“Vostè té un govern en minoria i no tenen prou majoria per aplicar el seu programa de Govern”. Aquest és el mantra que ha defensat el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, només començar la seva intervenció de rèplica al discurs del president Salvador Illa, en el debat d’investidura que s’ha reprès aquest matí. Jové tenia un paper molt difícil perquè els vint diputats que dirigeix van investir Illa com a nou inquilí de la casa dels Canonges. Per primer cop, ERC obria la porta del Palau a una formació i un líder que fa anys es van divorciar del sobiranisme.
En aquest context, Jové, que la seva dialèctica particular no li permet mostrar agressivitat més enllà de ser impostada, ha hagut de fer mans i mànigues i fer com el gat de Schrödinger, és a dir, ser oposició i ser soci de governabilitat alhora. De fet, Jové s’ha imposat un nou concepte fer “d’oposició responsable i ambiciosa”. Dos qualificatius aparentment contraris a la idea que suposa fer d’oposició. En aquesta línia, Jové ha pregat a Illa complir els compromisos de la investidura amb ERC i els Comuns, i allunyar-se de “subterfugis” amb pactes de “sociovergència o amb la dreta i el feixisme” perquè “són una mala idea”.
“Sense avenços no hi ha legislatura”
D’aquí que hagi carregat contra Junts per les seves crítiques a l’acord dels republicans amb els socialistes i no apuntar-se al carro de manera entusiasta al projecte de finançament singular. En tot cas, Jové ha reivindicat mantenir el pacte d’investidura amb els Comuns i el PSC, com l’única manera de garantir la continuïtat del Govern. “És vostè qui ha de triar, amb qui vol comptar i amb qui no”, ha assenyalat el líder parlamentari d’ERC per recordar-li que cal “complir amb els pactes assolits” perquè “no n’hi ha prou amb la mà estesa”. Al capdavall, Jové ha remarcat la necessitat de mantenir els acords per part d’Illa per justificar l’acord i més en la batalla interna que viu el seu partit arran del congrés del 30 de novembre.
Jové ha subratllat que “l’ambició nacional” que espera de la legislatura no la veu per enlloc. Per això ha advertit que “sense avenços nacionals i socials en la nostra sobirania, la legislatura no té cap sentit”. a més, ha apuntat de la influència independentista en l’àmbit institucional, és a dir, mirant la majoria que sustenta a Pedro Sánchez a la Moncloa, malgrat que els partits independentistes han perdut la majoria al Parlament. Jové ha demanat el finançament singular, la defensa del català, i les millores socials compromeses i ha posat en un punt de l’horitzó el referèndum sobre el futur polític de Catalunya. De fet, Jové ha recomanat a Illa que “aixequi el to” per defensar els catalans i denunciar els tribunals que no apliquin la llei d’amnistia o bé els seus companys de partit com Emilio García Page, president de Castella-La Manxa.
Illa ha calmat les aigües i ha fet valdre ERC i la seva influència. “Si jo hagués tingut 68 diputats no ho hauria fet igual”, ha arguït amb habilitat el president. Com a exemple, ha posat la conselleria de Política Lingüística, que si bé tenia present aplicar polítiques de defensa del català ha reconegut que no tenia present donar-li aquesta rellevància. Per altra banda, ha generalitzat el finançament singular com una necessitat de país i que “ningú s’apunti medalles”. Sobre el referèndum, si bé Illa ha admès l’existència del conflicte polític, ha recordat a Jové que “allò acordat és el que s’ha acordat”.
