Malestar entre jutges i dins els serveis d’investigació de la Guàrdia Civil per la investigació contra el Tsunami Democràtic. Tot per l’operació Volhov, que va comandar el titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre. La peça separada número dos de les diligències prèvies 111/2016 podria haver fet malbé les llargues i intenses perquisicions que ha portat a terme l’Audiència Nacional des de l’octubre del 2019 per trobar els responsables del Tsunami Democràtic.
Fonts de la investigació han explicat a El Món que la instrucció dirigida per la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, encapçalada pel tinent coronel Daniel Baena, “hauria contaminat” la causa oberta al jutjat central d’instrucció número 6, a la Audiència Nacional, que dirigeix Manuel García Castellón, contra la plataforma Tsunami Democràtic. Una investigació que ha estat encarregada a la especialitzada Unitat Central Especial 3 del servei d’Informació de la Guàrdia Civil per “indicis de terrorisme”. García Castellón també va instruir el cas del CDR detinguts el 23 de setembre de 2019, acusats també d’estralls i terrorisme.
Les conclusions extretes en la causa oberta en una peça separada de corrupció del jutjat 1 de Barcelona han topat amb les investigacions que portaven a terme des de Madrid. De fet, García Castellón havia arribat a emetre, com a mínim, dues comissions rogatòries internacionals, una de les quals a Suïssa, per poder identificar responsables de la plataforma independentista que va esperonar les protestes per la sentència del Procés. Fins i tot, la Guàrdia Civil havia comptat amb diversos serveis d’informació i de ciberseguretat europea per poder “diagramar” les connexions, els integrants, l’estructura i el finançament del Tsunami.
Conclusions “precipitades” a Barcelona
Els instructors de l’Audiència Nacional es queixen que les conclusions del jutjat de Barcelona són “precipitades”. En aquest sentit, les seves pistes difereixen de les interlocutòries del jutge Aguirre, basades en els atestats de Baena, a l’hora de determinar si els responsables del Tsunami són David Madí, Xavier Vendrell o Oriol Soler. O, fins i tot, que haurien avançat esdeveniments i es poden trobar ara amb la dificultat de trobar proves o corroborar-les. A més, les mateixes fonts apunten que el traç gruixut de la instrucció del Jutjat 1 –que barreja des de “soldats russos a Tsunami”– podria haver incorregut en greus defectes de forma que “esguerrarien” la investigació de Madrid.
La situació ha generat mala maror entre la UCE 3 i la divisió que comanda Baena. Així mateix, ha molestat a García Castellón, que havia mobilitzat molts recursos per poder posar noms i cares al Tsunami amb una feina gairebé quirúrgica i demanant molta col·laboració internacional. Cal recordar que el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska –exmagistrat de l’Audiència Nacional– va activar el CNI també per perseguir aquesta entitat virtual. Posteriorment, la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depenen orgànicament els serveis d’intel·ligència, va convocar una cimera amb la directora del CNI i el cap del Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades, Paz Esteban, i el general de divisió Antonio Romero Losada, el 21 d’octubre de 2019, només tres dies després d’obrir les diligències.
Per altra banda, des de l’Audiència deixen entreveure que el jutjat 1 de Barcelona no va avisar de la seva investigació quan la seva voluntat, pública i notòria, era centralitzar tota la informació i les perquisicions policials. De fet, els Mossos poden continuar les investigacions concretes dels suposats “aldarulls” , “estralls”, “atemptats a l’autoritat” o “desordres públics” amb participació de manifestants del Tsunami. Però la policia catalana ha de passar la resta d’informació a la UCE 3 de la Guàrdia Civil.
El fet que la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya hagi investigat el Tsunami des de Barcelona pel seu compte ha empipat el servei d’informació de l’institut armat. I més quan la investigació per corrupció de la qual neix la peça separada del Tsunami la va començar el Cos Nacional de Policia, que sense previ avís va ser apartada de la instrucció. Una decisió que fins i tot va causar una carta de protesta de l’aleshores cap de la UDEF, el comissari principal Fernando More Muñoz, al jutge Aguirre, argüint que hi havia dedicat una especialitzadíssima unitat, molt temps i molts recursos i li recriminava la retirada del cas.
90 
