La situació del català té un gran marge de millora. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’informe elaborat pel Departament de Política Lingüística sobre la situació de la llengua, una petició que va fer el president Salvador Illa per poder conèixer el context actual del català, l’anàlisi de les causes que han provocat la davallada del seu ús, sobretot entre els més joves, i les principals línies de treball que s’estan duent a terme.
Després de la reunió del Consell Executiu que ha tingut lloc aquest dimarts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, s’ha referit en roda de premsa a l’informe en qüestió per indicar que, amb aquesta diagnosi de l’estat de la llengua, l’executiu està treballant per aplicar una bateria de mesures en diferents àmbits “on el català té recorregut de millora” i que determinaran les principals línies d’intervenció de la legislatura en aquest àmbit. En concret, el document destaca que el català és una llengua mitjana europea amb més de 10 milions de parlants, situant-se així en una posició similar o superior a altres llengües europees com el danès, el finès o l’eslovac. Aquesta comparació subratlla la rellevància demogràfica del català en el context europeu, on se sumen altres fortaleses com la seva oficialitat en la major part del domini lingüístic i una àmplia producció cultural i comunicativa.
Tanmateix, l’informe dibuixa els principals reptes presents, com ara l’existència de bosses significatives de persones que desconeixen la llengua o un retrocés preocupant en l’ús del català en l’àmbit educatiu, sanitari i comercial. Per poder fer front a aquests desafiaments, el document detalla cinc grans objectius: incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com la llengua d’ús normal de les institucions del país, incentivar el compromís amb la llengua per generar acords, estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català, i garantir els recursos humans i materials necessaris per assegurar l’èxit d’aquestes polítiques.
El repte majúscul de la supervivència de l’aranès
Un capítol a part mereix la situació de l’aranès. En aquesta diagnosi, els experts reconeixen que es troba en una situació complicada a causa de la seva demografia reduïda i els problemes d’estandardització. En aquest sentit, informe proposa intensificar la col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran per garantir la normalització de l’ús de l’aranès en àmbits com l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació.
