El passat mes de novembre, Cristina Casol, qui va ser número 2 a les llistes del partit per Lleida a les eleccions de 2021, va acudir a l’Oficina d’Igualtat del Parlament per denunciar Junts d’un suposat “assetjament per raó de gènere”. La denúncia de Casol es va sumar a les declaracions d’Auroa Madaula, ambdues diputades del sector més afí a Laura Borràs del partit, que, també, a finals de novembre va denunciar “violències silencioses” de caràcter masclista durant el ple de les dones del 24 de novembre.
Quan es va produir la denúncia, el Parlament va activar el protocol d’igualtat i, amb l’assessoria d’una empresa externa a la cambra, han presentat les seves conclusions, i és per això que, ara, el Parlament ha arxivat la denúncia de Casol, ja que consideren que “no hi ha cap fet provat” del suposat assetjament, tal com ho ha traslladat el secretari General del Parlament, Albert Capelleras, a la mesa de la cambra aquest dimarts.
Aurora Madaula va denunciar “violències silencioses” per part del partit
El de Madaula és un dels casos més recents, i sonats, dels darrers temps a Junts, ja que la diputada i secretària segona de la mesa del Parlament va aprofitar el ple de les dones del passat 24 de novembre per denunciar que “hi ha violències silencioses dels companys i companyes“, referint-se al seu propi partit. Les seves declaracions van portar cua i la fragmentació del grup parlamentari es va veure clarament a l’hora de publicar una carta contra Madaula, ja que vuit dels 32 diputats de Junts, entre els quals era Casol, no van signar la carta que David Saldoni, diputat i responsable política municipal del partit, va enviar, en representació dels 21 diputats signants d’aquesta, a la Comissió de Garanties per queixar-se del paper que va fer Aurora Madaula.
El silencia es va fer tens a Junts, i Anna Erra, presidenta del Parlament, va instar Madaula a “reflexionar sobre la seva posició” a la mesa de la cambra. Madaula, però, sí que va rebre suport per part del Consell Nacional de Dones de Catalunya, que va manifestar que “la violència contra les dones en política està reconeguda a escala internacional com una violació de drets polítics”.
