Vuit dels 32 diputats que té Junts per Catalunya al Parlament no han signat la carta que David Saldoni, diputat i responsable política municipal del partit, ha enviat, en representació dels 21 diputats que la signen, a la Comissió de Garanties per queixar-se del paper de la secretària segona de la Mesa del Parlament i vicepresidenta del partit, Aurora Madaula, arran de les paraules que divendres passat va pronunciar al Ple de les dones, on va denunciar “violència silenciosa dels companys”.
Els vuit diputats que han rebutjat signar-la i donar suport a Madaula són, segons ha sabut El Món, Francesc de Dalmases, Jaume Alonso-Cuevillas, Cristina Casol, Pere Albó, Esther Vallès, Joan Canadell, Lluís Puig i Antoni Castellà. El president del grup parlamentari, Albert Batet, tampoc no l’ha signat perquè era un dels receptors del text, que també anava dirigit al secretari general del partit, Jordi Turull. Tampoc ho ha fet, com és obvi, la mateixa Aurora Madaula, i, d’altra banda, fonts de Demòcrates han puntualitzat que Castellà no l’ha signat perquè és un assumpte “intern” de Junts i Demòcrates “no hi ha d’entrar”. És a dir, Titon Laïlla tampoc ha signat. Entre les persones que no han donat suport al text, que qualifiquen d’“infàmia”, hi ha el nucli dur de la presidenta del partit, Laura Borràs. Ella i diputats i diputades de Junts i d’altres grups parlamentaris com ERC, CUP i comuns, han donat suport públic a Madaula des que va transcendir el cas.
El document es va tractar en una reunió que el grup parlamentari va celebrar el dilluns al migdia i que va acabar sense cap decisió en ferm sobre la figura de la secretària segona de la Mesa, ja que l’únic que es va traslladar és que el Secretariat Permanent del partit ha elevat el cas a la Comissió de Garanties. Aquest dijous, però, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha instat Madaula a “reflexionar” sobre la seva continuïtat a la Mesa arran de la polèmica generada. La reunió entre les dues representants que Junts té a l’òrgan de govern de la cambra catalana ha constatat la “manca de confiança total” entre les parts, però en cap moment s’ha qüestionat la seva continuïtat com a diputada i tampoc “hi ha previsió que s’entri en aquest debat”.
La reacció d’alguns diputats de Junts que han signat la carta
Saldoni ha defensat en un comentari a la xarxa social X que “la visió de moltes diputades/s no és menyspreable en la interpretació dels fets” i ha assegurat que “més enllà de les sensacions personals que requereixen i tenen tot el suport, la veritat és que la discrepància política, per molt reiterada i manifesta que sigui, no és violència, és democràcia”. No ha estat l’únic membre del grup parlamentari que s’ha pronunciat a les xarxes socials. També ho han fet diputades com Anna Feliu o Irene Negre, que exposa que la discrepància política “mai pot ser considerada violència institucional” i tampoc “mai pot ser considerada violència masclista”. “La discrepància política genera debat i consensos, no violències”, conclou.
Altres fonts consultades per aquest diari consideren que aquest comentari només busca la “revictimització” de Madaula, un terme que es fa servir quan hi ha un maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista a conseqüència dels dèficits de la intervenció dels organismes responsables, i també per l’actuació desencertada d’altres agents implicats.
