Aquest dilluns només si ets japonès tens passi VIP a Montserrat. Aquesta expressió resumeix perfectament l’estat de setge que aquesta vigília de Sant Joan es viu al santuari benedictí. La visita del monarca espanyol, Felip de Borbó, ha alterat l’habitual ritme turístic del monestir i, pel que sembla, l’orde que regeix els destins de l’abadia sembla encantada de la vida. La por a aldarulls ha fet guardar la vinya amb un desplegament impressionant dels cossos policials que operen a Catalunya i una vistosa presència de la Guàrdia Real, amb agents uniformats de campanya.
Les mesures de seguretat blinden les entrades al monestir. Cada visitant, sobretot les poques desenes que nodrien les columnes de l’ANC que ha convocat una protesta, ha hagut d’ensenyar la motxilla, en diversos controls combinats de la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), a les entrades del recinte. La imatge de gossos de la policia ficant el morro per dins la basílica i la cripta on s’està la imatge de la Mare de Déu deixava bocabadats a un capellà constipat i una monja que ha vingut a practicar unes jornades espirituals.
Policia i autoritats
A les sis del matí, l’ANC havia convocat diversos punts de trobada per arrencar les columnes en protesta per la presència del Borbó. La més agosarada, que sortia des de Can Maçana i feia el trànsit per la Roca Foradada fins a Montserrat s’ha esberlat en dues perquè, l’encarregat de la logística de les marxes estava gaire al cas que la ruta necessita més de tres hores per completar-se, i això, si estàs entrenat. Per això, dues persones han fet el camí llarg i la resta, una quarantena han triat el camí de Santa Cecília que amb un ínfim desnivell s’arriba còmodament i en tres quarts a l’entrada de l’Abadia.
La presència policial es nota i es fa notar. De fet, algun bromista insinuava durant els escorcolls de les motxilles amb la possibilitat que “l’orde benedictí que regenta el monestir hagués estat substituïda per templers, els monjos soldats”. Fins i tot, operaris de manteniment es queixaven del trànsit de vehicles policials logotipats o de vehicles normals amb sirenes blaves a l’interior. “Hi ha policia per tot arreu i de tota mena!”, insisteix la Carme que ha vingut des de Rellinars per formar part d’una columna.
Una desena d’activistes ha entrat a l’abadia per oir la missa de les vuit i analitzar el panorama, tot i saber, que un cop acabat el ritual, s’hauria acabat la festa. I així ha estat, un cop els capellans i els mossens han abandonat el temple, hi han entrat una quarantena de senyors vestits com si estiguessin en una gala de Massimo Dutti, gossos i un sergent de la Guàrdia Reial, molsut i amb cara de pomes agres. La feina que tocava era mirar i remenar les bancades per veure si algun desaprensiu havia deixat algun paquet o bé algun jubilat independentista s’havia camuflat entremig d’algun calze. “Potser tenen por que el nen els hi tiri la bola pel cap!”, apuntava l’Angelina, que, de passada, ha aprofitat per posar un ciri en sortir de l’abadia.
