El portaveu del PSC al Parlament, Ferran Pedret, ha viscut en pròpia pell la sensació de treballar menys que els intermitents d’un tren. És l’avantatge de ser el diputat del partit que també és la formació del president de la Generalitat, Salvador Illa, protagonista del debat de política general del Parlament que ha viscut la seva segona sessió aquest dimecres. Pedret ho ha tingut molt còmode. De fet, la rèplica del president a la seva intervenció ha durat escassament dos minuts. Al capdavall, la seva feina ha consistit a allargar la mà a la resta dels grups parlamentaris per arribar a “grans consensos” de país. Una picada d’ullet a la resta de formacions, més enllà d’ERC i Comuns, per poder arribar acords d’ampli espectre com el finançament singular per a Catalunya.
La temença de l’executiu, i també del grup parlamentari socialista, era que Pedret sortís a la tribuna sense papers “perquè així s’allargaria més” i, sobretot, tenint present que era l’últim a intervenir. Però el veterà diputat ha estat prudent i ha dedicat gairebé més temps a criticar el conflicte a Palestina que no pas a debatre les grans línies marcades pel discurs d’ahir d’Illa. Al capdavall, el president ha tingut tot el temps del món per matisar, ampliar, detallar i remarcar el seu discurs d’ahir amb les rèpliques a tots els grups parlamentaris.
“Hem triat els socis que hem triat”
Per a Pedret, els socialistes no són defensors del capitalisme, i ha defensat el pacte d’investidura però ha volgut ampliar el perímetre. “Hem triat els socis d’investidura que hem triat, i ens comprometem amb allò que hi hem acordat, però hi haurà aspectes en què necessitarem incloure altres formacions”, ha raonat Pedret.
Així, el portaveu ha negat que el socialisme “estigui a un costat o a un altre de l’espectre polític”. “Per a uns, fem seguidisme del Procés i, per altres, som el govern més espanyolista de la història”, ha recriminat el portaveu, que ha reiterat que l’executiu farà polítiques “per a tothom”. De fet, ha ironitzat amb aquells que veuen el PSC com un partit situat a l’extrema dreta, fent valdre la marca com un partit d’ampli espectre amb qui es pot practicar el que es coneix com a geometria variable. És a dir, possibilitats d’acords més enllà dels socis predilectes com són ERC i Comuns, amb qui van arribar al Palau de la Generalitat.
