És possiblement la formació que més ha influït en l’agenda política catalana des del 2003. Va propiciar un canvi al Palau de la Generalitat després de 23 anys de domini incontestable de Convergència i Unió. Va sumar dos tripartits i es va apartar el 2010 per refer-se d’una sonora patacada electoral, però el 2012 va tenir la clau de la governabilitat i no l’ha deixada anar fins a hores d’ara. És ERC.
De nou, la formació, ara sense president, torna a ser la clau de volta del sistema polític, malgrat que hi ha majories alternatives. Tot i això, la seva direcció ha signat un preacord amb el PSC per investir Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat. Deu números més que el de Lluís Companys, el 123è, president màrtir i símbol indiscutible del republicanisme independentista. Un pacte, però, provisional, a l’espera que la militància l’avali a través d’una consulta interna aquest divendres. Una consulta que ha dividit la militància en pràcticament tres bàndols, tot i que n’hi ha un de molt discret. Els del “no”, els del “sí” i els de “ja que hi som, entrem també al Govern”. Una opció, aquesta tercera, que Marta Rovira i la direcció rebutgen de ple.
Previsions: el calendari de la investidura d’Illa si els militants d’ERC l’avalen
Si tot surt com la direcció dels republicans preveu, dijous de la setmana entrant ja hi podria haver nou inquilí al Palau de la Generalitat. Sempre que els militants republicans donin el sí i el president del Parlament, Josep Rull, mantingui la celebració del plenari si el president a l’exili, Carles Puigdemont, és detingut quan torni a Catalunya, un retorn al qual s’ha compromès si es convocava un debat d’investidura. Ara, com ara, el debat és intens i viu dins d’ERC, i amb molta pressió a les xarxes, amb favorables i contraris a l’acord tant de la formació com simpatitzants i militants de Junts i membres de l’ANC.
El PSC roman en silenci a l’espera del resultat. Junts critica l’acord i manté un perfil baix oficial, a l’espera de la decisió de Puigdemont. En aquest context de polarització i, certa agror, els membres del sottogoverno ja reben indicacions sobre com i quan han de deixar el Govern. El debat és intens, i del resultat de la consulta dependrà el futur de l’actual direcció, així com el naixement de nous lideratges arran no només de l’atzucac que ha suposat el resultat electoral del 12 de maig, sinó també de la crisi interna per l’estructura B del partit que preparava campanyes de contrast que han fet implosió a la formació, com ara els cartells de l’Alzheimer o el ninot de Sant Vicenç dels Horts.
Assemblees i posicionaments en assemblees republicanes
Després de nou hores de reunió de la direcció aquest dilluns, es va anunciar l’acord. Un text de 25 pàgines del qual es van estar tancant serrells durant tota la jornada i que va tenir el PSC pendent. De fet, l’acord va arribar perquè el PSOE i la Moncloa van cedir en algunes expressions, amb els socialistes catalans amb un ull obert i un dimoni a cada orella. Fonts dels republicans asseguren que “l’escull més important era l’opinió contrària al finançament singular que mantenia Maria Jesús Montero”, vicepresidenta espanyola i responsable d’Hisenda. Finalment, va ser el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, el que va redreçar la situació.
L’endemà, aquest dimarts, ERC tenia tardes intenses arreu del país. La direcció nacional va enviar legacions dels quadres del partit que dilluns eren al conclave de la seu nacional per explicar l’acord amb els socialistes, respondre preguntes, aclarir dubtes i, sobretot, parar l’orella a la pulsió de la militància. Els posicionaments van anar per barris, però el ‘no’ es va desacomplexar en moltes assemblees territorials i el ‘sí’ es va veure ampliat gràcies al fet que qui presidia les assemblees eren membres de la direcció. En tot cas, membres del sanedrí no s’atrevien a apostar quina resposta tindrà la militància divendres després de les assemblees, i, sobretot, perquè no coneixen el parer de la gent que no hi va assistir, que va ser molta.
Junqueras trenca el silenci sobre el pacte amb el PSC
En les darreres hores l’ambient s’havia enverinat perquè Oriol Junqueras, el president de la formació fins fa un mes i mig, no havia badat boca sobre l’acord. Finalment, ho ha fet a través de la xarxa X, i, fidel al seu estil vaticanista, ha dit moltes coses en només dues piulades sense posicionar-se ni a favor ni en contra. En primer terme, ha apuntat a Marta Rovira com la responsable de la negociació i, en segon terme, ha subratllat el valor democràtic de la militància, per reblar el clau tot advertint que, si es tira endavant la investidura, ERC té la clau per fer caure els governs tant el català com l’espanyol. És a dir, ha evitat mullar-se i ha estat prou audaç per poder salvar la posició surti el ‘no’ o el ‘sí’ a Illa.
L’acció de Junqueras ha estat premeditada i tàctica. Si una cosa ha demostrat l’expresident d’ERC al llarg dels anys, més de dotze en la direcció del partit, tant als adversaris com als amics, és que no fa una passa sense haver-la calculat les conseqüències més probables. Automàticament, després de la seva piulada, l’entorn de l’exvicepresident ha sortit en tromba pel ‘sí’ agafant-se al tuit. Amb la sorpresa del nou gir de guió, s’ha argumentat el ‘sí’ amb l’expressió “sí amb clàusula suspensiva”, és a dir, aprofitar la capacitat que suposadament tindran els republicans per foragitar de la Moncloa i del Palau de la Generalitat els socialistes. El creador de la frase és Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona i mà dreta de Junqueras des que va accedir al màxim comandament del partit. La maniobra de Junqueras també ha servit per centrar la partida. “Fins que no es moguin els de Junqueras, el ‘sí’ no té res a fer, perquè l’entorn Rovira, quan defensa el pacte, es veu d’una hora lluny que és anti natura”, apuntaven fonts de la formació en conversa amb El Món.
Alcaldes i consellers d’ERC es posicionen
En tot cas, diferents líders del partit, com ara l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, han defensat el pacte. Val a dir que Aloy va guanyar per la mínima i va pactar amb els socialistes i una escissió del PDeCAT per prorrogar els tres anys d’alcaldia que havia pactat amb Junts de la capital del Bages. De fet, Aloy té aspiracions de formar part de l’executiva de la formació. També s’han abonat al ‘sí’ els alcaldes d’Amposta, Adam Tomàs, el de Moià i vicepresident de la Diputació, Dionís Guiteras, així com Marc Girabet, un dels símbols del Baix Llobregat, amb l’alcaldia de Sant Andreu de la Barca.
Per altra banda, la consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, figura respectada a la formació, ha aprofitat l’avinentesa d’una entrevista a Catalunya Ràdio per acotar un dels grans dubtes que genera l’acord, el calendari. Mas ha posat els punts sobre les is i ha assenyalat que l’aplicació total del nou sistema de finançament singular serà en cinc anys. “És el concert, el gran ganxo”, remarca un dels partidaris del ‘sí’. “El no és emocional i fort, però no ofereix projecte”, afegeix un altre dels quadres del Govern defensors d’investir Illa. Per altra banda, remarca que “el sí és cerebral i amb dubtes sobre si es complirà, però precisament en el grau de compliment o incompliment valdrà la pena el joc polític que se’n deriva”, addueixen. En definitiva, el “‘sí’ té projecte, i a més, vam dir que si hi havia concert votaríem que sí”.
Tot a l’espera dels resultats de la consulta interna
En definitiva, quan se sàpiguen els resultats de la consulta, les càbales es traslladaran al calendari. Tenint present que de l’1 al 15 d’agost el Parlament és inhàbil, el president, Josep Rull, hauria de fer la ronda de consultes, però no podria convocar el ple. En principi, hauria de convocar la Diputació Permanent perquè convoqui el ple d’investidura, i seria aquest organisme extraordinari qui seria el responsable de convocar el plenari per entronitzar Salvador Illa. En cas, però, que Carles Puigdemont tornés a Catalunya i fos detingut, Rull podria suspendre el ple, amb l’argument que seria objecte d’un arrest il·legal del segon partit en nombre d’escons de la cambra catalana.
Una situació que podria generar controvèrsia i pressionar el context d’una investidura en què participa un partit polític que també ha patit exili i presó. Tot plegat en una batalla interna d’ERC on molts aprofiten per passar comptes i altres per mostrar el seu empipament per la situació electoral del partit així com per l’estructura paral·lela. “Són molts factors que poden influir, i tothom n’està pendent”, apunten fonts de la direcció.
