“És curiós però les primàries del PP han provocat una mena de precongrés dins el PPC“. Aquesta és una de les reflexions que un dels dirigents del populars catalans detalla a El Món per explicar la nova situació que viu el partit. El poder territorial i orgànic del partit, molt segmentat per famílies, s’ha despertat per fer costat als candidats que ostenten a presidir del PP després de la moció de censura que els ha fet fora del govern espanyol.
La biosfera del PPC i els noms de pes del partit s’han situat clarament en favor d’un o altre candidat i, a més sense complexos. Els únics que encara no han pres part són el president del PPC, Xavier García Albiol i el secretari general, Santi Rodríguez, que han de mantenir neutralitat o bé, el cap de files dels populars a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que vol mantenir-se al marge de la disputa. Una llista a la que s’afegeix Andrea Levy que encara no ha fet públic el seu posicionament.
Així els 1.762 afiliats de la formació a Catalunya contemplen el sudoku electoral intern. El gran valedor de Soraya Saenz de Santamaría és l’exdelegat del govern espanyol, Enric Millo, que li aporta el suport d’una part important militància de la demarcació de Girona. El portaveu del partit al Parlament, i tòtem territorial a Tarragona, Alejandro Fernández; l’exdiputats com Marisa Xandri i Fernando Sánchez Costa; part orgànica del partit a Lleida i la pràctica totalitat del Noves Generacions fan campanya per Pablo Casado.
L’exministre Dolors Montserrat i el seu entorn, que inclou l’exdiputat Alberto Villagrasa i els seus peons territorials, així com l’exlideressa del partit, Alícia Sánchez Camacho o l’exdiputat Sergio Santamaría, fan campanya per Dolores de Cospedal. Un dels noms amb més pes al partit, l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, fa costat a Juan Ramón Hernández per una “qüestió d’amistat”. L’exalcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, o Sixto Cadenas, de SCC, han participat en els actes de campanya de José Manuel García Margallo.
Aquest moviment de les famílies decidirà i influirà de manera determinant el proper congrés del PPC per redistribuir els equilibris de poder segons acabin a Catalunya i a l’Estat les primàries. Una contesa interessant després del desastre electoral que va patir el 21D i aguantant una OPA hostil de Ciutadans entre els seus representants territorials o històrics regidors dels ajuntaments de Catalunya.
