L’anunci d’eleccions anticipades que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet aquesta tarda després que el Parlament hagi tombat el projecte de llei dels Pressupostos de la Generalitat per al 2024 posa el punt final a la legislatura de la majoria independentista del 52%. A més, aquesta legislatura arriba a aquest final abrupte amb els partits independentistes, sobretot Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, a matadegolla i en una disputa continua, a Catalunya i a Madrid, per ser la primera força de l’independentisme, mentre que totes les enquestes apunten que el PSC i Salvador Illa són els més ben posicionats per guanyar les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig. A més, la fragmentació del vot independentista, que es pot trobar amb cinc o sis candidatures, pot jugar en contra del moviment i pot posar en risc la majoria absoluta a la cambra catalana.
Després d’un dur intercanvi de retrets, ERC i Junts ja esmolen les eines per a la batalla, que en el cas dels juntaires implica jugar la carta de Carles Puigdemont: volen que el president a l’exili sigui el seu candidat, ho intentaran, buscaran vèncer les traves legals que intenti posar l’Estat –principalment, jutges i Junta Electoral– i culparan els republicans de posar-los paranys, com ja han dit que són les eleccions anticipades per al 12 de maig.
Crítiques agres d’Aragonès als que el van fer president
Poc abans de la dura compareixença de Jordi Turull, Pere Aragonès, que va ser investit amb els vots d’ERC, Junts i la CUP, havia carregat contra aquestes dues formacions i també contra els comuns. Els ha qualificat d'”irresponsables” perquè, segons ell, no han avantposat els interessos del país als de partit i no han permès que es tramitessin els pressupostos. Aragonès, que ha acabat la legislatura només amb el suport dels seus diputats i els socialistes, ha estat molt dur amb els grups que han votat a favor de les esmenes a la totalitat i els ha responsabilitzat de tombar els pressupostos “amb més recursos de la història” per culpa de les “línies vermelles”, en referència al Hard Rock, per part dels de Jéssica Albiach, i l’impost de successions, pel que fa a Junts. Tanmateix, el president de l’executiu ha estat al seu torn el centre de les crítiques de les formacions que han decidit no donar suport als comptes del Govern, i també ha estat criticat pel cap de l’oposició Salvador Illa.
Turull acusa Aragonès de “sectari”
No menys contundent s’ha mostrat el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha acusat el president de la Generalitat de “sectari” per avançar els comicis, i ha opinat que la convocatòria electoral arriba “tard i malament”. Així mateix, ha deixat clar que el que ha passat avui al Parlament és “la constatació d’un fracàs del qual que estava avisat”. “Això va de solvència o incompetència”, ha sentenciat. D’altra banda, no ha amagat el seu desig que el president a l’exili, Carles Puigdemont, sigui el pròxim candidat de Junts a la presidència de la Generalitat i ha previst que l’ara eurodiputat podrà ser a Catalunya, amb la llei d’amnistia en vigor, “el dia del possible debat d’investidura”.
La CUP també critica durament Aragonès
La CUP, la tercera pota d’aquest 52% fallit que no ha servit per avançar cap a la independència, també ha carregat durament contra el president i ha constatat el “fracàs personal i polític” d’Aragonès després que hagi tractat “d’irresponsables” els grups parlamentaris que han tombat els comptes al Parlament. “És irresponsable culpar la resta sense fer autocrítica”, ha sentenciat el diputat Carles Pellicer, i ha anunciat que els anticapitalistes “ja han activat els mecanismes” per elegir un candidat de cara a les pròximes eleccions. “Aragonès ha fracassat per la manca de projecte polític”, ha reblat.
Aragonès tampoc s’estalvia els retrets del PSC i els comuns
El primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, tampoc s’ha mostrat complaent amb Pere Aragonès malgrat que ha estat l’únic grup, juntament amb ERC, que ha donat suport als comptes. Així, ha deixat clar que Catalunya necessita “girar full per avançar i prosperar”. “Catalunya no necessita ni batzegades, ni inseguretat, ni inconsistència, ni fluctuació i desgovern; Catalunya necessita un president”, ha subratllat en clara referència a l’executiu de Pere Aragonès.
D’altra banda, Jéssica Albiach no ha volgut fer gaire sang després de tombar els pressupostos perquè el Govern no ha acceptat aturar el Pla Director Urbanístic (PDU) del Hard Rock i, en aquest sentit, li ha reclamat que eviti tirar endavant mesures que facin “irreversible” el macroprojecte de casino a Vila-seca. La líder dels comuns ha retret al president de la Generalitat que “centrifugui responsabilitats”, però veu “coherent” la convocatòria d’eleccions perquè l’executiu d’ERC era “feble, de final d’etapa, sense capacitat de teixir majories, sense lideratge, ni projecte de país”.
S’acaba una legislatura sense el Govern a l’hemicicle
Després de l’anunci d’eleccions anticipades, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha marcat el “punt final” a la legislatura amb una intervenció final al ple sense la presència de cap membre del Govern a l’hemicicle. Després de comunicar formalment que la llei de mesures d’acompanyament que s’havia de votar aquesta tarda ha decaigut, Erra ha ressaltat que la cambra catalana “mereix tot el seu respecte perquè menystenir-la és menystenir la ciutadania”.
Així mateix, ha fet una crida a “aprendre dels errors i fer autocrítica” i a escoltar la ciutadania, i també ha advertit els grups parlamentaris que “no aconseguirem avançar si pensem que ho podem fer sols, o si pensem que nosaltres i només nosaltres representem el gran gruix del país”. De cara a l’escenari posterior a les eleccions, Erra ha confiat que el Parlament que resulti dels comicis sigui “capaç de conformar una majoria sòlida que doni estabilitat al Govern i al país”.
