Junts per Catalunya i Aurora Madaula han decidit aparcar el litigi obert arran d’una denúncia que havia presentat l’exdiputada a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per assetjament i, segons ha avançat l’ACN i ha confirmat aquest diari, han assolit un acord per a revisar els mecanismes interns del partit, que inclou formar de forma “continuada” els seus càrrecs orgànics i representatius en un termini de dos anys. “Junts per Catalunya, amb la participació activa de Madaula, responsable de polítiques d’igualtat i de gènere en els darrers anys, vol ser una força política motor en el procés de canvi estructural cap al nou paradigma que la societat i les institucions mereixen”, han assegurat en un comunicat conjunt.
Segons ha pogut saber El Món de fonts properes al cas, l’acord, que s’ha allargat en el temps perquè la denúncia es va fer el novembre passat, ha estat possible gràcies a una “mediació externa de reconegut prestigi acceptada per les parts”. Així mateix, hi ha satisfacció en l’entorn de l’exdiputada perquè, segons les mateixes fonts, l’acord entre les dues parts perquè consideren que implica un reconeixement dels fets de la denúncia i, a més, el partit fa propòsit d’esmena. Concretament, el partit de Carles Puigdemont s’ha compromès a revisar el seu protocol intern de prevenció de l’assetjament per adequar-lo a la llei 17/2020 del Parlament del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Turull i Madaula constaten en el comunicat fet públic aquest dilluns que, malgrat els “avenços legislatius importants” per prevenir aquesta mena d’actituds, “les institucions públiques, els partits polítics i una part de la societat no han assumit, dissortadament, tot allò que és necessari assumir”. Així mateix, ambdues parts afirmen “de manera honesta i rotunda que encara estem lluny d’assolir els objectius que són del tot imprescindibles“. “Abordarem des d’ara mateix el debat imprescindible per a ser capdavanters en el reconeixement de la plena igualtat i la prevenció de conductes que puguin encaixar o ser percebudes com a assetjament i/o violència masclista”, constaten, i asseguren que “ens queda encara camí per recórrer”, però “hem de fer el possible per erradicar-les”.
L’inici del cas: unes declaracions al Parlament de les Dones
El cas que es remunta al novembre de l’any passat quan, en el marc del Parlament de les Dones, Madaula va assegurar que havia patit “violències silencioses” per part de companys, unes declaracions que van provocar un gran malestar en el si del que era llavors el seu grup parlamentari. De fet, diputats de Junts van impulsar una declaració contra Madaula per demanar a la direcció del grup que prengués mesures contra l’aleshores secretaria segona de la Mesa del Parlament. Concretament, 22 dels 32 diputats de Junts van signar un text en contra que van presentar a la Comissió de Garanties, que també va rebre la queixa que va presentar la pròpia afectada. Així mateix, la llavors presidenta del Parlament, Anna Erra, es va reunir amb ella i la va convidar a reflexionar sobre la seva continuïtat en el càrrec de la Mesa.
Madaula va presentar una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat del Parlament per assetjament a l’interior del grup parlamentari, com també havia fet la ja exdiputada Cristina Casol, totes dues properes a la presidenta del partit, Laura Borràs. La denúncia de Casol es va acabar arxivant, però l’informe assenyalava que quedava “acreditat” un ambient de treball on “el masclisme més cultural està arrelat i on es genera una diferència de tracte i competències generals per motius de sexe/gènere en què es produeixen diverses discriminacions directes i indirectes”.
