“Feia dies que es podia ensumar a l’ambient, sospitar-ho, o fins i tot, veure com es tiraven trets, però sense arribar a esclatar, però ara la cosa va sense frens”. Aquest és un dels comentaris de militants d’ERC que viuen aquests dies la batalla de poder dins d’ERC entre Marta Rovira i Oriol Junqueras. Una guerra que ha tingut el factor causant d’una divisió en el lideratge del partit, un factor desencadenant com és la pèrdua ingent de suport electoral en les quatre darreres convocatòries i un factor detonant com és la diabòlica aritmètica electoral del 12 de maig i la possibilitat de pactar amb Pedro Sánchez la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.
Esquerra Republicana intentava esquivar la difusió de la crisi interna, però la retirada d’Oriol Junqueras per recórrer el país i preparar una virtual reelecció ha provocat un moviment de plaques tectòniques en el poderós sector de la direcció del partit i dels càrrecs del Govern. L’esclat s’ha segellat amb un manifest per segar l’herba sota els peus a l’home que era president de la formació fins dilluns de la setmana passada amb l’excusa del retorn de l’esquerra nacional, una construcció ideològica de l’independentisme d’esquerres que va posar en marxa Josep-Lluís Carod-Rovira l’1 de novembre del 1986. El manifest signat inicialment per 309 líders i exlíders de la formació i càrrecs de Govern ha estat la posada de llarg d’un sector que vol entrebancar el retorn de Junqueras i, fins i tot, la seva virtual candidatura a liderar una llista, si hi ha eleccions anticipades el mes d’octubre i ja se li ha aplicat l’amnistia.
Els dos bàndols dins del partit
El document, que aquest dilluns a la tarda ja superava més de 450 signatures, ha fet pública la batussa interna pel poder dins el partit, mentre es negocia la nova situació política amb un nou concepte en el vocabulari del Procés, el “finançament singular”. El manifest és posar negre sobre blanc i de manera pública el que es pot qualificar de dos bàndols dins la formació. Per una banda, els roviristes, que critiquen l’estratègia imposada per Oriol Junqueras; per l’altra, els junqueristes, que insisteixen que no tenen res a veure amb la gestió del Govern i de les seves decisions, com ara, el sobtat avançament electoral amb la idea d’esquivar la sequera, fer coincidir els comicis amb el cas Koldo per embrutar la imatge de Salvador Illa com a gestor i amb la creença que Carles Puigdemont s’estimaria més ser candidat europeu. “En tot cas, aquestes decisions van tenir el suport de molts signants i de Rovira en particular”, adverteixen fonts de l’entorn de Junqueras.
Ara la batalla ja és pública. “Sembla que un paper signat per persones que volen fer fora Junqueras per continuar remenant les cireres a la direcció”, coincideixen fonts del cercle de l’expresident de la formació. De tota manera, l’equip de Junqueras no tem aquest moviment, ni de bon tros. De fet, remarquen: “Potser ells tenen els càrrecs, però nosaltres tenim les bases”. “Fins i tot, hi ha detalls clamorosos com ara errades en el nom dels pobles”, afegeixen. De fet, és interessant saber qui no ha signat el manifest, com el secretari segon de la Mesa del Parlament, Juli Fernàndez, Gabriel Rufián o Lluís Salvadó, pendent de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’organització del Primer d’Octubre. “No sé si es percep així, però és intentar donar una puntada de peu a un president de la formació que ha estat quatre anys a la presó, ha estat el protagonista de la doctrina Junqueras a Europa i encara està inhabilitat”, apunten serrant les dents altres fonts. Tampoc no firma Eva Baró, la presidenta de la poderosa federació regional de Barcelona, responsable del fiasco del congrés extraordinari per decidir si ERC entrava o no en el govern municipal de Jaume Collboni.
Per la seva banda, els roviristes fan bandera del seu posicionament, conscients de la unió d’interessos de Rovira i Pere Aragonès, així com de Josep Maria Jové, també a punt de judici al TSJC per la seva relació amb el Primer d’Octubre. “Aquest manifest el pot signar tothom”, asseguren diversos signants. “És el que vol la majoria del partit, l’esquerra nacional”, afegeixen. “No és un manifest contra Junqueras”, insisteixen altres fonts dels signants. “El document l’únic que recull és que es necessiten noves idees i arribar una altra vegada a la ciutadania”, addueixen. “L’esquerra nacional són les dues cares de la mateixa moneda”, argüeixen. “Si hagués estat un document contra Junqueras no l’hauria signat”, assenyala un dels prohoms signants.
Silenci del partit i portaveus oficiosos
Tot i el garbuix, la formació evita fer comentaris en públic i guarda silenci perquè encara queda un llarg camí per al congrés extraordinari que s’ha de celebrar el 30 de novembre, però els quadres del partit ja s’estan movent i la tensió és màxima. El manifest en si reclama una renovació de la direcció i l’ombra de Marta Rovira es fa notar. De fet, Rovira ja va “reclamar nous lideratges” a ERC quan va anunciar que no optaria a la reelecció com a secretària general en una executiva maratoniana. Un mes després, i amb un manifest pel mig, aquesta petició també té l’aval de fins a sets membres de l’actual Govern en funcions: la vicepresidenta, Laura Vilagrà; els consellers Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells; i el viceconseller Sergi Sabrià. També ha rebut el suport de diversos diputats i diputades, tant del Parlament com del Congrés, i de senadors del partit i molts exdirigents de la formació republicana, com ara Joan Puigcercós, Joan Ridao, Xavier Vendrell, Ernest Benach, Marina Llansana, Alba Vergés, Joan Manuel Tresserras, Marta Cid i Oriol Amorós.
Els diferents portaveus del manifest s’han afanyat a contextualitzar el document i han evitat aclarir si la proposta vol ser una alternativa a Oriol Junqueras. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha actuat de portaveu en una entrevista a TV3, ha evitat assenyalar directament Oriol Junqueras, però ha deixat entreveure que el fins ara líder del partit no hauria de repetir en el càrrec. “No és una alternativa a Junqueras”, ha dit, però ha subratllat que “estem al final d’un cicle”. L’exdiputada i secretària nacional d’ERC Alba Camps ha fet un discurs similar en una entrevista a la Cadena SER, on ha demanat “nous lideratges” al partit i aprofitar “el gran coneixement, experiència i idees innovadores que tenen militants del partit”, que, ha volgut deixar clar Camps, tenen “un gran talent”.
Joan Tardà aixeca el dit en defensa de Junqueras
El clima de guerra interna dins del partit s’evidencia amb la reacció que ha tingut l’exportaveu republicà a Madrid Joan Tardà, empipat amb els impulsors del text i, a més, fent una defensa aferrissada de Junqueras. “Lamento no haver estat prou mereixedor de formar part dels 300 signants [els 309 inicials]”, ha manifestat en un comentari a la xarxa social X. Tardà, un junquerista convençut, ha acusat els impulsors del manifest de voler enviar Junqueras “a la paperera”. Unes paraules que han comptat amb el vistiplau de l’actual líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, una altra persona del sector junquerista que durant la campanya de Pere Aragonès per revalidar la presidència de la Generalitat va arribar a dir en un acte electoral que el seu somni era veure Oriol Junqueras de president de la Generalitat.
Lamento no haver estat prou mereixedor de formar part dels 300 signants a qui se’ls passà a signar el Manifest en què es reivindica l’esquerra nacional i la renovació pel sol fet de creure q ambdós objectius no exigeixen necessàriament llançar @junqueras a la paperera
— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) June 17, 2024
Una guerra interna amb el PSOE pressionant per investir Illa
Tot aquest enrenou, a més, es produeix enmig de les negociacions per a una eventual investidura i amb el PSOE i Pedro Sánchez pressionant perquè els republicans accedeixin a fer Salvador Illa president de la Generalitat. ERC intenta separar una carpeta de l’altra, però el president espanyol ha posat la maquinària en marxa obrint la porta a un finançament singular per a Catalunya, una de les demandes dels republicans per negociar la investidura del líder del PSC. Però no és l’única, perquè també han posat sobre la taula altres qüestions com el referèndum, l’estat del benestar i el català.
De moment, els republicans han aguantat el cop i han acusat Sánchez de voler embolicar la troca. “Que no emboliqui ni confongui”, ha reclamat aquest dilluns la portaveu d’ERC, Raquel Sans, en la roda de premsa posterior a la Permanent del partit, que no ha volgut fer cap posicionament públic sobre el manifest més enllà de remarcar que des d’ara i fins al 30 de novembre, quan se celebrarà el congrés, en poden sorgir més. Sobre la “maniobra” de Sánchez, Sans s’ha limitat a recordar que Esquerra només acceptarà un finançament singular que situï Catalunya “fora del règim comú” i, a més, ha subratllat que qualsevol acord que pugui tancar la direcció està subjecte a la decisió de la militància.
