ERC, Junts, PDeCAT i la CUP, a més a més d’Unides Podem i Bildu, defensaran aquest dimarts al ple de Congrés dels Diputats una proposició no de llei per acabar amb la “imposició legal del castellà” a Espanya. Amb la iniciativa reclamen estendre l’ús de les llengües cooficials reconegudes, garantint-ne l’ús al Congrés, els tribunals de justícia o RTVE, permetent que figurin en l’etiquetatge de productes, i reconeixent-ne de noves, com l’asturià.
Els partits, juntament amb el PNB, Més País, Compromís i el BNG, justifiquen la presentació de la iniciativa per la necessitat que Espanya compleixi amb els acords internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritària, així com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, i garanteixi, per tant, la diversitat lingüística i el pluralisme. “Un Estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui la seva raó, també la lingüística”, assenyalen en el text, apuntant la situació de “discriminació” a la qual, segons la seva opinió, han estat sotmesos en algunes comunitats amb llengües pròpies diferents del castellà.
De la defensa al Ple se n’encarregarà Bildu. Els partits signants insten el govern espanyol a impulsar accions perquè llengües com el català, l’euskera o el gallec gaudeixin “del mateix reconeixement” que el castellà, i els seus parlants “dels mateixos drets i deures”, i a garantir que els funcionaris que presten serveis en aquests territoris la coneguin.
En la redacció original, els proponents –entre els quals inicialment hi figurava ERC– també emplaçaven el govern espanyol a garantir l’ús de les diferents llengües en altres institucions, organismes i tribunals de justícia nacionals. No obstant això, la Mesa de Congrés, atenent les indicacions dels lletrats de la Cambra, va demanar a Unides Podem i a la resta de partits reformular aquest punt en tant que no poden instar l’executiu a emprendre actuacions que “excedeixen de la seva competència”.
En el text final apareix aquest punt ja modificat, en el qual els promotors criden al govern espanyol a aprovar les iniciatives legislatives oportunes per garantir l’ús del català, l’euskera o el gallec en les Corts Generals, els tribunals Constitucional, Suprem i l’Audiència Nacional, organismes com l’Agència Tributària o la Seguretat Social, o altres empreses i entitats públiques com RTVE. A més, reclamen que l’Estat garanteixi la capacitació de les llengües pròpies de personal de totes les administracions públiques, inclosa la Justícia, i l’ús generalitzat en les pàgines oficials, així com el “reconeixement internacional” d’aquestes llengües “en paritat amb el castellà “.
A més, reclamen que es permeti l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris de el mateix espai lingüístic –dins i fora de les fronteres administrativas–, i que es subscriguin acords per a la recepció recíproca dels mitjans de comunicació dins d’aquests espais lingüístics . Exhorten també al govern espanyol a que doni suport a les reformes estatutàries per tal que es reconegui l’oficialitat de les llengües pròpies de país que encara no han obtingut aquesta condició, com és el cas d’Astúries. Finalment, demanen posar fi amb “la imposició legal exclusiva de l’castellà” en la normativa estatal per afectar “de manera frontal” a l’àmbit econòmic i, singularment, a l’etiquetatge, i exigeixen la posada en marxa d’una política que acabi amb aquesta ” discriminació “lingüística i fomenti el coneixement d’altres llengües.
43 
