Antoni Castellà i Clavé ha estat un dels protagonistes del congrés que Junts per Catalunya celebra aquest cap de setmana a Calella (El Maresme), De fet, Castellà va ser molt aplaudit en el plenari que va inaugurar el conclave amb les intervencions de la ja expresidenta de la formació, Laura Borràs, i del secretari general entrant i sortint, Jordi Turull. Castellà es guanyava els palmells dels seus nous socis de partit després d’anys i panys a la política, i després del seu pas com a diputat del grup d’ERC a les eleccions del desembre de 2017.
Per a molts delegats de Junts, Castellà ha esdevingut un líder gairebé místic perquè va aconseguir acabar políticament amb Josep Antoni Duran i Lleida, l’arxienemic dels sobiranistes que cohabitaven a l’antiga Convergència i Unió. De tota manera, alguna esmena viva, que no ha reeixit, reclamava exigir-li més temps de militància per tal de poder accedir als càrrecs orgànics del partit.
Castellà arriba a la vicepresidència de Junts després d’un acord de fusió freda amb la formació de Puigdemont. En aquest sentit, cal remarcar que Castellà és, com a portaveu, un dels membres més actius del Consell de la República. La casualitat ha volgut que Castellà sigui diputat al Parlament de Catalunya com a relleu de Laura Borràs arran de la retirada de l’escó a la presidenta suspesa del Parlament. Un exemple més que Castellpa és un dels pocs supervivents de la gran trituradora política que ha suposat el Procés per a totes les formacions polítiques.
Arriba a la direcció de Junts com un dels líders de Demòcrates de Catalunya, una start-up del procés polític que va viure Catalunya després del 9-N. Nascut a Barcelona el 1970, però amb arrels al Penedès, Castellà és un veterà de la política i amb moltíssimes hores de vol a tots els nivells, gràcies al protagonisme i activisme que va assolir a l’extingida Unió Democràtica de Catalunya, dirigida gairebé eternament per Duran i Lleida. Ara confessa a El Món que vol arribar a ser un Xosé Manuel Beiras, un polític que no s’està de dir les coses sense deixar de fer política. De fet, sovint la seva gosada oratòria l’ha ficat en més d’un embolic.
Un independentista clandestí
Castellà va ser un dels independentistes semiclandestins que tenia Unió a les seves files. Tot i això sempre va formar part dels famosos comitès de govern dels democristians. Mai es va apuntar a les files de l’oposició independentista formal a Duran, representada per l’exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, impulsor i fundador de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ha estat col·laborador de la històrica PUA (Plataforma d’Unitat d’Acció Independentista), diputat, membre de la Mesa del Parlament, secretari d’Universitats, díscol d’ERC i, fins i tot, de Junts per Catalunya.
Castellà va iniciar la seva singladura política el 1992, quan es va incorporar a Unió de Joves. Llicenciat en administració i direcció d’empreses per Esade, on també ha estat professor associat, va treballar en diverses empreses, com ara Polymedic, IKL, i com a soci consultor a Clavera & Herrera Associats, i anys després es va integrar a la conselleria de Treball, que estava en mans d’Unió. La seva etapa al capdavant d’Unió de Joves va servir per mantenir la flama independentista en una formació que era la ventafocs de la coalició CiU.
El polèmic Fax
Una de les històries més explicades per militants més veterans d’Unió és una de Castellà de quan Unió de Joves tenia la seu al carrer Gran de Gràcia: va acordar amb la PUA, de tradició maulet, cedir-los espais i el fax per a les seves activitats. “Encara recordo Duran cridant perquè l’aleshores ministre de l’Interior, Ángel Acebes, li va trucar posant el crit al cel perquè als comunicats independentistes vigilats pel ministeri hi apareixia el fax amb el nom d’Unió de Joves!”, comenten diversos testimonis. També va organitzar a Burgos un homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera amb diverses formacions independentistes catalanes i basques. Per a l’acte van omplir la ciutat castellana d’estelades.
La vida política de Castellà va ser relativament tranquil·la fins a l’any 2014. Va ser elegit diputat al Parlament per la circumscripció de Barcelona el 1999 i ja no va deixar l’escó fins al 2011, quan va ser nomenat secretari d’Universitats i Recerca. L’any 2012 va tornar a ser elegit diputat i va deixar l’acta per incorporar-se al mateix càrrec. Entremig va tornar a formar part del Comitè de Govern d’Unió després del congrés de Sitges, que Duran va guanyar contra Vila d’Abadal. Però el Procés va començar la seva embranzida arran de la consulta del 9-N, on ja es van notar les tensions a Unió entre els independentistes i els oficialistes de Duran, als quals no feia gens de gràcia la consulta impulsada pel president Artur Mas.
Operació 2015 per Junts pel Sí
Després de l’èxit del 9-N, la política catalana va entrar en una fase de retrets entre les formacions independentistes fins que el gener del 2015, en una cimera a Palau, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el president Mas van acordar celebrar unes eleccions plebiscitàries el setembre del mateix any, ara bé, sense unitat de candidatures. A mesura que es va acostar la data de la convocatòria, Castellà va liderar el projecte Hereus de 1931, on un bon gruix de la militància d’Unió va aconseguir forçar una consulta interna sobre si la històrica formació optava per reclamar la independència. Tot i perdre-la, els crítics d’Unió van aconseguir una victòria moral, perquè Duran va aconseguir una pírrica victòria per només quatre punts de diferència. La duresa de l’aparell va propiciar una profunda divisió que va acabar en un consell nacional extraordinari a l’Hospitalet del Llobregat, on es va produir l’escissió amb la marxa d’històrics com .
El següent pas va ser presentar davant la ciutadania la formació Demòcrates a la sala Barts de Barcelona, davant d’unes 900 persones. Era el juliol del 2015. Una formació netament independentista, liberal i que alguns han batejat com la “CUP de dretes”. Una data interessant perquè, només uns dies després, Castellà seria una peça clau en una nova cimera a Palau on Mas va aconseguir formalitzar la coalició Junts pel Sí, que defensava una consulta oficial a Catalunya per la independència. Castellà va participar en les eleccions com a candidat i va aconseguir l’acta de diputat. En aquell període va ser el primer a pronunciar un acrònim que faria fortuna: RUI, les sigles de Referèndum Unilateral d’Independència, que acabaria esdevenint la punta de llança de la legislatura del Primer d’Octubre.
1-O, de guàrdia
El dia del referèndum, Castellà va fer la corresponent guàrdia al col·legi electoral situat a l’institut Carles III del barri de Sants de Barcelona. L’aplicació del 155 i el context polític d’aleshores va fer que Demòcrates optés per anar a la candidatura d’ERC en les eleccions de desembre del 2017. Castellà va embolicar la troca en campanya defensant la via unilateral en un míting a Reus, cosa que trencava el relat d’ERC del moment. Va ser elegit diputat i va tenir l’escó fins que el president Quim Torra va convocar eleccions.
En aquests comicis, Demòcrates va anar en coalició amb Junts, però aquesta vegada Castellà no anava en llocs de sortida i sí una altra de les fundadores de Demòcrates, Titón Laïlla. Mentrestant, Castellà bastia posicions en el Consell de la República i ha fet d’engranatge entre els republicans més durs i els sectors més molestos amb ERC del govern a l’exili. De fet, Castellà guarda al calaix un pacte estratègic de diversos punts, que les formacions tenen com a darrer cartutx de la unitat independentista. És el projecte G-6.
