La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha avisat a PSC i Junts per Catalunya que seguiran amb el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal, malgrat que el Parlament l’hagi tombat amb els vots dels socialistes i junters en el marc de la votació de la llei de mesures fiscals i financeres -també anomenada llei d’acompanyament. Així mateix, ha assegurat que amb l’esmena que ha presentat el PSC, els socialistes han trencat l’acord de pressupostos amb els republicans. “Em sap molt de greu la pinçça entre PSC i Junts amb la dreta espanyolista”, ha afirmat Vilagrà.

Oficina en funcionament
En aquest sentit, Vilagrà ha explicat que van començar amb el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal fa un any i mig i ha assegurat que la seva oficina seguirà en funcionament, ja que “no n’han eliminat la seva partida”. Tot i això, el pressupost no especifica una partida de 40 milions d’euros -necessaris pel pla pilot- destinats a aquest apartat, malgrat que el Govern, un cop ja ha aprovat els pressupostos, té marge de maniobra per reconfigurar-lo i canviar-lo sense el premís del Parlament. D’aquesta forma la conselleria de Presidència aconseguiria tirar-ho endavant.
Donar resposta a la situació del país
I és que des de Govern consideren que “és una aposta estratègica per donar resposta a la situació del país”. “Tenim una situació estructural de pobresa que es viu al conjunt de Catalunya i l’Estat”, ha afirmat la consellera després de l’aprovació de la llei d’acompanyament. De fet, considera que per tirar endavant una Renda Bàsica Universal és necessària un estat independent. “Catalunya fa una proposta seriosa de renda bàsica universal treballada amb altres països”, ha assegurat Vilagrà, qui considera que no s’ha fet una proposta tan avançada com l’ha fet Catalunya. Així mateix, ha titllat la votació “d’aliança sociovergent” i ha explicat que les enquestes que tenen diuen que “els catalans ho veurien bé”. De fet, també ha explicat que el Govern està treballant amb diversos perfils i municipis.
Què és el pla pilot de la RBU?
El Govern pretenia impulsar un pla pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) amb unes 5.000 persones que cobrarien un pagament mensual fix durant dos anys. La idea era que l’experiment es pugui fer en dos o tres punts del territori català. La meitat de les persones perceptores serien escollides de manera aleatòria a tot el territori català, i l’altra meitat serien, pràcticament la totalitat dels residents de dos municipis catalans.
La prova hauria durat uns dos anys i consistiria a seleccionar unes 5.000 persones que cobrarien la prestació durant prop de dos anys i unes altres 5.000 que no la cobrarien, però que permetria després comparar els resultats dels dos grups. L’objectiu és analitzar l’impacte que té cobrar una prestació com aquesta en aspectes com el benestar emocional o físic, el món laboral, etc. i comparar-ho amb l’impacte que genera el sistema actual de prestacions selectives.
Inicialment, l’executiu català plantejava engegar el projecte a finals del 2022, però les llargues negociacions pels pressupostos i les reticències del PSC el van deixar en l’aire. De fet, el Govern tenia previst incloure 40 milions d’euros al pressupost, però, finalment, ho va incloure a la llei d’acompanyament sense cap partida pressupostària. És a dir, no tenien els diners per tirar-la endavant. Com a primer pas, el Govern va crear una oficina específica per dissenyar i implementar el projecte. Aquest organisme, que depèn de Presidència, ja havia començat, per exemple, a abordar el tipus de model estadístic que hauria d’elaborar.