De la tensió màxima s’ha passat al fang. La campanya per les eleccions internes d’ERC s’ha complicat encara més des que aquest dimarts va reaparèixer el cas d’assetjament del 2019 a la conselleria d’Exteriors, aleshores dirigida per Alfred Bosch. Segons va avançar ahir l’ACN, quan Bosch va ser expedientat per ERC per no haver activat el protocol oficial de la conselleria per aplicar-lo al seu cap de gabinet, Carles Garcias –denunciat per assetjament laboral i sexual per treballadors i treballadores del departament–, va assegurar que havia sigut el president el partit, Oriol Junqueras, qui li havia donat la instrucció d’evitar aquest procediment. L’objectiu de Junqueras era, suposadament, evitar que una informació tan sensible arribés a mans de Junts, que era el partit que dirigia Funció Pública i hauria tingut accés al cas.
Des que s’ha conegut aquesta informació, la campanya dels republicans, que dissabte han de triar entre les dues candidatures que han passat a la segona volta, ha entrat en una nova dimensió. En el duel final s’enfronten, precisament, l’equip de Junqueras, Militància Decidim, i el de Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional (NEN). Foc Nou, el que era la tercera candidatura en joc i va quedar descavalcada el dia 30 de novembre en la primera volta, ha intentat mantenir-se al marge d’aquesta enèsima crisi, ja que Alfred Bosch és, juntament amb Helena Solà, un dels seus líders i era l’aspirant a secretari general. Però no se n’ha sortit.
Alfred Bosch: “Hi havia un acord, és el que em va guiar a mi”
Aquest mateix matí, Bosch ha hagut d’afrontar les preguntes sobre aquesta qüestió en l’entrevista que tenia prevista a Els matins de TV3 i també n’ha parlat amb El Món. I ha confirmat la seva versió, segons la qual Junqueras va formar part de la decisió de no activar el protocol de la conselleria, ja que ja s’estava investigant el cas per una via informal. Així i tot, en conversa amb aquest diari, ha admès que ell va estar d’acord o va acceptar, en aquell moment. “Al final hi va haver acord. És el que va guiar a mi. La van compartir uns quants, era una decisió col·lectiva”, ha dit.
Respecte de quina va ser la posició de l’aleshores secretària general del partit, Marta Rovira, assegura que no la recorda. I subratlla que no li sembla “un bon moment” perquè es filtri aquesta mena d’informacions. “A mi m’interessa que es digui la veritat i ja la vaig dir en el seu moment. No soc partidari de fer guerra amb això”, ha afegit sobre el que considera que és “un episodi més de guerra bruta” a ERC, del qual no assenyala cap suposat responsable.
L’entorn de Junqueras creu que Bosch va actuar en defensa pròpia i el que va dir era “una invenció”
Des d’un altre dels vèrtexs del triangle, Militància Decidim, asseguren que Oriol Junqueras no va tenir, en absolut, el paper que li atribueix Bosch. Malgrat que eviten la bel·ligerància amb un dels líders de Foc Nou –que encara pot empènyer els seus 824 votants cap a una o altra de les candidatures finalistes–, l’entorn de Junqueras manté que en una reunió del 24 de desembre del 2019 a la presó de Lledoners, on el líder d’ERC estava reclòs com a pres polític per l’1-O, es va acordar investigar el cas Garcias i “actuar en conseqüència”. Les mateixes fonts asseguren que Junqueras no recorda la reunió amb detall perquè “a la presó tots els dies són iguals” i en tenia moltes. Però mantenen que els dos testimonis que hi havia, Raül Romeva, també empresonat a Lledoners, i Lluís Juncà, del pinyol de l’aleshores president del partit, sí que recorden la conversa de Bosch i Junqueras perfectament, i segons ells les instruccions van ser clares: investigar els fets a fons i prendre decisions.
L’equip de Junqueras, però, es refereix només a la investigació que es va fer al partit. No es pronuncia sobre el protocol del Govern, ja que el líder d’ERC no formava part de l’executiu i, per tant, segons ells, és un tema que no s’hauria abordat en aquella trobada, sempre segons el que han pogut reconstruir parlant amb testimonis i amb la poca documentació a la qual tenen accés. “Fa cinc anys, ha passat molt temps”, remarquen. Tampoc no recorden cap “reunió formal” el 4 de desembre, data de la trobada en què s’hauria produït la instrucció d’amagar el cas. La conclusió de l’entorn de Junqueras, per tant, és que el que va dir en descàrrec seu Bosch quan el partit el va expedientar va ser “una invenció”, atribuïble a la posició difícil que tenia en aquell moment. “Quan algú és acusat d’alguna cosa, és normal que es defensi per tots els mitjans”, justifiquen. I recorden que, finalment, la Comissió de Garanties del partit va concloure que Bosch havia actuat de manera diligent i el van exculpar. To i que va haver de dimitir al març quan el cas es va fer públic perquè el va treure a la llum el diari Ara.
Godàs demana “assumir responsabilitats” i intenta mantenir les distàncies
Davant de l’esclat d’aquesta nova polèmica al si del partit, la posició de Nova Esquerra Nacional ha sigut advertir que no s’ha de fer campanya amb casos d’assetjament pel respecte a les víctimes, però també la de demanar responsabilitats. El candidat de NEN a la presidència d’ERC, Xavier Godàs, va recordar ahir, en una piulada, que “enfront un problema, dir que la culpa sempre és dels altres no és liderar. Liderar és assumir responsabilitats”. Un retret que només podia anar dirigit a Junqueras, que era el president del partit en aquell moment.
Enfront un problema, dir que la culpa sempre és dels altres no és liderar. Liderar és assumir responsabilitats.
— Xavier Godàs (@XavierGodas) December 10, 2024
