La tècnica policial per investigar els moviments socials iniciada en el franquisme s’ha perllongat fins als nostres dies. Els exemples del cas Gambín amb la CNT, Espinosa amb l’independentisme canari o l’Aguilar al PNB i el sobiranisme basc així com els infiltrats en moviments independentistes catalans destapats per La directa i el programa 30 Minuts. Però en un dels moviments polítics més importants dels darrers anys, el 15-M, batejat com el dels Indignats, tampoc va faltar la tradició policial d’infiltrar-se. Va ser un cas estrambòtic i que encara aixeca suspicàcies, empipaments i misteri en el frondós món dels mitjans alternatius de l’esquerra radical i l’anarquisme.
És el cas d’en Luis, l’infiltrat que anava amb bicicleta. Un agent de la Policia Nacional que va entrar en els moviments dels indignats de Sevilla, un dels més actius de l’estat espanyol, arran del moviment del 15-M l’any 2011. De fet, Luis es va integrar al moviment el mes de setembre d’aquell any i alguns dels companys de lluita indignada el van acollir sense cap sospita. De fet, aquell moviment va convocar joves i persones que mai s’havien implicat en política i, en certa manera, ningú no era sospitós de ser un espia policial. Fins i tot, una de les llegendes urbanes que circulen per Catalunya és que un divinitzat comandament dels Mossos d’Esquadra va participar en una de les incipients assemblees de la plaça Catalunya de Barcelona, centre geogràfic dels indignats al país.
Jove, musculat i compromès
Les cròniques que recullen la premsa de l’època, fins i tot les més còmplices amb els indignats, coincideixen en un mateix relat. Luis va arribar a una de les assemblees en una casa ocupada sevillana, que allí es batejaven com a “corralas”, i es va asseure al costat d’un xicot que s’hi assemblava. De fet, la resta d’indignats de la corrala van suposar que eren familiars i els van posar el sobrenom d’Els cosins. A poc a poc, Luis es va fer un nom dins el grup.
Tenia èxit entre els seus companys de lluita gràcies no només al seu aspecte musculat i jove, sinó també a la història personal que explicava. Els seus pares eren cecs i va marxar a Barcelona a viure després del seu pas per l’Institut La Giralda, una dada que posteriorment seria important. A la capital catalana va estudiar magisteri especialitzat en Educació Física, fet que li permetia treballar de socorrista en piscines. Però, ves per on, mai en cap piscina fixa, segons detallava als seus col·legues indignats, cada matí li n’assignaven una de diferent.
Va guanyar punts dins el moviment i, després d’una trobada a Marinaleda, la capital comunista sevillana, es va integrar a un dels grups d’acció del 15-M, batejat com Okupación. Des d’aquesta plataforma va formar part dels equips que van ocupar edificis bancaris o habitatges buits. També es va integrar en els grups que preparaven les manifestacions i les protestes. De fet, participava de la logística i de l’acció i es va especialitzar a posar silicona als panys.
Alguna cosa grinyolava en la història de Luis
Però Sevilla, a més de tenir un color especial, encara és una ciutat tafanera. En Luis havia comès alguna errada. Per exemple, concretar l’institut on suposadament havia estudiat, La Giralda. Alguns dels joves indignats que compartien revolta amb ell hi havien estudiat i no el recordaven. Luis s’esgargamellava a dir que de menut era grassonet i antisocial, i per tant que era fàcil que no el recordessin. El dubte, però, ja estava introduït així com la poquíssima informació que donava del seu pas per Barcelona, mostrant llacunes de desconeixement important de la ciutat.
Un altre dels aspectes que va fer que comencés a trontollar el seu relat va ser el seu discurs polític. Es definia com a anarquista, però no tenia les coses gaire clares i semblava que recités idearis prefabricats. I si una cosa escama els socialistes de debò és algú que es faci passar per comunista o anarquista i no tingui clares les diferències o els detalls que et situen dins o fora del marxisme, l’anarcocomunisme, el bakunisme o la doctrina que sigui que suposadament abraça el subjecte.
A més, a les darreres accions passaven coses estranyes, com que mai portava el DNI, però quan la policia quan l’identificava en alguna acció mai no el detenia. Tot aquest garbuix de dades van arribar a cosir-se quan una de les indignades el va reconèixer com un cambrer de la discoteca Antique, de la capital andalusa. Un altre que el va reconèixer va recordar que li havia explicat que estava estalviant per opositar i poder entrar a l’acadèmia policial d’Àvila. Els indignats van portar fotos a la discoteca i el van reconèixer i van certificar que volia ser policia. Dels seus excompanys van obtenir una informació molt valuosa: el nom i els cognoms, els de veritat. El BOE els va certificar la data de graduació com a membre del Cos Nacional de Policia.
La bicicleta, sortejada: la divertida revenja
Una de les característiques de Luis era que es desplaçava en bicicleta. La mateixa que portava el dia que els seus companys, a principis de juny de 2012, amb la informació recollida, li van demanar explicacions. Aquell dia, es va deixar acompanyar a casa en una maniobra per mantenir la confiança, però el que va fer Luis va ser prémer el botó vermell. Anant cap al lloc que hipotèticament era casa seva, va demanar aturar-se en un bar per fer un riu. Va trigar força estona. Mentrestant, els seus companys li guardaven la bici.
Va sortir i va agafar la bicicleta, van continuar caminant i, de cop, va aparèixer una patrulla de policies, que el van aturar. Tampoc portava el DNI, però, en dir el seu nom, els policies van comunicar als seus companys que estava detingut perquè es trobava en crida i cerca. Se’l van endur. Mai més van tornar a saber res del Luis. Però sí de la seva bicicleta, que va quedar en mans del moviment 15-M i van decidir treure’n partit. Per això, segons informava La Marea, van decidir sortejar la bicicleta amb butlletes que es van vendre al preu d’un euro cadascuna.
La propaganda del sorteig era encomiable, definint la bicicleta com: “GAC Zeleris Infiltrada. Valorada en 250 euros tot i que per a alguns no té preu. Ideal per a missions d’infiltracions. Si alguna vegada has somiat ser un agent secret, aquesta és la teva bici”. La recaptació es va utilitzar per sufragar la caixa de resistència d’uns vaguistes detinguts durant la vaga del 29-M. El misteri de què se’n va fer de Luis perviu a Sevilla i encara no se sap qui va ser l’afortunat a qui li va tocar la bicicleta.
