La demostració de força d’Oriol Junqueras en l’acte d’aquesta tarda al teatre La Passió d’Olesa de Montserrat és el símbol de la batalla interna per veure qui es queda el comandament de Calàbria, la seu d’ERC. El moviment Militància Decidim, que fa temps que remena la cua arreu del país, ha gairebé omplert, amb 1.300 persones, un auditori emblemàtic de la sociocultura catalana per entronitzar la figura de Junqueras com a expresident i com a candidat a repetir la presidència d’una formació en hores baixes després de quatre patacades electorals força sonores.
Una presentació de la protocandidatura, amb la cap de files d’ERC a Barcelona, Elisenda Alamany com a secretària general, i alguns dels ponents que apunten maneres per ser en una virtual executiva. Junqueras, però, que havia mantingut un to discret i més delicat que el “Norit” en les seves trobades amb la militància, ha desenterrat la destral de guerra amb un discurs duríssim contra l’estructura B del partit que veu reflectida en la candidatura de la Nova Esquerra Nacional, o els que pregonen el Foc Nou o, fins i tot, amb el president Carles Puigdemont, per no haver fet el que tocava després del Primer d’Octubre.
El discurs d’aquest dissabte a Olesa marcarà un abans i un després no només de la campanya interna electoral que viuen els republicans de cara el 30 de novembre. S’acaba el mite del “junquerisme és amor” i comença una nova etapa de la seva carrera política amb, per primera vegada en molts anys, un relat concís, directe i sense embuts per tal de dirigir el partit i intentar vendre a la militància una nova era Junqueras per aconseguir un tres d’octubre que sigui irreversible. Una nova etapa del partit que ja ha advertit que serà després d’haver passat el ribot i fer net en els quadres actuals per enviar-los a pagar quotes d’autònoms.
Un tots contra Junqueras?
La possibilitat que Junqueras pugui guanyar, i fins i tot sense necessitat d’una segona volta, ha esperonat l’altra part de l’aparell que ha tingut els comandaments del partit en els darrers anys. De fet, no ha estat fins dijous d’aquesta setmana que Nova Esquerra Nacional (NEN) no han presentat la seva quadriga electoral per concórrer al congrés del 30 de novembre. Així Xavier Godàs, un home tranquil i respectat, serà el candidat a president- tot i que s’havia acordat internament que seria una dona- i l’acompanyaran Alba Camps, la veterana Teresa Jordà i Raquel Sans, que fa temps que entrena per ser la portaveu d’una formació estenallada pel pacte amb el PSC:
El mateix dijous, a la nit, Foc Nou, la tercera protocandidatura en discòrdia, ensenyava les dents amb la difusió dels quatre caps visibles del moviment, en Gabriel Fernàndez, Jordi Orobitg, Esther Martin i Anna Piñol. I, per altra banda, Reconstruïm Esquerra, que agrupa el corrent crític Moviment 1 d’Octubre, va fent actes minimalistes per intentar recordar a la militància que fa sis anys que “diuen el mateix” i poder recollir els avals. De fet, la xifra dels cinc-cents avals és el número al qual tots aspiren per formalitzar la candidatura.
El cop de força i de timó de Junqueras aquest vespre a Olesa ha animat la campanya interna i ha fet reaccionar la candidatura de Foc Nou, que sembla que pot fer més la guitza als del NEN que als junqueristes i més després de generar debat amb l’informe de presidència que tècnicament hauria d’haver fet Junqueras. De fet, han estat els primers a reaccionar al discurs de l’expresident sobre l’avís que farà net al partit quan torni a entrar per la porta de Calàbria. Així, Alfred Bosch ha piulat a través d’X que “més que desinfectar (com diria Borrell), des de Foc Nou volem aclarir, guarir i després cosir les ferides amb fil fraternal”. Una sonora diferència amb la contundència que s’ha expressat Junqueras. D’aquesta manera, els moviments de les candidatures miren de neutralitzar la força que ha adquirit Junqueras en les darreres setmanes de campanya indissimulada pel país.
Unes eleccions per militants
Des de les files de la militància avisen que la contesa electoral és “només per a militants”. Un detall que no és trivial. Les eleccions i els moviments interns dels partits té dinàmiques pròpies i allunyades d’uns comicis amb la ciutadania. L’univers i els missatges són ben diferents i més en un partit amb una altíssima capil·laritat territorial com és ERC. Així és com s’han d’entendre els moviments de les protocandidatures i cada dia es fa més evident. Amb l’acte d’aquesta tarda a Olesa s’obre el camp després que tothom hagi ensenyat les cartes després de setmanes de certa continència i enmig d’un enfangat escàndol per les campanyes B que ha enterbolit la militància i ha alimentat candidatures com Foc Nou.
“Això no es tracta de res personal és política”, advertia una camisa vella de l’organització que les ha vistes de tots colors. “Si Junqueras està fort és perquè la militància considera que pot tornar a guanyar o fer fort el partit, per res més”, argüeix. D’aquí que obliga les altres candidatures a articular un discurs defensiu. De fet, un cop s’han aclarit les persones o si més no els impulsors de cada protocandiatura ara comença la batalla estratègica i organitzativa. En primer terme, què es vol fer amb el partit i com fer-ho, i Junqueras avui ha agafat la iniciativa allunyant-se del criptollenguatge, del políticament correcte i de la poesia buida que domina la retòrica política actual. El canvi de to i de discurs esperona una campanya d’un partit que se sap històric.
