Sessió de control al president, aquesta vegada extraordinària però només per qüestió horària. S’ha celebrat la tarda d’aquest divendres, una data inèdita perquè ordinàriament són el matí del dimecres de la setmana de ple. El viatge del president, Salvador Illa, a Mèxic, per assistir a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, ha obligat a variar l’agenda. De fet, poques hores després de baixar de l’avió s’ha dirigit al Parlament per sotmetre’s a la sessió de control, que ha superat amb la mateixa serenor que aquell que passa la ITV d’un vehicle nou i després d’haver passat pel mecànic.
Illa portava els deures fets, potser perquè el seu ecosistema d’informació i la seva experiència de ministre de Sanitat durant la pandèmia li ha atorgat unes hores de vol que li donen força avantatge. Al capdavall, sabia per on dispararia Junts, per on anirien ERC i els Comuns, que per alguna cosa són socis parlamentaris de facto, com ballaria el PP, les astracanades que farien Vox i Aliança Catalana i les sagetes que llançaria la CUP. A més, no calia ser el llapis més afilat de l’estoig per saber que la pesta porcina volaria per la cambra embolicada amb el viatge a Mèxic. Per tant, Illa, que ja comença a semblar un gat vell, sabia que la sessió seria bufar i fer ampolles. El nas no li ha fallat.
Porcs i Mèxic
El president sabia que estava cobert gràcies a una gestió endreçada del conseller Òscar Ordeig, l’home que va neutralitzar Àngel Ros quan l’exalcalde de Lleida jugava a dues bandes amb el Procés i un responsable del departament que no es pot oblidar que ha estat molts anys regidor a la Seu d’Urgell i, per tant, s’allunya del fer habitual dels socialistes metropolitans. A més d’Ordeig, el president ha esmentat expressament la consellera Núria Parlon, que encara actua com una alcaldessa a qui comuniquen que hi ha un edifici amb aluminosi al seu poble i, per tant, quan hi ha una crisi, és qui sap interpretar millor el paper.
En aquest context, tant Junts, com ERC i la CUP han criticat la seva absència física durant la crisi porcina. La nova presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, que encara no ha après a dominar el cronòmetre de les intervencions, no ha decebut l’expectativa d’Illa. “El país en emergència i el president, absent!”, ha criticat l’ebrenca. “S’ha equivocat”, li ha etzibat per no haver retornat del seu viatge i no haver suspès l’agenda. Illa ha replicat que ha gestionat la crisi amb els dos consellers en base quatre criteris: “Ciència, transparència, col·laboració i ajuts al sector”. Així mateix, ha defensat l’acció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) espanyola i dels mil efectius desplegats dels serveis públics. També ha agraït al sector la seva feina.
A Junts, Illa els ha retret que estiguin “més pendents de criticar-lo que de solucionar problemes”. Sales no ha pogut replicar del tot perquè se li ha exhaurit el temps. Al portaveu d’ERC, Josep Maria Jové, que li ha explicat la diferència entre “liderar i gestionar”, li ha contestat que també és important per a Catalunya la Fira de Guadalajara i obrir una via aèria Barcelona-Ciutat de Mèxic, quan des de Mèxic i amb els dos consellers presents s’ha gestionat de manera “correcta” la crisi. “Jo tinc la meva manera de governar i liderar; no he comès cap error”, ha exclamat. “No trec pit”, ha assenyalat, però ha advertit que no ho fa “perquè encara queda molta feina per fer”. El diputat Dani Cornellà, de la CUP, s’ha endut el premi a la qüestió més ben formulada, perquè, ras i curt, li ha preguntat si amb l’exèrcit desplegat i tot per a “la foto”-amb certa ironia- “no hauria d’haver retornat”. “No vull cap foto, ja en tinc moltes de fotos”, ha replicat Illa.
El PP espanyolitza el debat
Alejandro Fernández, el cap de files del PP, ha complert amb el ritual de l’espanyolització, -amb traça dialèctica però poc encert de fons- del debat parlamentari a Catalunya. En aquesta ocasió, li ha preguntat per les suposades contractacions del PSC a Paco Salazar, un dirigent del PSOE acusat d’assetjament. Illa ho ha negat. Fernández, amb el seu toc d’humor, li ha respost en repregunta que li sabia greu trencar la seva “pau espiritual” però que es veia en l’obligació de collar-lo perquè Illa “no és l’última galeta del paquet, la que tots desitgen” i ha emfatitzat que es pregunta de “quin infecte tuguri” els socialistes treuen els seus dirigents.
Illa ha entomat l’ofensiva amb mirada de Geppetto, tot indicant-li que ni Fernández ni el PP “no li altera la pau espiritual”. Per acabar la seva intervenció, Illa l’ha reptat a diferenciar-se d’Isabel Díaz Ayuso i d’Alberto Núñez Feijóo amb Catalunya, que criticava l’arribada de l’UME a Catalunya de manera immediata i no com al País Valencià. Per això li ha ordenat que “truqui a Feijóo perquè despengi el telèfon i faci que el català sigui oficial a Europa”.
Per la seva banda, el portaveu de Vox, Ignacio Garriga, ha incidit en el discurs de sempre, brandant un informe sobre la pobresa a Catalunya. Illa li ha replicat que no cola el suposat “gir a l’esquerra de la formació” i les “seves visites als barris”. “Als barris s’hi ha d’estar”, li ha dit amb to condescendent el president, amb aquell to que només saben pronunciar els socialistes de la vella escola. La sorpresa de la tarda ha estat la portaveu d’Aliança, Rosa Maria Soberana, que avui en comptes d’aplaudir la seva líder, Sílvia Orriols, ha hagut d’enraonar. Una tasca que ha executat tot llegint com si fos la secretària d’una comunitat de veïns que atorga un premi al millor arbre de Nadal de l’escala. Fins i tot, no ha pogut replicar perquè només li quedaven tres segons. Illa ha aprofitat per defensar la seva intenció de controlar el discurs d’odi a les xarxes i per presentar Catalunya com un país “de convivència i ordre i on qui la fa la paga”. Tan bé li ha anat la sessió que el PSC ha renunciat a preguntar.
