L’amiant deixarà de ser una capeta pendent del govern de Salvador Illa. L’executiu ha aprovat aquest dimarts el projecte de Llei per a l’erradicació de l’amiant, una iniciativa presentada durant els últims dies del mandat de Pere Aragonès que amb el precipitat canvi de legislatura havia quedat en un calaix. Ara serà el torn del Parlament, que en els pròxims dies refrendarà amb tota probabilitat el text, que s’ha recuperat de manera íntegra, però que estarà subjecte a la introducció d’esmenes i modificacions abans de ser aprovat definitivament i de procedir a l’elaboració del nou reglament perquè estigui enllestit durant la primera meitat del 2025. Cal recordar que la Unió Europea s’ha fixat l’objectiu de retirar l’amiant dels edificis públics abans del 2028 i de tot el territori comunitari abans del 2032.
El projecte de Llei -pilotat fins ara des de l’àrea de Presidència- l’assumirà un cop aprovat al Parlament el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a través de l’Agència Residus de Catalunya (ARC), que s’encarregarà de la implantació del planejament. Més enllà dels 10 milions d’euros en subvencions per a la retirada d’amiant del 2023, durant aquest temps s’han fet diverses actuacions puntuals i s’han donat ajudes tant per substituir teulades fetes malbé per pedregades com per canviar el fibrociment per plaques solars. Amb el nou reglament, es preveu que hi hagi una dotació anual de 10 milions d’euros en subvencions per retirar amiant que es mantingui fins a aconseguir l’objectiu d’erradicar-lo del territori.
Entre 2 i 3 milions de tones d’amiant
Els resultats del darrer estudi sobre la presència d’amiant a Catalunya es van presentar a finals del passat mes d’abril. L’anàlisi va anar càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que va elaborar un mapa amb un cens de les cobertes de fibrociment que hi ha repartides pel territori. Aquesta anàlisi va concloure que hi ha prop de 800.000 teulades amb amiant, la majoria de les quals a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ara bé, aquest cens només inclou les cobertes de més de 35 metres quadrats i no té en compte l’amiant utilitzat per als baixants, canonades o el que es troba a l’interior d’habitatges o recintes industrials. Això suposa que les xifres reals de la presència d’aquesta substància potencialment cancerígena podrien ser molt més elevades i, tenint en compte que es van instal·lar entre els anys 60 i finals dels anys 80, la majoria de suports ja han arribat al final de la seva vida útil o estan a punt de fer-ho.
Segons els càlculs de la Generalitat basats en l’estudi que va fer la Fundació per la prevenció de Riscos Laborals l’any 2001, dels quatre milions de tones de fibrociment que es van instal·lar fins a la prohibició del seu ús, actualment en queden per retirar entre dos i tres milions de tones. Això vol dir que en aquests moments s’està retirant unes 20.000 tones anuals, que van a parar al dipòsit de residus perillosos de Castellolí (Anoia), l’únic recinte habilitat per acollir aquest tipus de substància. En aquestes instal·lacions tenen capacitat per a 300.000 tones d’amiant, de manera que, si es manté aquest ritme de retirada, en deu anys s’ompliria el dipòsit i s’hauria de buscar una alternativa. Per poder contribuir a la identificació d’aquest amiant ocult, la nova Llei preveu exigir en totes les operacions de compravenda i lloguer d’immobles construïts abans del 2002 que s’obtingui un certificat de la presència d’amiant al domicili o edifici, un requisit que ja està en funcionament a França i que funcionaria de la mateixa manera que l’informe d’eficiència energètica.
Pla especial per decidir on s’emmagatzema i sancions
Aquesta manca d’espai on emmagatzemar aquests residus perillosos és un dels supòsits que contempla la nova Llei, que preveu elaborar un pla especial d’infraestructures específic per a l’amiant que determinar si és millor optar per ampliar el dipòsit de Castellolí o per buscar una altra ubicació on poder habilitar un abocador. En aquest sentit, per facilitar la recollida, sí que es preveu dotar algunes deixalleries municipals de les eines i l’equipament per acollir fibrociment. Actualment, només quatre d’aquestes instal·lacions estan preparades per fer-ho arreu a Catalunya.
Un altre de les grans novetats que portarà la Llei serà la creació d’un marc sancionador amb l’objectiu d’acabar amb les males pràctiques tant en la retirada de l’amiant com en la seva conservació en mal estat, amb el perill que suposa per a la salut. En aquest sentit, el reglament preveu ampliar les revisions a les empreses que s’encarreguin de la substitució de fibrociment, per garantir que aquestes tasques es fan amb les mesures de seguretat idònies tant per als treballadors com per a l’entorn, i un ventall de sancions que van des dels 100 fins als 100.000 euros.
