Roberta Metsola es compromet a debatre l’ús del català al Parlament Europeu durant la legislatura entrant. L’encara presidenta de l’Eurocambra, membre del Partit Popular Europeu -la família dels conservadors de la que forma part el PP- ha assegurat en reunió amb el grup dels Verds-ALE -el grup d’ERC i part d’EH Bildu, entre altres partits nacionalistes i regionalistes a Estrasburg- que “portarà la qüestió a la mesa de vicepresidents” en cas que un estat ho demani, tal com ja va passar el setembre passat a petició de Moncloa. Així ho ha confirmat la diputada republicana Diana Riba, present a la reunió, en una publicació al seu compte de la xarxa social X, antic Twitter. Davant Verds i Lliures, Metsola ha dibuixat el full de ruta dels seus objectius en cas que es confirmi la seva revàlida com a presidenta de la cambra dels 27.
.@RobertaMetsola, que opta a la reelecció de la presidència del Parlament Europeu, ha explicat a la reunió de @GreensEFA quins són els seus principals objectius per a la legislatura.
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) July 10, 2024
Es compromet a debatre a la mesa de l'Eurocambra l'ús del català al Parlament Europeu. pic.twitter.com/jPSKUw3hqo
Les possibilitats del català a Estrasburg depenen en bona part de la composició final de la taula de vicepresidents. Perquè una proposta com aquesta tiri endavant, cal el vot afirmatiu d’una majoria de set membres de la taula -una majoria que els socialistes no gaudien durant la passada legislatura, fet que va acabar per bloquejar la mesura-. La composició final de l’òrgan es coneixerà durant el ple de constitució de la cambra sorgida dels comicis del 9-J, previst per als dies 16 io 17 de juliol -dimarts i dimecres de la setmana vinent-.
Trontollant pel camí
L’inici del periple del català al Parlament Europeu es va donar durant la presidència de torn de Pedro Sánchez al Consell de la Unió Europea. Llavors, el cap de govern espanyol va demanar Metsola el debat a la mesa de vicepresidents, una reclamació que afegia també el basc i el gallec com a llengües oficials de l’Estat. Els components del govern del legislatiu europeu no van prendre una decisió definitiva, si bé van acordar “continuar analitzant” la proposta -davant, en bona part, de l’oposició dels conservadors i dels governs de diversos països membres, especialment del nord i el centre del continent-. D’ençà d’aquest mes de març, l’ús lingüístic es manté a l’espera d’una nova composició, atès que tampoc al Consell Moncloa ha aconseguit desbloquejar la posició dels aliats a la Unió.
