Junts per Catalunya debatrà i votarà aquest cap de setmana la ponència organitzativa del partit que, entre altres coses, estableix que els membres de l’organització que siguin víctimes del ‘lawfare’ quedin exclosos del règim de sancions previstes per a faltes molt greus, que suposen suspensió temporal o expulsió del partit. Aquesta votació es produirà just en el moment en què la presidenta del Parlament i del partit, Laura Borràs, es troba en el centre de la polèmica pel suposat cas de fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Segons la proposta de la ponència organitzativa, “la condemna amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit” suposaria una falta molt greu, que requeriria expulsar la persona afectada. “No s’entendrà en casos “lawfare”, que s’haurà de valorar en cada cas concret, per part de la Comissió de Garanties”, afegeix el text. Hi ha una esmena viva que proposa suprimir aquesta darrera frase.
Les darreres setmanes Borràs es troba sota pressió per part d’altres partits polítics que li suggereixen que s’aparti pel bé del Parlament de Catalunya. Borràs no se sent interpel·lada per aquestes peticions perquè defensa que el seu cas és un exemple de lawfare. La presidenta ja va avisar que no té cap mena d’intenció d’abandonar el càrrec. Això l’enfronta al soci de Govern de Junts. ERC creu que Borràs hauria de quedar apartada fins que es resolgui el cas.
Un debat en un moment delicat per a la presidenta el partit, Laura Borràs
El congrés de Junts se celebra en un moment delicat en el procés obert contra la seva presidenta. El ministeri fiscal ha comunicat avui que interpreta que l’actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, hauria comès un delicte de prevaricació i de falsedat documental amb l’agreujant de ser un càrrec públic. Tot per la fragmentació de 18 contractes menors de webs i aplicacions, menys de 18.000 euros sense IVA, quan era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes. Per tot plegat li demana 6 anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. Per Isaías Herrero, el beneficiari dels contractes, en demana la mateixa condemna, però li rebaixa la multa a la meitat. A Andreu Pujo, el tercer implicat, demana 3 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació així com una multa de 30.000 euros.
4
3
