Jordi Fàbrega (Sant Pere de Torelló, 1969) és un independentista d’esquerres. Fa vint-i-cinc anys que és alcalde a Sant Pere de Torelló, (Osona), sense oposició. Actualment, també és diputat de gestió forestal i prevenció incendis de la Diputació de Barcelona, i portaveu d’ERC a la mateixa institució. També ha estat delegat del Govern a la Catalunya Central. Acumula una cotització en el món independentista que arrenca de l’històric Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Té un discurs disruptiu i ganes de continuar picant pedra en l’independentisme d’esquerres. Per això, és un nom que pot entrar amb força en la renovació de la formació i de la seva direcció. En aquesta conversa s’explica i proposa aplicar a gran escala el model d’èxit que ha reeixit al seu municipi. I no defuig parlar d’immigració, seguretat, canvis interns i sobre la investidura d’Illa. Diu que “cal parlar clar” i sembla que ho practica.
Vint-i-cinc anys d’alcalde i, pel que sembla, sense baixar de l’autocar?
Sí. Hi ha una cosa que crec que s’hauria d’analitzar a la política catalana…
Quina?
Dels set mandats guanyats, tots per majoria absoluta des del primer dia. Però, guaita, els tres últims vam ser llista única -en dues ocasions hem estat el poble més gran de Catalunya amb llista única- i el que és curiós és que a les darreres eleccions va votar un 67% i d’aquest el 92% ens va votar -sempre hi ha una part que et castiga i vota en blanc o nul-. Quin motiu ha de tenir la gent amb una llista única per anar a votar?
Vostè ho ha de saber…
Jo crec que és per actuar amb senzillesa.
I això que vol dir?
Com a alcalde sempre he tractat d’actuar com un veí més i no em cauen els anells per recollir les cadires a la festa major, o anar a veure un veí que ho està passant malament. I si m’he de bellugar per totes les institucions per aconseguir objectius per al poble, també ho faig. L’honradesa és cabdal a la política. Quan vaig començar a fer d’alcalde, amb 29 anys, feies una plaça nova i et feien l’onada. Ara en fas cinc, ni s’immuten i et diuen que és la teva obligació. En la política no és important només gestionar -que també ho és-, sinó posar-hi sentiments i emoció i aportar saber fer a la ciutadania. Al final m’han vist com una part més del poble i que ha cosit el poble. De cada deu visites que tinc a l’Ajuntament, nou són per qüestions personals i un per qüestions del poble. La ciutadania busca la persona que sàpiga escoltar i que intenti resoldre els seus problemes.
Parlant d’intentar resoldre problemes, vostè està en una formació que precisament el que té és problemes… i aprofito, vostè no ve d’ERC…
I tant que sí! Històricament sí. Jo milito a ERC entre el 1991 i el 1995 i marxo en l’època d’Àngel Colom. Abans, l’any 1986, estava al Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Aleshores vaig muntar l’Entesa d’Independents d’Osona, i l’any 1999 muntem les Enteses pel Progrés Municipal i ens associem amb ICV, i molts de nosaltres ens vam definir com independentistes. De fet, portàvem l’estelada al logo. Però, finalment, vaig tornar a ERC en el pitjor moment electoral, amb només deu diputats, amb Joan Puigcercós al capdavant. El meu número de militant és el que ve després del d’Oriol Junqueras. Hi reingresso perquè el 2008 impulsem la plataforma Decidim.cat per organitzar les consultes populars per la independència, que es van encetar a Arenys de Munt. Vaig estar dos anys treballant-hi i al final vaig tornar al partit, tot i que em van demanar entrar a Solidaritat Catalana per la Independència.
Una evolució política que es podria traslladar a ERC?
A ERC i al país. A Sant Pere de Torelló, per què som llista única? Perquè fem una llista del conjunt del poble, no només de la militància. ERC necessita això.
Però això s’ha intentat
Sí, tant Junqueras com Marta Rovira han defensat que ERC havia de representar el conjunt de la societat catalana. Per què em voten els espanyolistes si saben que soc un independentista d’aquells que en diuen hiperventilat i a més d’esquerres? Perquè arriba un moment que arriben a un grau de confiança, més enllà de la gestió, per l’actitud del dia a dia. Tant ERC com l’esquerra a escala general s’ha de replantejar moltes coses i no de la qüestió nacional, sinó social. Si no som capaços de donar resposta a les necessitats del dia a dia de la gent, anem cap a una situació electoral difícil de revertir. La gent vol solucions als seus problemes.
I això què vol dir?
Que sense embuts i sense pors hem de parlar d’immigració. La immigració és una oportunitat, però hem de dir que la gestió de la immigració és un problema, en àmbits com l’habitatge, el sanitari, o l’escola… Són dades. A Catalunya en 20 anys s’ha incrementat un 35% la població, a diferència d’Euskadi, on la població ha crescut un 5%. Això genera problemes de gestió. Hem d’afrontar situacions d’ocupació fraudulenta i delictiva, de l’àmbit del civisme, de l’àmbit de la seguretat pública… i hem de donar resposta sobre aquestes necessitats a les classes populars i mitjanes. Hem estat incapaços de donar resposta al problema de l’habitatge o ens hem acollit al bonisme, amb una classe mitjana que se sent abandonada, perquè paga més impostos i li costa més arribar a final de mes. Nosaltres, a més de parlar de drets, hem de parlar amb contundència d’obligacions i superar el paternalisme social.
Però, escolti, el govern d’ERC ha insistit molt en aquesta línia i no ha arribat…
No ha arribat perquè la societat considera que la gestió és l’obligació. Hem abandonat la cultura de l’esforç, la cultura del sacrifici, del fet que les coses costen d’aconseguir i fer. I, si a Catalunya el Govern ha fet coses importants, cal explicar que no ha estat gratuït… Per molt que anunciem coses importants per al país com habitatge o la gratuïtat del P2… no podem oblidar que som una autonomia infrafinançada, una situació que també admet Salvador Illa, i generem frustració perquè no tens pressupostos. Aquest és un altre error.
I què ha de fer ERC?
ERC necessita reinventar-se.
Què vol dir reinventar-se?
Cal un canvi estratègic, com parlar clar a la ciutadania i afrontar allò que ens demana la societat i que no hi donem resposta. ERC és obvi que està davant un cicle polític que s’ha acabat i necessita obrir-ne un de nou, on no sobra ningú i on falta tothom. Tothom s’ha de poder presentar de cara al congrés, no és qüestió de junquerisme, però Junqueras continua essent una part activa i ha de tenir el seu pes determinant com a actiu a escala de partit. Però cal una nova direcció política, coral, una nova fornada de lideratges del partit i sobretot, pensant en el país. Anem mancats de discurs nou. L’independentisme ha de refer i replantejar el discurs, necessitem que l’independentisme sàpiga seure davant una nova situació política i deixar clar que la independència no la tenim a la cantonada. Cal trobar una nova escletxa d’oportunitat com vam tenir l’octubre del 2017 i, per tant, tots els actors de l’independentisme han de seure, parlar, debatre i discutir i arribar a uns acords de mínims. ERC necessita recuperar l’essència del partit.
Quina essència?
Allò que va ser disruptiu els anys 30 amb Francesc Macià i Lluís Companys i que quan sortim del franquisme és l’últim a legalitzar-se. Un partit de classes populars i de classes mitjanes. ERC mai s’ha rendit. Hem d’empoderar la militància, no només demanant-li l’opinió i fent assemblees informatives, perquè sigui la que mani al partit. I sobretot, ERC ha de ser l’instrument per donar esperança i il·lusió. També hem de dir que ERC ha de recuperar la meritocràcia, és a dir, valorar el talent de les persones que poden aportar coses i tenen bagatge. Valorar aquell que políticament des de la trinxera s’ha sabut guanyar la ciutadania, que és tan important com el talent universitari. A més, en aquesta ERC sembla que ens faci por parlar d’identitat nacional, de nació, de consciència nacional, d’emancipació nacional o alliberament nacional…, és una terminologia que hem de recuperar. Al capdavall, la nostra consciència nacional mai ha estat excloent, la prova més clara és Sant Pere de Torelló, on ens vota una part important del municipi que no és independentista.
Vostè estaria disposat a participar en aquest procés de reinvenció des de la direcció del partit?
Jo m’ofereixo si faig falta per al que es vulgui de mi. Si això ha de servir per al país i per al partit, faré el que calgui. Entenc que el meu bagatge de 25 anys d’alcalde, delegat del Govern i diputat provincial ha de servir al país i al meu partit.
Com pot influir la situació d’ERC en la negociació final de la investidura?
Crec que cal analitzar primer el nou cicle polític que encetem, després de quatre derrotes continuades, on s’ha castigat especialment ERC. Jo soc partidari de parlar amb tots els sectors de l’independentisme per enfocar la situació i fer una estratègia com més unitària millor. És obvi que és molt difícil, que en les condicions actuals i parant l’orella a la militància hi hagi les condicions òptimes per investir Illa com a president de la Generalitat. Tot i que confio en les negociacions que faci la direcció.
