Un cas de corrupció en l’entorn d’un dels seus principals exdirigents fa tremolar l’estructura del PSOE. El que fora assessor de José Luís Ábalos en el seu període al capdavant del ministeri de Transports, Koldo García, estaria implicat en una trama de comissions il·legals en l’adjudicació de contractes per adquirir mascaretes durant la pandèmia. L’acusació, ja en mans de l’Audiència Nacional, implicaria García en una estructura per vendre amb sobrecostos material sanitari a diversos organismes públics vinculats al ministeri de Transports, tot plegat vehiculat mitjançant l’empresa Soluciones de Gestión a Empresas. El cas va arribar a la fiscalia especial anticorrupció l’any 2022, arran d’una denúncia del Partit Popular de Madrid. Segons la investigació, entre el març i l’abril del 2020 entitats dependents del departament dirigit per Ábalos haurien signat contractes milionaris amb l’esmentada empresa per a l’adquisició d’equipaments de protecció personal. En concret, la gestora d’infraestructures ferroviàries Adif hauria concedit un contracte a Soluciones de Gestión per un valor superior als 12 milions d’euros, mentre que Puertos del Estado hi hauria entregat fins a 20 milions d’euros a compte d’aquestes compres de mascaretes. Altres organismes i institucions, com ara els departaments de salut dels governs territorials de les Canàries i les Balears, haurien tancat enteses similars amb la companyia vinculada amb García.
Arran d’aquests contractes, segons la Fiscalia Anticorrupció, l’exassessor d’Ábalos hauria incrementat “substancialment” el seu patrimoni en els anys posteriors a la pandèmia. Un informe del ministeri públic xifra en 1,5 milions d’euros l’augment patrimonial de García entre finals del 2020 i l’any 2022, quan es produeix la denúncia. La investigació constata, segons han fet saber al jutge, que els guanys extraordinaris rebuts per l’acusat no “es corresponen amb ingressos procedents de les seves activitats professionals”. Aquesta injecció financera, a més, arriba exactament “cinc mesos després” de la firma dels contractes amb Soluciones de Gestión. Sobre aquests fets, la Fiscalia acusa la trama, participada per l’acusat, de delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborns i tràfic d’influències. Val a dir que García no seria el més beneficiat per la trama investigada pel jutge Ismael Moreno. Segons anticorrupció, els contractes adjudicats a Soluciones de Gestión haurien generat un benefici de 9,6 milions d’euros al titular de l’empresa, Juan Carlos Cueto -a qui la fiscalia adjudica el control final de l’empresa investigada-; i d’uns altres 5,5 milions d’euros a Víctor de Aldama, president del Zamora FC.
Intervenció a Balears
Més enllà de l’adjudicació de contractes, la fiscalia troba indicis que l’exassessor d’Ábalos hauria mediat per retirar una demanda del govern Balear contra l’empresa en qüestió arran dels fets. L’any 2023, un cop l’Organització Mundial de la Salut va declarar finalitzada la pandèmia de Covid-19, l’executiu illenc hauria reclamat formalment a Soluciones de Gestión 2,6 milions d’euros, atès que la qualitat de les mascaretes adquirides no justificava el preu que l’administració territorial va abonar per elles. De fet, com recull l’informe del ministeri públic, el sistema balear de salut es va veure obligat a emmagatzemar els equipaments de protecció personal un cop rebuts, atès que “no complien els requisits per ser considerats FFP2”. Arran d’aquesta reclamació formal, la fiscalia “observa indicis que apunten a la influència que Koldo ha exercit en benefici de Soluciones de Gestión en el context de la reclamació de l’administració balear”. És a dir, l’exassessor hauria intercedit perquè el govern, ja amb Marga Prohens al capdavant, retirés o endarrerís la reclamació contra l’empresa.
Terrabastall polític
L’oposició ha aprofitat el cas per carregar contra l’executiu. El Partit Popular, de fet, ha apuntat per sobre d’Ábalos, tot declarant el president del govern Pedro Sánchez el “màxim responsable” del cas de corrupció. En aquest sentit, la secretària general dels conservadors, Cuca Gamarra, ha declarat que “calen explicacions i les exigirem”; especialment en relació amb la destitució de l’exministre de Transports, durant el juliol del 2021. Gamarra, de fet, ha vinculat ambdós fets, tot subratllant que, si cap de l’executiu “coneixia allò, és responsable d’haver-ho tapat durant moltíssim temps, i de no haver-ho denunciat”. Sobre aquestes suposicions, la secretària general valora que les informacions conegudes fins ara són “la punta de l’iceberg” d’una trama més profunda, i planteja ja accions a les diferents cambres legislatives afectades. Internament, el partit presidit per Alberto Núñez Feijóo ja ha anunciat la creació d’un “grup de treball” per esclarir els fets. Pel que fa a les administracions, Gamarra no ha esclarit si proposaran comissions d’investigació, si bé ha assegurat que el PP “analitzarà totes les iniciatives” per aprofundir en la trama.
Pilotes fora dels socialistes
Per la seva banda, alts càrrecs del govern socialista han evitat pronunciar-se explícitament sobre el cas, així com sobre la reacció que demanen a Ábalos, encara diputat socialista. La vicepresidenta tercera de l’executiu i ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero, preguntada sobre el cas, ha evitat reclamar al seu company de partit que abandoni l’escó. “No sé el que farà o deixarà de fer el senyor Ábalos; jo sé el que faria jo”, ha declarat la número dos del PSOE, tot etzibant la seva “repulsió total a qualsevol actuació que, en moments de pandèmia, hagi pogut aprofitar la conjuntura per enriquir-se”. Similar ha estat la reacció de la ministra de defensa, Margarita Robles. En declaracions a Ràdio Nacional, Robles ha demanat evitar “especulacions” fins que no es coneguin tots els detalls del cas, per bé que ha fet explícita la seva rebutja a la corrupció relacionada amb la pandèmia. Consultada sobre si Ábalos hauria de deixar la seva acta de diputat, la titular de Defensa ha respost que “cadascú ha de saber què ha de fer en cada moment”. En qualsevol cas, ambdues ministres han reclamat esperar a la resposta definitiva per part del tribunal abans de fer cap mena de “judici paral·lel”.
