Jornada esperada a la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament. Aquest matí ha començat una veritable marató de compareixences d’exresponsables del departament de Drets Socials i de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), després dels escàndols que ha viscut l’entitat arran del cas d’una menor tutelada que va ser víctima d’una xarxa de pederàstia i, d’altra banda, d’un informe de l’auditoria de comptes que apuntava irregularitats en la contractació.
El primer a comparèixer ha estat l’exdirector de la DGAIA, Ricard Calvo, que ha defensat la seva gestió i les contractacions de l’entitat durant la seva direcció entre gener de 2016 a l’agost de 2017. Calvo ha començat defensant que el seu nomenament era un “reconeixement a 20 anys de feina en infància i adolescència”. Cal dir que era un dels responsables de Plataforma Educativa, una entitat social que feia anys que tenia adjudicacions de la DGAIA, fins que va ser nomenat per la consellera Dolors Bassa. Després va ser destituït per una denúncia d’incompatibilitat que, finalment, va ser arxivada pels tribunals de justícia. Ara, Calvo torna a treballar a Plataforma Educativa i ha retret que en dos anys i mig li van fer un judici mediàtic que encara no ha acabat, tot i que es va tancar la instrucció judicial a petició de la fiscalia perquè “no existien indicis de criminalitat”, després d’investigar els mateixos contractes que ara li retreu la Sindicatura de Comptes.
Arribada massiva
Calvo ha remarcat que la DGAIA treballava amb les eines de contractació que disposava, i a més amb el hàndicap que els pressupostos estaven prorrogats. És a dir, que la nova contractació era nul·la. En aquest context, Calvo ha subratllat que en dos anys el nombre de menors no acompanyats sense referents familiars es van quintuplicar. O més concretament, entre el 2016 i el 2017 el creixement va ser del 124%, passant de 639 a 1.437 menors no acompanyats. Una situació que reclamava actuacions d’urgència ta i com ordenava la Fiscalia, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els sindicats de Mossos d’Esquadra que ordenaven que els menors no podien estar en instal·lacions policials o judicials.
En tot cas, Calvo ha sentenciat que la seva gestió i la seva direcció va ser “en tot moment ajustada a la llei, compartit amb el Govern, i sense que cap jove quedés desatès”. “Puc afirmar que cap jove es va quedar fora del sistema, i a més, de manera adequada i ajustada a la legalitat”, ha reblat.
