El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha elaborat un perfil amb els trets distintius de l’electorat dels diferents partits polítics que van obtenir representació parlamentària en les eleccions al Parlament del 12 de maig. Per elaborar l’informe, l’organisme públic ha fet servir les dades extretes de la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política de 2024, que va fer públic a mitjans de juliol. L’estudi també diferencia els votants segons la llengua primera. Un terç de les persones enquestades que tenen el català com a llengua pròpia es va abstenir en les darreres eleccions al Parlament i gairebé un altre terç va votar Junts per Catalunya. En canvi, un 44% de les persones enquestades que tenen el castellà com a llengua pròpia no va votar i un 22% es va decantar pel PSC. Entre aquells que tenen altres llengües que no són la catalana ni la castellana, un 52% es va abstenir i un 23% va votar el PSC.
Si ens fixem en el sentiment de pertinença, trobem que gairebé quatre de cada deu persones que només se senten catalanes va optar per Junts i un 27% es va abstenir. Entre aquells que se senten més catalans que espanyols, un 30% es va abstenir i un 25% va escollir Junts. En canvi, a mesura que augmenta el sentiment identitari espanyol la proporció d’abstencionistes esdevé més important. Gairebé el 60% de les persones enquestades que només se senten espanyoles no va anar a votar el 12-M. Pel que fa a la distribució dels votants des del punt de vista sociodemogràfic (sexe, edat, nivell d’estudis, llengua pròpia i lloc de naixement), ideològic (sentiment identitari) i consum de mitjans per informar-se de política, trobem, per exemple, el PSC, juntament amb Junts i el PPC, apleguen un electorat de més edat. En canvi, els votants de la CUP presenten la mitjana d’edat més jove.
L’estudi també té en compte el lloc de naixement. Entre els nascuts a Catalunya, trobem que gairebé un 40% no va anar a votar i entre aquells que van votar un 18% va optar per la candidatura que encapçalava Carles Puigdemont; un 13% es va decantar pel PSC i, finalment, un 11%, per ERC. D’altra banda, un terç de les persones enquestades nascudes a altres comunitats autònomes es va abstenir i un altre terç va votar al PSC. Gairebé un 70% dels nascuts fora d’Espanya tampoc va anar a votar en els comicis del 12 de maig. El nivell d’estudis és un altre dels factors que analitza l’estudi per crear els perfils dels simpatitzants de cada partit. Així, gairebé quatre de cada deu persones enquestades amb estudis primaris es va abstenir i un terç va votar el PSC. Entre els que disposen d’estudis secundaris, gairebé la meitat no va anar a votar. En canvi, el percentatge d’abstencionistes és menor, malgrat que un terç no va votar. Un 17% de les persones enquestades amb estudis superiors va votar Junts i un 15%, el PSC. Amb tots els elements fins ara esmentats, i d’altres, el CEO ha elaborat un perfil de l’electorat de cada grup parlamentari.
El PSC: votants nascuts a Catalunya que tenen el castellà com a llengua primera
La meitat del votant del PSC és gent nascuda a Catalunya, per sota del 70% que marca la mitjana, i també hi ha un 38% ho va fer en un altre indret de l’estat espanyol i un 10 va néixer a l’estranger. El 70% de les persones que van votar a Salvador Illa tenen el castellà com a llengua primera, i només un 20% fa servir el català. El 10% restant fa servir un altre idioma. Si ens fixem en el nivell d’estudis que tenen, trobem que més de la meitat, el 56%, disposen d’estudis secundaris, mentre que el 24% té estudis superiors i el 20% només en té de primaris. Les principals preocupacions de l’electorat socialista són la insatisfacció política, la sanitat i l’habitatge, en aquest ordre, i el seu mitjà d’informació preferit és la televisió, amb un 52%. A més, del perfil també s’extreu que el 50% dels seus votants tenen un contracte indefinit, només el 5% és autònim i la bossa de jubilats és del 31%. Entre les seves preferències sobre les relacions Catalunya-Espanya en destaquen dues: una comunitat autònoma d’Espanya (48%) i un estat dins una Espanya federal (32%).
Junts per Catalunya: prioritzen el català i la independència
El votant de Junts per Catalunya és gairebé parell pel que fa al nombre d’homes i dones que simpatitzen amb el partit de Carles Puigdemont, amb una mitjana de 57 anys, i el 76% té el català com a llengua pròpia. El 91% de l’electorat és nascut a Catalunya, i només un 9% és nascut fora del Principat, en un altre territori de l’estat espanyol o a l’estranger, i més de la meitat dels seus votants, el 55%, compta amb estudis secundaris i un 37% declara tenir estudis superiors. Les seves màximes preocupacions són la insatisfacció amb la política, les relacions Catalunya-Espanya i el finançament de Catalunya, i també prefereixen informar-se a través de la televisió (59%). Junts també té una bossa important de jubilats, el 30%, entre els seus votants, mentre que hi ha un 40% que disposa de contracte indefinit i un 7% d’autònoms. La independència és la fórmula preferida per l’electorat juntaire, clarament catalanista, entre les quatre que ofereix l’enquesta sobre relacions entre Catalunya Espanya, amb un 81%, la xifra més alta des del juliol del 2020.
ERC: un partit que voten homes i dones per igual amb la independència en retrocés
Esquerra Republicana és un partit 100% paritari, format per homes i dones catalanistes. De fet, la majoria d’aquests, el 88%, són nascuts a Catalunya. Com els juntaires, hi predomina una majoria clara de gent que té el català com a llengua primera, el 64%, i hi ha gairebé un empat tècnic (45%-44%) entre els que tenen estudis secundaris i universitaris, respectivament. Els principals problemes són els mateixos que el PSC, però amb l’habitatge per davant de la sanitat. També fan servir la televisió com a principal mitjà d’informació, i la situació laboral dels seus electors es reparteix així: contractes indefinits (54%), jubilats (22) i autònoms 6%. Un dels aspectes més destacats del seu perfil, és que la independència com a solució per a les relacions Catalunya-Espanya retrocedeix quasi 10 punts en un any i passa del 64% a només el 55%. Les opcions d’un estat dins una Espanya federal i una comunitat autònoma d’Espanya pugen lleument i se situen al 28% i l’11% respectivament.
PPC: predomini del castellà amb un 52% de votants que no van néixer a Catalunya
Entre els votants del PPC hi trobem més homes que dones, tots ells amb un marcat caràcter espanyolista i una edat mitjana que frega els 60 anys, i només el 48% és nascut a Catalunya. El 46% ho ha fet en altres punts de l’estat espanyol i el 6% és nascut en altres països. Entre aquest grup, l’ús del català com a llengua pròpia és residual, amb només un 13%, i predomina d’una forma clara el castellà, amb 83%. La majoria dels partidaris d’Alejandro Fernández, el 60%, disposa d’estudis de secundària i es mostra preocupat per la insatisfacció amb la política, les relacions Catalunya-Espanya i la inseguretat, i, com la resta de votants d’altres partits, també segueix l’actualitat per la televisió. El 72% dels votants deixarien les relacions entre Catalunya i Espanya tal com estan en l’actualitat, és a dir, una comunitat autònoma d’Espanya.
VOX: espanyolistes més preocupats per la immigració que per l’encaix de Catalunya
Entre els votants que es van decantar per la formació ultradretana Vox el passat 12-M hi ha el mateix nombre d’homes que de dones, i d’aquests el 71% és nascut a Catalunya. Predomina el castellà com a llengua primera i la majoria dels seus votants disposa d’estudis de secundària. El principal problema per als seus votants és la immigració, amb un percentatge del 35%, que dobla amb escreix la preocupació per les relacions Catalunya-Espanya. La seguretat és l’altre problema que preocupa a les persones que van votar la candidatura d’Ignacio Garriga. Situats en l’espanyolisme, l’electorat, com ja passava amb els votants del PP, prefereix que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma dins Espanya.
Els Comuns: més dones entre els seus votants, que comparteixen preocupacions amb PSC i ERC
Entre els votants dels Comuns hi predominen les dones, amb 62%, enfront dels homes. El 73% dels seus simpatitzants, que es decanten pel castellà com a llengua pròpia, són gent nascuda a Catalunya, amb un 64% de persones amb estudis superiors. Els votants de la candidatura de Jéssica Albiach tenen les mateixes preocupacions que PSC i ERC, però amb l’habitatge al capdavant. Un altre aspecte significatiu del seu perfil és que s’informen principalment a través de les xarxes socials, seguit de molt a prop pels diaris. Més de la meitat dels votants dels comuns compten amb un contracte indefinit a la feina i la bossa de jubilats se situa en el 14%, per sota de la mitjana fixada en el 22. Per a aquest grup, la millor solució per a les relacions Catalunya-Espanya seria que el Principat fos un estat dins una Espanya federal.
La CUP: Prioritza altres qüestions per davant de les relacions entre Catalunya i Espanya
Entre els votants anticapitalistes hi ha més homes que dones amb una edat mitjana baixa, de 39 anys. Més del 90% són nascuts a Catalunya, tenen el català com a llengua primera, es defineixen com a catalanistes i compten amb estudis de secundària (45%) o bé superiors (53%). Entre les seves principals preocupacions no apareix les relacions entre Catalunya i Espanya, i els cupaires prioritzen altres qüestions com l’habitatge, la sanitat i millorar les polítiques socials. El seu principal mitjà d’informació diària de política són les xarxes socials i entre els seus votants hi ha persones amb contractes indefinits (54%), personal eventual (11%) o interí i aturats (10%). El 72% de les persones que van votar la candidatura de Laia Estrada consideren que la independència és la millor solució per resoldre la relació entre Catalunya i Espanya.
Aliança Catalana: Un votant preocupat per la immigració que no és netament independentista
Entre els simpatitzants del partit de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, hi predominen els homes de 44 anys principalment nascuts a Catalunya amb estudis secundaris. Hi ha un 60% que tria el català com a llengua primera, però un 34% manifesta que s’expressa millor en castellà. La principal preocupació d’aquests grup d’electors és ia Immigració, i les releacions entre Catalunya i Espanya no apareix com un dels principals problemes per al votants del partit d’extrema dreta, que prefereixen informar-se de l’actualitat política a través de la televisió i les xarxes socials. El votant no és netament independentista si en fixem en les preferències que tenen sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Un 44% es decanta per un estat independent, però hi ha un 40% que defensa que el Principat sigui una comunitat autònoma d’Espanya.
