La segona jornada del debat de política general ha deixat palès que l’oposició al Govern de Salvador Illa està dividida o tenallada pels acords d’investidura. De fet, el president de la Generalitat ha vist aquest dimecres com el saló de plens de la cambra catalana es feia més gran per deixar-li més espai. Era l’espai que li deixava la segmentació de l’oposició. Al capdavall, cada grup parlamentari anava a la seva, marcant diferències i, en tot cas, justificant els acords d’investidura amb la vista posada a la legislatura i deixant marge fins a arribar a la negociació dels pressupostos de la Generalitat, que el Govern vol negociar, tramitar i aprovar abans que acabi l’any perquè entrin en vigor l’1 de gener del 2025.
La visió general és que el PSC s’ha trobat amb dos rivals en l’espai d’oposició. Per una banda, Junts per Catalunya, que busca ser l’oposició nacional i bastir una “alternativa” a Illa, aprofitant que Esquerra Republicana li ha signat la investidura. I, per l’altra banda, el PP que ha agafat el posat liberal, contra la socialdemocràcia o les polítiques d’esquerres que assegura que practiquen els socialistes i, sobretot, el costat espanyolista dels votants, escorant Vox a l’extrema dreta. ERC i Comuns s’han esgargamellat a defensar que una cosa són els acords d’investidura i una altra cosa els pressupostos, però amb poca efectivitat, perquè els republicans ja s’han cuidat d’advertir que els “subterfugis com la sociovergència o bé els acords amb la dreta o l’extrema dreta no són una bona idea”.
De fet, el portaveu d’ERC, Josep Maria Jové, ha admès que l’incompliment per part dels socialistes dels pactes en el sentit que no hi hagi cap avenç social ni nacional faria “perdre el sentit a la legislatura”. Una amenaça a la qual fonts de Presidència han tret ferro. De fet, no ha fet ni pessigolles a l’equip de Govern davant el panorama devastador en el qual, de moment, es troba l’independentisme institucional, i especialment en la dura guerra interna que viu ERC arran del Congrés de la formació del pròxim 30 de novembre.
Illa contemporitza les advertències
Illa s’ha limitat a contemporitzar les advertències dels grups amb diversos arguments. En primer terme, el poc temps que porta al Palau de la Generalitat, que no arriba ni als cent dies de cortesia acostumats quan hi ha un relleu en la primera sindicatura de Catalunya. En segon terme, l’admissió desacomplexada que si hagués arribat als 68 escons de la majoria absoluta, hauria fet les coses diferents del que ha pactat amb Comuns i ERC. D’aquí que també hagi exigit als seus socis d’investidura la mateixa fidelitat. Per això, quan Esquerra Republicana li ha brandat el referèndum, Illa ha recordat que al pacte d’investidura no hi surt. “El que s’ha acordat és el que s’ha acordat”, ha rematat el president de la Generalitat davant les exigències dels republicans.
De tota manera, Salvador Illa, que ha volgut expressament tenir el paper de “gendre ideal” que li ha endossat el cap de files del PP, Alejandro Fernández, no ha volgut obrir cap escletxa amb republicans i comuns. És més, ha fet sortir el seu bastió al Parlament, el veterà Ferran Pedret, a oferir catifes a la resta de grups i aplicar allò que volen fer els partits catch-all -de pesca d’arrossegament-, el que es coneix com a geometria variable. En aquesta línia, ha insistit a “allargar la mà” a la resta de grups polítics en els “grans consensos de país”. Una visió estratègica aprofitant el divideix i venceràs tan aprofitat històricament en la política catalana. Illa, per exemple, té clar que a un nou finançament que aporti més recursos a Catalunya serà difícil que Junts s’hi oposi sense un cost públic. Sap perfectament que la maquinària del Govern i del PSC pot igualar, i perfectament superar, la capacitat de foc de Junts en l’actual context polític.
Una etapa post Procés allunyada de l’esperit combatiu per la manca de majoria
El debat ha evidenciat que s’obre una nova etapa del post Procés, amb un Illa amb molt marge polític. De fet, el president és conscient de la seva situació de debilitat parlamentària però també de la feblesa de l’oposició, especialment la independentista, sense majoria al Parlament. Ara bé, també té present la força de Junts i ERC a Madrid, ja que sostenen el govern de Pedro Sánchez, d’aquí la seva insistència a no “barrejar carpetes” entre la política catalana i l’espanyola. Un càlcul, però, que matisa el fet que l’alternativa és un govern de PP i Vox que canviaria notòriament l’escenari.
La nova escena es constata amb unes propostes de resolució allunyades de l’esperit combatiu dels darrers debats de política general, amb l’independentisme amb majoria parlamentària. Les resolucions dels grups parlamentaris independentistes no van més enllà de constatar que el Parlament ha votat a favor de l’autodeterminació en 24 ocasions i situar el referèndum com la millor “eina” per resoldre el conflicte polític amb l’Estat espanyol. De fet, fonts de Junts no entenen que Esquerra Republicana presenti aquesta darrera proposta de resolució sobre fer un altre referèndum quan “s’ha perdut la majoria independentista”, i deixen clar que el referèndum ja es va fer l’1-O. La CUP, per la seva banda, aposta per defensar una “ruptura democràtica” com la celebració del referèndum de l’1-O i la vaga general del 3-O, per resoldre el conflicte en el marc d’una negociació internacional.
