Jaume Asens serà finalment el candidat dels Comuns a les eleccions europees del pròxim mes de juny. El que fora tercer tinent d’alcaldia de Barcelona, una de les primeres cares visibles de Barcelona en Comú l’any 2015, optarà a un escó a l’Eurocambra per incompareixença del rival. Segons ha confirmat en roda de premsa el portaveu de la formació, Joan Mena, ha estat l’únic capaç de reunir els avals necessaris per presentar-se a les primàries. Asens, de fet, ha més que doblat el límit establert: el reglament intern del partit estableix un mínim de 250 signatures, mentre que el ja candidat n’ha facilitat fins a 600.
La confirmació d’Asens arriba pocs dies després que es conegués que les coordinadores de Catalunya en Comú, el triumvirat format per la diputada Jéssica Albiach, l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i la que fora cap de l’executiu municipal de Castelldefels Candela López, li havien demanat presentar-se a les primàries. En una entrevista amb TV3 el passat dijous, Asens va assegurar que figures dins el partit li havien demanat “un pas endavant”. Segons han confirmat des del partit, l’oficialització del nomenament com a candidat se celebrarà el pròxim diumenge, amb la presència, precisament, de les tres coordinadores. Asens havia agafat força com a veu dins el partit arran del seu rol en les negociacions entre el govern espanyol i els líders independentistes a l’exili -entre ells el president Carles Puigdemont- per a la llei d’Amnistia.
Context complicat per a l’esquerra
Asens haurà de barallar unes eleccions, així, molt complicades per als espais progressistes dins la Unió Europea. Una enquesta publicada aquest mateix dimarts per GAD3 dona una clara victòria al Partit Popular, així com certa força a Vox, en una tendència que ja es comença a albirar a la majoria de països de la Unió. Un estudi publicat a finals de gener pel Consell Europeu de Relacions Foranes (ECFR, per les seves sigles en anglès), preveu un “gran gir a la dreta en molts països, amb la dreta populista radical guanyant vots i escons a tota Europa”. El document, de fet, s’atreveix a afirmar la possibilitat que “una coalició de democristians, conservadors i ultradretans pugui fer-se amb la majoria per primera vegada”.
