ERC torna a ser el partit que ha alimentat la seva ànima en les darreres dècades. Només el període bonança electoral havia generat el miratge d’un partit monocolor i que funcionava a l’uníson. El Congrés d‘ERC previst pel 30 de novembre després de la dimissió d’Oriol Junqueras com a president, l’escàndol de les campanyes de contrast l’estructura en B de la formació i un seguit de patacades electorals ha obert una guerra sense quarter per aconseguir els comandaments de la seu de Calabria.
Per si faltava algun element, l’acte multitudinari de Militància Decidim, l’agrupació que promociona el retorn de Junqueras a la presidència, ha acabat de reblar el clau de la confrontació directa, sense embuts i enterrant Miquel Martí i Pol de la política catalana, especialment entre les files republicanes. “No és res personal, només política”, comentava amb cortesia un dels militants, amb més hores de cotització al partit, que ja era dues hores abans a Olesa de Montserrat. Una frase que explica perfectament els moviments interns i les adscripcions de militants, quadres territorials i sectorials, o dirigents del partit en una de les quatre protocandidatures: els junqueristes, els oficialistes de Nova Esquerra Nacional, els free-lance agosarats de Foc Nou i els octubristes de Moviment 1-O, integrats en Recuperem ERC.
“És com Vietnam, no saps de quin matoll et saltarà el pròxim guerriller”, apunten fonts de la formació que ja han perdut la perplexitat després dels esdeveniments de les darreres hores. “Sí, un Vietnam, però la gent encara ha d’identificar qui són els ianquees, qui el Viet-cong i qui els negociadors de les Nacions Unides”, respon amb ironia un dels integrants de la formació que s’ha trencat l’esquena en estructures de poder mitjanes de la formació al llarg dels darrers anys. Sia com sia, el míting de Junqueras de dissabte a la Passió d’Olesa no ha deixat indiferents a la resta de candidats, ni a bona part de la militància, i fins i tot, a la resta de partits independentistes que no amaguen la seva estupefacció davant els nivells de duresa de la batussa republicana.
Les reaccions no s’han fet esperar
Els primers a respondre les acusacions i les crítiques de Junqueras van ser els portaveus de Foc Nou que, com un sol home, i través d’X, van replicar les intencions expressades pel junquerisme. “Més que desinfectar (com diria Borrell), des de Foc Nou volem aclarir, guarir i després cosir les ferides amb fil fraternal”, piulava Alfred Bosch. L’altre portaveu, Jordi Orobitg, també aprofitava a través d’X l’acte d’Olesa per reivindicar la seva proposta política. Així considerava que el discurs podia generar “reflexions de tots els gustos, però en l’àmbit d’estratègia política ratifica la dinàmica d’apropament i submissió d’ERC al PSC/PSOE, en tots els àmbits institucionals”. I afegia que només Foc Nou garantia de “forma explícita” trencar aquesta dinàmica. Un discurs que recollia l’altre coportaveu de Foc Nou, Gabriel Fernàndez, que apostava per enfortir el missatge del No a Salvador Illa.
De fet, les paraules de Junqueras es dirigien bàsicament contra la candidatura NEN, tot i que va utilitzar l’expressió Foc Nou, per justificar la seva estratègia per tal de fer dissabte al partit. Precisament, una de les ànimes esperonadores del NEN, la de la secretària general Marta Rovira, també ha volgut aixecar el dit, ara bé, fent valdre el seu silenci. A través d’X ha anunciat que s’havia “autoimposat el silenci per responsabilitat” fins que deixi el càrrec. A “Per respecte al projecte comú, no ho faré fins que tanqui l’actual mandat de la secretaria general. I quan arribi el moment, ho faré pel país i per la bona gent d’Esquerra Republicana”, ha remarcat.
La direcció B, existia
Una de les veus veteranes del NEN, la diputada a Madrid, Teresa Jordà, ha volgut emfatitzar que es trobava “dolguda” i “trista” i “decebuda” amb Junqueras. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Jordà ha considerat que ERC “no mereix que la persona que ha estat 13 anys liderant el partit fins fa dos mesos, utilitzi aquest to i parli d’una certa purga, de netejar abans de recosir”. Tot plegat en un ambient enrarit al congrés, amb Gabriel Rufián, fent suport exprés a Junqueras i amb Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, deixant l’escó. Junqueras, però no ha baixat del burro i en una entrevista a RAC1 ha ratificat desacomplexadament les paraules pronunciades dissabte, donant més detalls.
La pressió a Calàbria no s’ha aguantat gaire, hi han hagut de fer sortir a Marta Vilaret, responsable de la negociació de la llei d’amnistia, per justificar l’equip B que Junqueras va denunciar dissabte. Vilaret, integrada en el NEN ha hagut d’admetre que el partit va crear un “equip tècnic” perquè Oriol Junqueras “pogués continuar liderant el partit des de la presó”. AEn el seu escrit de resposta, Vilaret ha assegurat que aquest equip es va crear per “garantir” i “evitar escapçar els lideratges” d’Esquerra per la repressió, que va haver-hi “visites regulars i molt freqüents tant a la presó i l’exili” i que ella mateixa va fer d'”enllaç” entre Junqueras i Rovira. El napalm ha fet efecte a les files de les protocandidatures que miren d’activar un arriscat “tots contra Junqueras”.
