La seva relació amb la monarquia “és judicial i d’activisme polític”. L’any 2009, l’Audiència Nacional espanyola va arxivar una querella contra Santiago Espot, empresari i president de Catalunya Acció, pels mateixos fets pels que ara se l’investiga, promoure una xiulada a l’himne espanyol en un camp de futbol. El 2014 va impulsar una carta oberta a l’aleslhores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, signada per 50 personalitats, entre les quals hi figurava l’històric dirigent del PNB Iñaki Anasagasti, per tal que el consistori retirés la medalla d’or de la ciutat a Cristina de Borbó pels fets que van originar el cas Nóos.
I des d’Euskadi, un home d’ordre, però sense pèls a la llengua. “I sol davant la indiferència dels meus companys diputats i senadors de tots els partits, i davant la reacció sobre la immundícia que veia al meu voltant, i davant un partit socialista que parlava d’ell mateix com Juancarlista”. És Iñaki Anasagasti, dirigent històric del PNB i militant antimonàrquic. Des d’Euskadi, des del Congrés dels Diputats i, finalment, des del Senat. De fet, en una sessió del Congrés va preguntar “per a què servia aquest senyor que vivia tan bé a La Zarzuela, caçava óssos i elefants, traïa la seva senyora, coquetejava amb militars colpistes, i tot això protegit per un pacte de silenci i uns mitjans que ho tapaven tot”.
S’ha conegut la sentència del ‘cas Nóos’ i la infanta Cristina ha estat absolta. És més, com que havia pagat una fiança de 449.000 euros i només ha estat condemnada a pagar-ne 265.000, li tornaran diners. Cap sorpresa, en la seva absolució?
Santiago Espot: Cap sorpresa. No es podien permetre que una infanta d’Espanya fos condemnada, perquè seria un cop a la monarquia borbònica. Hi havia tota una confabulació perquè aquesta noia sortís indemne. Ara parlen de separació de poders i asseguren que la justícia funciona! Em crida l’atenció que Miquel Roca digui que està levitant, perquè aquesta és una sensació de satisfacció enorme, i ho entenc, perquè ha aconseguit l’objectiu que el rei emèrit li va dictar.
Iñaki Anasagasti: Que li ho preguntin a Isabel Pantoja, que va anar a la presó per molt menys que la infanta! És evident que la justícia no és igual per a tothom, i sense el jutge Castro això s’hauria mort molt abans. En qualsevol cas, el principal responsable d’aquesta trama de corrupció és el rei Joan Carles, que va obrir portes i va finançar la seva filla. I ell no ha pagat ni pagarà mai per la seva implicació.
Què és per a vostès una institució monàrquica? I la monarquia espanyola, què representa?
Espot: Una institució monàrquica com l’anglesa o les dels països escandinaus està incrustada en la tradició política d’aquells pobles, i entenc que vulguin continuar com estan. Sobretot pensant que la casa de Windsor és la principal marca turística del Regne Unit i està valorada en més de 55.000 milions d’euros, fet que la converteix en una de les marques britàniques més cotitzades. És rendible per als propis ciutadans anglesos. En canvi, la monarquia espanyola no crec que vengui ni una estampeta amb la cara dels seus membres, i el seu veritable cost per a les arques públiques és una qüestió opaca.
Anasagasti: Un anacronisme, alguna cosa del passat pròpia de societats medievals. I la monarquia espanyola, un arranjament entre Suárez i González per iniciar una molt controlada transició política. Allò del ‘atado y bien atado’.
Molts mitjans de comunicació encara tapen tota mena d’escàndols i eviten el debat sobre la legitimitat d’aquesta institució. La societat espanyola accepta la monarquia per conviccions o per desinformació?
Espot: És impossible no fer-se una idea diferent al marge de la que vol projectar la premsa del règim dinàstic. Ara bé, també el PP és un partit molt esquitxat per la corrupció i és el partit més votat pels espanyols. Per tant, la resposta cal cercar-la en la mentalitat col·lectiva del poble espanyol, que suposo que es deu sentir a gust convivint amb aquesta forma d’actuar. El troba propi de la seva personalitat nacionali no s’escandalitza.
Anasagasti: Està desinformada, encara que els agrada l’espectacle de l’ostentació, l’estètica d’una família vistosa que somriu. La societat és filla de la desinformació i de la manipulació. La democràcia és un règim d’opinió pública, i si a aquesta no se li ofereix una informació veraç, se la pot modelar com a la plastilina.
Al Congrés dels Diputats, tots els partits tret d’IU i ERC han acceptat el règim monàrquic i mai no han presentat batalla. També estan desinformats?
Espot: Forma part del cinisme tradicional de les esquerres espanyoles. Recordem que va ser Santiago Carrillo qui va encunyar el famós “soy Juancarlista” per evitar reivindicar la república mentre s’acomodava en el nou règim borbònic. I aquest era el comunista més comunista que podia existir! Pel que fa a IU, practiquen un republicanisme carnavalesc que no va més enllà de posar-se una samarreta amb algun eslògan o treure una bandera republicana el dia que el cap de l’Estat assisteix a l’apertura d’una nova legislatura de les Corts. Cap d’aquest republicans “rojigualdos” ha tingut mai cap procés penal per fer efectiva la seva ideologia republicana incompatible amb la institució borbònica. La llàstima és que alguns republicans catalans que van al Congrés espanyol encara se’ls creguin.
Anasagasti: Ells diuen que no és el debat pertinent actual, que hi ha altres prioritats. A més, diuen que aquest rei és més circumspecte que el seu pare i que aquest debat s’hauria d’haver plantejat l’any 1978. Quan se’ls diu que ja es va plantejar i que últimament hem sabut que Suárez no va voler cap referèndum perquè es perdia, no hi ha hagut cap iniciativa perquè es trenqui d’una vegada el tabú.
Cap partit amb opcions reals de governar a Espanya aposta per una república. Serà un Estat eternament monàrquic?
Espot: A diferència del prolegòmens de la II República espanyola, on la causa republicana era defensada per un ampli espectre ideològic i on hi havia personatges d’un gran talla política i intel·lectual, ara aquesta causa està reduïda als ambients de l’esquerra més radical. Dubto molt que pugui tenir èxit. De totes formes, com que a la nissaga Borbó l’han feta fora en tres ocasions al llarg de la història, no es pot descartar que pugui haver una quarta sortida de la institució.
Anasagasti: Si només defensessin la monarquia el PP i l’ABC, la monarquia tindria data de caducitat, perquè les seves bases són molt febles i estan sobre sorra movedissa.
El règim del 78 seria viable sense la monarquia? El rei és el pilar que sosté el règim i els seus privilegis?
Espot: Evidentment que no. El franquisme sabia que no podia perpetuar-se amb les mateixes estructures i estil de quaranta anys i opta per un operació de lifting polític encarnat en Juan Carlos I. El règim del 78 és l’evolució controlada del franquisme, i gira al voltant dels partits clarament dinàstics com PSOE i UCD, que han conegut, amagat i tolerat moltes de les suposades irregularitats de la corona en un ambient de complicitat incompatible amb les mínimes normes d’un sistema democràtic.
Anasagasti: I tant que sí! Itàlia ho va ser enviant els Savoia l’any 1946 a conrear malves. Això seria reconèixer que a Espanya no hi ha persones com Alcalá Zamora o Azaña o com el nou president d’Alemanya. El que passa és que l’exèrcit espanyol l’any 1978 era tan franquista com quan vivia Franco i necessitava preservar l’herència del dictador. A més, als militars els agrada la Pasqua Militar i que el rei es vesteixi d’uniforme.
Què recordaran vostès del regnat de Joan Carles I?
Espot: El seu regnat ha estat una fabulosa campanya propagandística que ha durat gairebé quaranta anys. El seu autèntic paper en el 23F, les seves relacions amb personatges que han acabat a la presó per corruptes (De la Rosa, Mario Conde o Prado y Colón de Carvajal) o la possible percepció de comissions de països àrabs pel petroli són notícies que tothom ha pogut sentir i mai no han estat aclarides. Durant tot aquest temps, els mitjans de comunicació l’han volgut presentar intencionadament com una mena de geni de la política que ha evitat tots els mals als seus súbdits. Ha estat fidel a la tradició que històricament ha caracteritzat la seva nissaga.
Anasagasti: Corina, Bárbara Rey, Marta Gayá… Óssos, elefants, promiscuïtat, falta absoluta de control, comissions, amiguets, i l’entrega del PSOE i de Felipe González a una institució corrupta.
Felip VI representa una canvi real en aquesta institució, o és pura estètica?
Espot: Vocalitza una mica millor que el pare. Tret d’això, el discurs continua sent el mateix de sempre, sobretot amb Catalunya. Però ha reduït una mica certes ostentacions, perquè després d’algunes de les actuacions del pare hagués estat suïcida no fer-ho. El volen presentar com un monarca jove, preparat, modern i progressista. És normal, el seu predecessor havia situat la institució en una crisi que feia impossible la continuïtat sense un recanvi. Però la història ens ensenya que tots els Borbons s’acaben assemblant.
Anasagasti: Ell sap que se la juga si fa la tercera part del que va fer el seu poc august pare. La societat està més desperta, però si comença a corrompre’s i a abusar de la seva posició dominant, té els dies comptats.
A l’Estat espanyol es persegueix la llibertat d’expressió amb penes de presó. Cremar fotos del rei, difamar sobre la institució o simplement xiular l’himne en un partit de futbol. Sense anar més lluny, Santiago Espot ha declarat a l’Audiència Nacional espanyola per escriure un manifest on es proposava xiular per la presència del cap de l’estat a Barcelona durant la final de la Copa del rei el 2015.
Espot: En el meu cas ha estat simplement perquè la Fiscalia considera que exterioritzar un pensament polític i ideològic que no coincideix amb el pensament majoritari a nivell espanyol és un delicte d’injúries greus al cap del seu Estat. És un atac a les llibertats d’expressió i ideològica que no té paral·lelisme a Europa.
Anasagasti: És una barbaritat antidemocràtica, perquè Felipe VI és fill d’un pare posat aquí per un dictador sanguinari i sense que la ciutadania hagi pogut expressar-se mai si aquesta hauria de ser la forma de representació de l’Estat. Si un rei se sent ofès i atacat per una xiulada, és que demostra que és més feble i autoritari del que es pensava i en democràcia. Perseguir algú per alguna cosa tan democràtica com xiular en un partit de futbol és kafkià. S’hauria de processar els processadors.
Els consten directrius concretes de la Fiscalia espanyola a la policia basca i catalana perquè es persegueixin els ultratges o injúries a la corona?
Espot: Espanya no oblida mai que, històricament, quan la monarquia ha estat més dèbil és quan Catalunya ha estat més a prop d’assolir la independència. Aquest és un factor que no podem passar per alt, i crec que, si això de la Fiscalia és cert, com publicava el diari El Mundo respecte als Mossos, pot obeir a aquest criteri. En tot cas, és tot un símptoma de debilitat que actuïn d’aquesta manera.
Anasagasti: No em consten, però tampoc no em sembla impossible que hagin estat formulades. La policia, la guàrdia civil, el CNI i els advocats de l’Estat estan per això, no?
Quin paper creuen que té el monarca espanyol en el procés català?
Espot: El monarca farà tots els possibles per evitar la fundació d’un Estat català. Cap estat vol perdre una part del seu territori. Ni l’espanyol, ni cap altre. Per tant, el cap de l’Estat ha de ser una peça fonamental en aquesta operació per tal d’avortar el moviment independentista català. Seguint aquest raonament, però en sentit contrari, com més dèbil sigui la principal institució de l’Estat, més factible serà un estat català independent.
Anasagasti: Teòricament, la Constitució li atorga el paper d’arbitrar i moderar. Però Felip VI no ha arbitrat res, ni ha moderat res perquè per a arbitrar s’ha de ser neutral, i aquest senyor no ho és. Molt menys encara quan en els seus discursos sempre parla de la unitat d’Espanya com si fos un mandat de Jehovà.
