Les campanyes electorals són més previsibles que el peatge d’una autopista. Però encara ho són més quan són campanyes internes per triar la direcció d’un partit. En el manual d’aquesta mena de campanyes sempre hi ha un acte amb una nodrida representació de les principals centrals sindicals. La llarga, i preparadíssima campanya d‘Oriol Junqueras, com a cap de files de Militància Decidim per tornar a dirigir ERC, no ha fallat i aquesta tarda ha celebrat una trobada amb representants d’UGT, CCOO i la Intersindical davant una cinquantena de persones.
De fet, ha estat una de les obsessions de Junqueras durant la seva etapa “d’ampliació de la base” incorporar membres de diferents sindicats per tal d’enfortir el que s’ha convingut a batejar com l’ànima social del partit. En sintonia, amb el mantra de conjuntar l’alliberament nacional amb l’alliberament social. Junqueras ha protagonitzat un col·loqui on ha defensat que ERC ha “d’aspirar a ser el veritable partit del treball, de la gent que treballa”. Tot escortat per Toni Mora de Comissions, la ugetista Laura Pelai i Pau Cruz de la Intersindical.
“Pactes amb altres independentistes”
Aquest objectiu, per a Junqueras, és una característica que “ens lliga amb una tradició molt llarga del nostre país” com un partit d’esquerres que busca la “centralitat en el món del treball i la classe treballadora”. Una lluita a la qual cal afegir pels sous dignes, l’habitatge i les polítiques d’igualtat. “Hem de reconnectar amb el món del treball en el seu sentit més ampli”, ha remarcat.
Quan li han preguntat sobre quina diferència en polítiques socials amb les altres candidatures, Junqueras ha fet de vaticanista i ha parlat en general sense voler, expressament entrar en detalls. “Nosaltres volem ser els més útils possibles, i aquesta utilitat té la voluntat d’intentar grans aliances i compromisos amb gent diferents dins i fora l’organització, amb altres partits polítics, partits que volen la independència i partits que volen millorar les condicions de vida amb plenitud i de manera indefinida”, ha explicat. Obrint el ventall a pactes futurs amb l’independentisme, però també amb partits d’esquerres.
Un discurs similar, però més històric, és el que ha utilitzat per opinar sobre la immigració i el sentiment de pertinença a una comunitat. “És impossible separar el sentiment de pertinença de les oportunitats que li dona la societat d’acollida”, ha sentenciat. També ha relacionat el sentiment de pertinença amb l’ús de la llengua i amb quina llengua són acollits, i aquí és on ha posat deures al catalanisme per fer del català una llengua d’integració.
