“Serem imbatibles si anem units”, ha afirmat avui contundentment l’escriptor Màrius Serra referint-se a la independència de Catalunya, a més de demanar als polítics catalans que es posin d’acord, en comptes d’anar cadascú per la seva banda.
En una conferència impartida a la seu d’Òmnium per commemorar el centenari del naixement d’Avel•lí Artís Gener, més conegut com a Tísner, Serra ha manifestat també que la barreja de “rigor i amenitat” és “absolutament imprescindible per tirar endavant com a poble i com a cultura”, i ha assegurat que aquesta era precisament l’actitud de l’escriptor català.
Serra ha assenyalat que Tísner deia que els mots cal salvar-los, fent referència a Espriu, però també s’han de “salivar”, és a dir, fer-los servir. A més, ha explicat que a ell li va transmetre “un esperit lliure, molt positiu, enginyós, d’un gran rigor en tot el que feia. La seva relació amb la llengua i la seva defensa del català es feia des del plaer”.
Traductor, Il•lustrador, Soldat supervivent, Novelista, Enigmista i Reporter
En la conferència, Serra ha parlat de Tísner des de sis punts de vista, fent referència a cadascuna de les lletres del seu pseudònim: traductor, il•lustrador, soldat supervivent, novel•lista, enigmista i reporter o retratista.
En l’àmbit de la traducció, Serra ha destacat els ‘100 anys de solitud’, de Gabriel García Márquez, que Tísner va traduïr per desig exprés de l’escriptor colombià, i també la traducció de ‘A sang freda’, de Truman Capote. A més, Serra ha explicat que Tísner es va traduir a sí mateix al mexicà.
Com a il•lustrador, Serra ha afirmat que els de Tísner eren dibuixos de “molta audàcia i valentia. La capacitat d’explorar llenguatges diferents el caracteritzava”. Com a soldat supervivent, s’ha referit a la seva sornegueria, ja que “era vitalista quan la mort l’envoltava, i això és d’una gran força i potència”.
Serra ha dit també que, per ell, Tísner va escriure dues de les deu millors novel•les catalanes del s. XX: “Paraules d’Opoton el vell” i “Les dues funcions del circ”. Com a enigmista, Màrius Serra ha assegurat que l’escriptor català “no tenia consciència de ser el pare dels mots encruats” i ha afirmat que “el seu estil és el que ha marcat la manera de fer dels que ens dediquem als mots encreuats en català, molt diferent de l’estil l’espanyol”, ja que en Tísner “sempre li buscava el doble sentit amb l’enginy”.
En últim lloc, Serra ha volgut ressaltar la valentia de Tísner quan exercia de reporter, perquè feia “periodisme d’investigació i de risc, i havia d’estar il•localitzable perquè el perseguien en funció del que investigava o del que deia”. // Nerea Rodríguez
