republicans han acordat amb el govern espanyol la condonació per a Catalunya 17.100 milions d’euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Un pacte amb la Moncloa que suposa reduir un 19,9% el deute global de la Generalitat i un 22% el deute de Catalunya amb el FLA, un mecanisme creat després de la crisi financera del 2008 per aportar liquiditat a les comunitats en un moment en el qual no tenien accés als mercats internacionals de crèdit per trobar-se en números vermells. Junqueras també vol fer valdre aquest acord com una mena de carta de presentació de cara a la segona part del congrés que la formació celebrarà el mes de març a Martorell i que ha de servir per reafirmar l’estratègia del reelegit president d’ERC.
A propòsit d’això, el Govern de Salvador Illa no ha deixat passar l’oportunitat d’aportar més anuncis arran de la reunió de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat celebrada aquest dilluns. La trobada de les dues delegacions, encapçalades pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha establert el consorci d’inversions entre l’Estat i la Generalitat estigui en marxa l’1 de gener del 2026, així com el pacte per ampliar el nombre de jutges que es troben a Catalunya –66 més– així com el nombre d’agents de Mossos d’Esquadra fins a 25.000 efectius. De fet, Dalmau s’ha preocupat de donar les dades en la reunió celebrada aquest matí a Palau amb els portaveus dels grups parlamentaris. Tot orientat a donar continuïtat a la legislatura, a Espanya i a Catalunya.
