La CUP afronta el pròxim 16 de desembre un conclave importantíssim de cara el seu futur polític i institucional. Abans que la seva crisi electoral i de militants s’aprofundeixi, la formació de l’esquerra independentista vol obrir-se en canal i reformular-se davant unes noves circumstàncies polítiques, socials i econòmiques a Catalunya i al món. Militants i gent pròxima al partit estan convocats a Girona per celebrar una assemblea que acabi de posar negre sobre blanc el que han batejat com a Procés de Garbí. Els assistents tindran a les seves carpetes un document de 27 pàgines amb què el “grup motor” d’aquest procés proposa debatre, discutir i reformular-se per afrontar els nous temps. Un document formulat partint de les aportacions que han anat recollint de la militància els membres del grup motor.
El document, al qual ha tingut accés El Món, no s’amaga de res. Ans al contrari. Tot i que amb un llenguatge políticament molt correcte, els 17 integrants del grup motor exposen les “debilitats” i les errades tàctiques i estratègiques de l’organització en el seu rol de formació sorgida del moviment popular i de la seva tasca institucional. Fins i tot, admeten per escrit, a diferència d’altres formacions polítiques independentistes, que han fet una lectura poc honesta del cicle polític posterior al referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre del 2017, que els ha passat factura i els ha fet perdre força, confiança i militants. També, subratllen els defectes de la seva organització interna, de la seva política d’aliances i de les relacions institucionals que han dut a terme des del seu salt al Parlament, l’any 2012.
“Honestedat davant l’1-O”
Un dels punts més interessants del document de debat és el titulat com Anàlisi del procés mobilitzador 2011-2019. Posem el focus – lectura conjunta del cicle de l’1-O. Una reflexió, per altra banda, molt dura, sobre com s’ha afrontat el darrer cicle polític a Catalunya, amb un mea culpa inclòs. “La jornada de l’1 d’octubre va ser un dels moments més propers a un escenari insurreccional que hem viscut als Països Catalans i a l’Europa Occidental en les darreres dècades; això fa que calgui analitzar tot el cicle polític que el va possibilitar i el seu tancament per tal de millorar la nostra tasca de cara a nous embats o cicles de conflicte polític”, afirma la protoponència cupaire.
“Aquesta anàlisi cal que es faci des de l’honestedat i evitant les culpabilitzacions, personificacions i exercicis de política ficció”, recomana el document. “L’objectiu, doncs, és extreure’n aprenentatges polítics d’utilitat”, conclou. Així dedica tot un apartat a “l’honestedat” per analitzar la situació política sorgida del post Procés. “Més enllà dels errors polítics o la derrota del moviment independentista, el fet de no afrontar amb honestedat les lectures del cicle i les seves limitacions va impactar negativament en l’organització i el moviment, va fer que perdés credibilitat, sumat al bloc de l’espai institucional independentista i al desengany amb aquest”, sentencia el document.
En aquest marc, els integrants del grup motor raonen que probablement això va ser un dels elements que els hagi fet “perdre més suports, simpaties i fins i tot militància, tot i la conjuntura derivada de no haver assolit el nostre objectiu”. Així mateix, la CUP també reconeix que “davant l’escenari del conflicte, l’organització i la seva estructura van mostrar alguns encerts però també algunes debilitats”. Per això proposen una “organització que tingui la capacitat d’integrar, generar i sostenir escenaris de conflicte”.
Reformular-se després de l’1-O
El document de debat descriu, segons el seu prisma, la situació post referèndum del primer d’octubre des de les institucions i els partits polítics independentistes o més aviat sobiranistes, si es pren com a referència els Països Catalans. “En aquest context de fràgil estabilitat en l’àmbit estatal i reconfiguració estratègica post 1 d’octubre, hem d’emmarcar els darrers anys de governs autonòmics”, alerta. Així, assevera que els darrers anys del Govern d’ERC, amb Junts inicialment, al Principat de Catalunya i els executius del Pacte del Botànic al País Valencià i de Bellver a les Illes, liderats per les filials del PSOE, han apostat, de “forma fallida, per negociar amb Madrid una redistribució del poder polític per la via de la col·laboració i el diàleg, de manera que han reforçat el marc autonomista sorgit de la Transició”.
D’aquesta manera, el document opina que les “apostes polítiques pel diàleg i amnistia, tot i la reacció dels sectors més reaccionaris de l’Estat així com del deep state, després del cicle de l’1 d’octubre, no estan esdevenint l’eina necessària per reactivar la mobilització contra el règim”. Seguint aquest fil, el document subratlla que “no hem vist tampoc un rearmament polític de l’independentisme, que segueix completament desarticulat i desorientat, i no ha reaparegut cap bri de conflicte en una ressaca post Procés marcada pel descrèdit i pel desgast que no ha permès ni articular una resposta ferma a la repressió ni contra els atacs a la llengua”. De fet, els cupaires creuen que, a la vista d’aquest context, no es pot repetir una situació insurreccional com la de la tardor del 2017, que “requereix crear aquestes condicions contextuals prèvies”.
