Aquest dilluns, el Tribunal Constitucional ha començat a debatre si Junts i ERC poden tenir grup propi al Congrés de Diputats. La ponent encarregada d’explicar el recurs als seus companys de toga, serà la catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Laura Díez Bueso. La magistrada ha estat l’escollida per detallar als membres de la sala segona el recurs que va interposar la formació ultradretana Vox contra la fórmula que va fer servir el PSOE i Sumar per cedir diputats.
Una pràctica, ja utilitzada altres vegades i que permet que juntaires i republicans poguessin obtenir grup propi amb tots els drets que comporta, ja siguin econòmics, d’ús del temps o d’influència a les comissions del Congrés i el Senat. Vox al·legava que la constitució dels grups a través d’aquesta fórmula, comportava un “frau electoral” que atempta contra la resta de grups parlamentaris. A més, advertia que la decisió suposava 728.000 euros de despesa addicional.
La casualitat ha volgut que aquest recurs arribi a la sala en un moment políticament delicat on Junts ha tingut el protagonisme mediàtic pels pactes dels “Decrets”. A més, arriba un dia abans del venciment del termini per presentar esmenes parcials a l’articulat de la Llei d’Amnistia que han acordat Junts, ERC, PSOE, Sumar, Bildu, PNB i BNG. L’acord dels grups parlamentaris va arribar conjuntament amb l’acord de la Mesa que presideix la illenca Francina Armengol.

Una irregularitat
Vox argumentava en el seu recurs la “irregularitat” que suposava la sessió de diputats en contravenir l’article 23.2 del Reglament del Congrés que prohibeix que “poguin constituir Grup Parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit”. De fet, els requisits per conformar grup són tres. En primer terme, comptar amb almenys 15 escons; en segon lloc, tenir cinc escons i haver obtingut el 5% de vots a tot l’Estat; o bé, en tercer terme, tenir el 15% a les circumscripcions a què s’ha concorregut. Tant Junts com ERC tenen set escons, però no arriben ni al 15% de les demarcacions provincials on es van presentar ni al 5% en l’àmbit de tot l’Estat.
La solució va ser la cessió de diputats per part de socialistes i comuns i així complien un dels requisits que la Mesa del Congrés va acceptar. Al capdavall, és un sistema habitual de configuració de les cambres. El fet d’ostentar grup propi implica torn de preguntes al govern, participació en les comissions, més temps d’intervenció, més influència en el treball diari de la cambra i, sobretot, més recursos econòmics. Normalment, aquesta fórmula s’ha fet només nombre de diputats, però en aquest cas, s’haurien cedit sis diputats per fer apujar el percentatge de vots. Aquí és on Vox intenta burxar per atacar, de nou, els independentistes catalans.
