És la joia de la corona de l’acord d’investidura i es fa pregar. La proposició de llei orgànica de l’amnistia continua en discreta negociació a l’espera del que passi diumenge en les eleccions gallegues. “Tots sabem que el dead-line és diumenge”, sentencia amb seguretat un dels dirigents de Junts consultats per El Món. El resultat dels comicis, que podrien arribar a deixar el PP fora del govern gallec, podria enfortir la posició del PSOE, i de Pedro Sánchez en particular, per aguantar la pressió que la judicatura i la dreta mediàtica estan portant a terme contra la llei de l’oblit penal per a l’independentisme català.
Ara com ara, el calendari previst el marcaria la sessió plenària prevista al Congrés del 20 al 22 de febrer. Amb aquesta agenda a la mà, la Mesa del Congrés convocaria la comissió de Justícia per al dia 20 –el dia límit seria el 21-, que hauria de resoldre de nou el debat de les esmenes vives que van ser rebutjades en el debat a la totalitat del passat 30 de gener. Una jornada en què la cambra baixa havia d’aprovar el text abans d’enviar-lo cap al Senat, on la dreta i extrema dreta espanyola ja han maniobrat per alentir la seva aprovació definitiva. Junts va obligar a continuar negociant l’amnistia rebutjant el text acordat entre PSOE, PNB, Bildu i ERC.
A l’espera de la comissió de Justícia al Congrés
De moment, encara no s’ha convocat la comissió de Justícia, que ha de tornar a aprovar el dictamen de la llei per passar-lo al plenari. Una etapa que no estava gens clara, a la vista de la tesi exposada pels lletrats i pels escrits de reconsideració presentats per PP i Vox a la decisió de Francina Armengol de fer un pas enrere i continuar la tramitació, aplicant l’article 131.2 del reglament del Congrés. Una decisió que fins i tot podria arribar a la taula del Tribunal Constitucional, però sense més efecte que la tàctica publicitària de l’oposició.
S’afegeix a tot aquest batibull el fet que la comissió només podrà debatre sobre esmenes vives que van quedar pendents o sobre les transaccionals, o a partir d’aquestes, però no es poden incorporar al debat noves esmenes. Tot plegat amb el rellotge a la contra, amb el benentès que si els impulsors de la llei es queixaven per la demora que el PP ha preparat al Senat, no s’esperava que serien els que signen la llei els que demanessin més pròrroga per negociar. Una nova maniobra del PP a la comissió de Justícia amb els terminis de les esmenes encara embolica més la troca.
L’article 131.2 del reglament del Congrés
Un cop que es va rebutjar la llei d’amnistia al plenari, va començar un nou entrebanc per a la seva tramitació, basada en una interpretació un pèl rebuscada del reglament del Congrés. Armengol va ordenar la devolució de la llei a la comissió de Justícia. Ara bé, un dels lletrats del Congrés més influents, Manuel Fernández-Fontecha, que estava al capdavant de la comissió Constitucional de la cambra, va frenar la presidenta. El lletrat entenia que la llei havia decaigut per no haver superat la majoria absoluta en la votació del plenari i havia de començar la seva tramitació de zero. L’opinió del lletrat va esperonar PP i Vox a presentar sengles propostes de reconsideració de la decisió de la presidenta del Congrés.
Però les raons de Fernández-Fontecha no van ser compartides pels seus companys de feina. De fet, aquest lletrat difonia al portal de dret Iustel un profús article amb què carregava contra el text amb el títol L’amnistia no tindrà lloc. Fernández-Fontecha és un habitual als espais mediàtics de la dreta espanyolista criticant el projecte de llei. La seva tesi és que la norma va comptar amb 179 vots en contra i 171 vots a favor, és a dir, que es va rebutjar de manera majoritària. Amb aquests números, entenia que entra en joc l’article 131.2 del reglament de la Cambra, que determina que la llei decau si no aconsegueix la majoria absoluta i, per tant, en tot cas s’ha de tornar a tramitar de zero.
Els companys del lletrat, però, no ho van veure de la mateixa manera, i entenien que la llei podia tenir una revàlida, amb un nou dictamen en un termini de quinze dies i centrant el debat en les esmenes que restaven vives. El passat 6 de febrer així ho van explicar a la Mesa, detallant que entenien que el 30 de gener es van registrar en el plenari dues votacions ben diferents per votar el mateix. En primer terme, la del dictamen, que sí que va obtenir la majoria absoluta. I, en segon lloc, la del conjunt del text, que va acumular més no’ que ‘sí’. Si es tornés a començar la singladura de la llei, la primera votació no tindria cap efecte i, per tant, només prevaldria la segona votació. Com que aquesta situació no està prevista al reglament, els lletrats interpreten que la voluntat del ple és mantenir el dictamen, i en conseqüència, és reglamentari que el punt de partida sigui el mateix dictamen aprovat amb les esmenes que van quedar vives.
Ara, a debatre
Aquí no acaben els problemes. El PP ha tornat a la càrrega amb una altra petició de reconsideració, aquesta vegada a la Mesa de la comissió de Justícia, amb què al·lega que el PSOE va presentar un segon fora de termini les seves vuit esmenes. Una incidència tècnica que difícilment invalidarà la tramitació del text. Tot i els entrebancs, i amb el soroll mediàtic centrat en Galícia i amb les converses i promeses que el PP d’Alberto Núñez Feijóo hauria fet al president a l’exili, Carles Puigdemont, a canvi de les claus de la Moncloa, PSOE i Junts han continuat les converses.
Des d’ERC asseguren que, encara que es perfili més el text no es poden preveure les actuacions que individualment poden fer els jutges espanyols. De tota manera, entenen, a diferència de Junts, que les causes Judes, Volhov i Tsunami Democràtic estan enquadrades en els supòsits de la llei. Aquí és on rauen les esmenes vives i les transaccionals que encara es poden incorporar al debat i al text final de la llei. Bàsicament, els problemes s’incardinen en l’esmena amb què Junts vol garantir que els acusats de terrorisme –amb la versió forçada del jutge Manuel García Castellón– entrin també a l’amnistia, i més després de l’ofensiva des de l’Audiència Nacional en la causa del Tsunami Democràtic i de com la fiscalia colla en l’operació Judes. A més, volen insistir en l’efectivitat immediata de la llei d’amnistia, que amb l’actual redactat no veuen garantit.
Per altra banda, tot i el silenci generat per la campanya electoral gallega, que imposa la sordina en la negociació de l’amnistia, tothom entén que el “factor temps és determinant”. És a dir, si bé el 21 de febrer acabaria el termini per al dictamen de la comissió, també es podria prorrogar. Una conseqüència que ni PSOE ni els independentistes miren amb simpatia perquè seria contradictori amb els retrets que fan al PP per les seves maniobres de dilació al Senat contra el text. Una maniobra a la qual s’ha abonat el Consell General del Poder Judicial, que ha demanat més temps per elaborar el seu informe sobre la llei. Tot apunta que no vol fer pública la seva posició abans de diumenge.
