Aquestes darreres jornades del judici estan descobrint comandaments dels Mossos que són tot un caràcter. De fet, els comissaris territorials o més específics s’asseuen a l’estrada del judici contra la cúpula d’Interior amb desimboltura i amb ganes de dir-hi la seva. Un dels exemples més clars ha estat la declaració d’Amadeu Domingo, Cap de la divisió de Planificació Tècnica de Seguretat i creador del pla Àgora., en la vista d’aquest matí. Ha estat un recital amb tota regla, com si fos la Marie Kondo dels Mossos, la mestra japonesa televisiva de l’ordre i la planificació. Tant ha estat així que els fiscal Pedro Rubira ni ha intentat l’escomesa i ha quedat sense marge. Possiblement, ha estat el seu interrogatori més breu.
Domingo ha detallat amb un mapa i un excel immens al cap els recursos operatius que els Mossos van esmerçar aquell dia. Així ha concretat, que dels 16.783 mossos disponibles el setembre i octubre del 2017, només se’n van poder activar 11.420, perquè la resta per diferents circumstàncies no podien treballar. Segons Domingo, en la primera planificació presentada el 21 de setembre a la fiscalia es preveien un total de 7.150 agents, dels quals 5.400 eren de seguretat ciutadana, 850 d’investigació i 900 d’ordre públic. Però el fiscal superior ho va considerar insuficient i es van poder aconseguir mobilitzar més efectius.
Efectius i retallades
En aquells moments els Mossos tenien 16.783 agents en actiu, però d’aquests se n’han de descomptar uns 700 d’enllaços sindicals, en segona activitat o amb adaptacions laborals importants. També hi havia 326 agents de vacances, 390 de permís per maternitat o malaltia greu de familiar, i 1.633 per baixes per malaltia o indisposició, un 9,3% del total, que suposa xifres inferiors a les actuals. 1.300 agents més no podien treballar perquè per quadrant horari i drets laborals no estava permès.
Per tot això, quedaven disponibles 12.386 agents, 11.420 dels quals van treballar l’1-O i 966 van fer-ho a partir del 2 d’octubre en començar una setmana seguida de guàrdia. En total es van mobilitzar 7.850 agents directament a vigilar centres de votació. En total es van arribar a mobilitzar 2.500 dels 3.500 efectius de serveis centrals com Afers Interns, Investigació Criminal, policia científica o relacions institucionals.
Segons Domingo, aquest dispositiu va ser equivalent al del 21-D, però aquell dia eren eleccions legals i per tant s’havia de donar 4 hores de permís a tots els agents. A més, es van celebrar en dia laborable i per tant hi havia menys problemes per fer treballar agents que no ho tinguessin previst. També ha explicat que les hores extraordinàries de tot el dispositiu Àgora, del 4 de setembre al 15 d’octubre van costar 5,2 milions d’euros.
A preguntes de les defenses de Cèsar Puig i Pere Soler, exsecretari general i exdirector general, ha assegurat que els dos càrrecs polítics d’Interior no van posar cap impediment a les demandes de més recursos humans, materials com helicòpter, vehicles i emissores de ràdio, i financers per cobrir les necessitats d’aquelles setmanes, cosa que sí que va provocar algunes queixes sindicals per les compensacions de les hores extres.
De fet, el pla Àgora no preveia explícitament el referèndum perquè es va publicar el 31 d’agost i no hi havia cap decret formal de convocatòria, però es va fer prou flexible com perquè el pogués incloure si s’acabava celebrant la votació.
Preguntat per les consultes de matrícules, ha dit que durant el mes i mig del pla Àgora se’n van consultar unes 315.000, sense poder concretar quines eren de cossos policials estatals. A partir de finals d’octubre i novembre, les consultes van baixar un 8 o 9%.
En acabar la cara de la lletrada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, però també de les defenses de Cèsar Puig i Pere Soler, eren de festa major. Fins i tot, la quarantena d’estudiants de dret de la Universitat Carlos III que estaven de públic comentaven el testimoni. Un d’ells, castís, s’ha acostat als periodistes per glossar la imatge de l’intendent Domingo a l’estrada: “Me sobran huevos para torear en esta playa”.
