La tensió entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya va in crescendo. Després que la setmana passada les dues formacions s’enganxessin per Rodalies, aquest dimecres Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés i home proper a Oriol Junqueras, ha publicat un tuit incendiari contra la formació de Carles Puigdemont, que ja ha rebut resposta per part de dirigents del partit, que han tret foc pels queixals. Rufián ha contestat amb una emoticona d’una rata el tuit del diputat de Junts per Catalunya, Josep Maria Cruset, que ha celebrat que es tramiti la llei contra les ocupacions presentada pel seu grup parlamentari. “Qui s’ha oposat a la lluita contra les ocupacions? ERC, Bildu i Comuns”, ha subratllat.
Fonts de Junts consultades per El Món no volen fer cap comentari sobre el tuit de Rufián, però l’emoticona ja ha provocat la reacció de càrrecs electes de Junts, que han tractat el diputat republicà a Madrid de “nazi” i d'”indocumentat”, entre altres. “L’insult és propi de feixista”, han reaccionat des de les files juntaires en referència al fet que els nazis deien “rates” als jueus. En aquest sentit, Francesc de Dalmases ha apuntat que “rates, polls, escarabats, voltors” eren la “la mena d’animals que els nazis feien servir per deshumanitzar els jueus abans de l’holocaust”. “Els hutus es referien als tutsis com a escarabats que calia eliminar per anticipar el genocidi…”, ha afegit.
Rates, polls, escarbats, voltors… la mena d’animals que els nazis feien servir per deshumanitzar els jueus abans de l’holocaust. Els hutus es referien als tutsi com a escarbats que calia eliminar per anticipar el genocidi…
— Francesc de Dalmases i Thió (@francescd) March 19, 2025
El problema és que és un indocumentat sense estudis ni… pic.twitter.com/FWTSvWDC43
Qui es pot refiar de les paraules de @junqueras si el cap del seu grup a Madrid, @gabrielrufian, es comporta com l’extrema dreta mundial? L’insult és propi de feixistes! https://t.co/RJrT24UIpV
— Agustí Colomines i Companys (@AgustiColomines) March 19, 2025
En aquest sentit, Dalmases ha assenyalat que el problema és que Rufián és “un indocumentat sense estudis ni coneixement que en sa vida no ha acabat un llibre”, perquè, segons ha apuntat el diputat juntaire al Parlament, “si no fos així, sabria que aquesta és la pitjor política: la dels totalitarismes sense raó que porten a la destrucció”. “També a la seva: per això va perdre el 50% dels vots a les darreres eleccions i segueix pel pedregar”, ha afegit en referència a la formació de Junqueras. El diputat Agustí Colomines, per la seva banda, ha dubtat de la credibilitat del líder d’ERC, que recentment es va entrevistar amb Puigdemont a Waterloo: “Qui es pot refiar de les paraules de Junqueras si el cap del seu grup a Madrid, Gabriel Rufián, es comporta com l’extrema dreta mundial?” “L’insult és propi de feixistes!”, ha sentenciat.
Rufián assenyala la “dreta catalana”
Malgrat que fonts d’Esquerra Republicana consultades per aquest diari no han volgut fer cap comentari sobre la polèmica, Rufián s’ha reafirmat en el seu comentari i, des dels passadissos del Congrés, ha manifestat que ell només havia respost a una “agressió”. “Sempre faig curt, segurament també avui”, ha subratllat, i ha demanat que “cadascú que en tregui la seva conclusió”. De fet, Rufián també ha atacat els juntaires durant la sessió de control a la cambra baixa i ha assenyalat directament “la dreta catalana” d’aprofitar el caos de Rodalies per “triturar Esquerra”. “Senyora Nogueras, rodes de premsa amb la bandera d’Espanya, no. Ficar als seus amics en empreses espanyoles, sí”, ha subratllat en al·lusió a l’entrada de David Madí i Antoni Castellà a Renfe.
Les relacions de Junts i ERC
Les dues formacions no han volgut entrar a valorar la polèmica i és que la reunió entre la direcció de les dues formacions a Waterloo va obrir la porta a refer uns ponts que es van anar deteriorant des del Primer d’Octubre i que van quedar completament trencats enmig de la repressió de l’estat espanyol. Carles Puigdemont i Jordi Turull, per una banda, i Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, per l’altra, van concloure que, malgrat les diferències, les dues formacions “tenen molts objectius compartits” i van acordar impulsar espais de treball coordinat per debatre qüestions sobre “el futur nacional i el progrés social de Catalunya” i iniciar una nova etapa de relació que contribueixi a recuperar la força i la iniciativa del moviment independentista”.
