Un informe demolidor. Així es pot qualificar l’estudi econòmic i financer que la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet sobre la contractació pública i l’adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència dels exercicis 2016-2020. Un informe obligat a petició del Parlament de Catalunya a través de la Resolució 1053/XII. L’estudi emfatitza el desori en les pròrrogues dels contractes, en les “acreditacions” de les entitats contractades o la manca de referència de preus i costos que té aquest servei administrat per la Direcció General d’Atenció a l’Infància i Adolescència (DGAIA), que penja de la conselleria de Drets Socials, així com el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn), que gestiona i supervisa els centres d’infants i adolescents per a la DGAIA a la ciutat de Barcelona.
L’auditoria, aprovada pel plenari de la Sindicatura el passat 26 de març i de la qual n’ha estat ponent Maria Àngels Cabasés, destaca la ingent quantitat de contractes fiscalitzats. En concret, el nombre d’expedients d’acolliment a infants i adolescents oberts per la DGAIA va ser de 6.927 en l’exercici del 2016; 7.449 el 2017; 9.590 el 2018; 9.387 el 2019 i 7.893 l’exercici 2020. Uns expedients amb què es van gestionar un import total de 944,46 milions d’euros, dels quals 788,75 corresponien a centres gestionats per la DGAIA i 155,71 M€ pel CSSBcn.
Despesa superior a la contractada, pròrrogues de contractes sense signar o reconeixement de deute que supera les capacitats de la conselleria han fet posar les mans al cap a la Sindicatura. En resum, no feien servir instruments jurídics per prestar els serveis i, per tant, segons l’auditoria “les entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública no prestaven els seus serveis en virtut de cap contracte, resolució o instrument jurídic vigent”. L’informe apunta les responsabilitats de la direcció administrativa i política de la DGAIA i el Consorci.
Caos contractual sense instruments jurídics
L’informe, al qual ha tingut accés El Món, destaca que tots els documents de pròrroga de l’exercici 2017 es van fer els mesos d’abril i maig d’aquell any. L’any 2018 la DGAIA va prorrogar 181 contractes corresponents a serveis contractats en exercicis anteriors, i en 112 d’aquests “no es va signar cap document de pròrroga, tot i continuar prestant-se el serveis“. En aquest sentit, els síndics indiquen que les pròrrogues del 2017 van comportar “modificacions del règim econòmic que suposaven una alteració significativa dels contractes originals”. Un fet que, a parer dels auditors, havia de menester “una nova licitació d’aquests serveis”.
D’aquesta manera, les entitats contractades van prestar el servei sense tenir cap “instrument jurídic” que els habilités a fer-ho. D’aquesta manera, entenen que les prestacions de servei d’aquestes pròrrogues serien “constitutives de nul·litat de ple dret” amb el benentès “que constitueixen actes administratius contraris a l’ordenament jurídic”. En aquest sentit, la Sindicatura recorda que s’han de “revisar d’ofici” totes les licitacions que es van dur a terme amb la consellera Dolors Bassa, amb l’aplicació del 155 i amb el conseller Chackir el Homrani.
Despesa sortida de mare
L’informe també retreu la despesa superior a la pressupostada i la manera d’abonar-la. Així subratlla que en els centres de la mostra, la despesa reconeguda per la DGAIA va ser superior a la despesa contractada en 774.283 € l’exercici 2016; en 5,26 M€ el 2017 i en 11,80 el 2018. Una sobrefacturació que “no tenia cobertura legal per al reconeixement de la despesa”. Per pagar aquesta despesa, en els
exercicis 2017, 2018, 2019 i 2020 la DGAIA va haver de tramitar diferents comunicacions Govern perquè prengués coneixement del reconeixement extrajudicial de crèdit. Un fet que la Sindicatura veu més que sospitós. “La manca de tramitació de les pròrrogues podia ser motiu per incórrer en un supòsit de responsabilitat dels establerts en la normativa”, assegura.
En aquest marc, l’auditoria destaca que només un dia després de la presa en coneixement del Govern del document del reconeixement
extrajudicial de crèdit de l’any 2017, la consellera va emetre una resolució per la qual prenia coneixement del deute addicional contret per la DGAIA corresponent a la despesa de 153 centres per 86,62 M€. “La Sindicatura considera que la resolució de la consellera sobrepassa el concepte de concreció o omissió que permetia l’Acord de Govern”, raona el document. Així mateix, interpreta que ni el 2017 ni el 2018 es va donar cap motiu per utilitzar el procediment de contractació d’emergència del que n’hauria abusat la conselleria.
Pel que fa al Consorci, la mateixa qüestió. “El CSSBcn no va formalitzar en cap document administratiu una part de les pròrrogues anuals dels contractes adjudicats a les entitats prestadores dels serveis d’acolliment a la infància i l’adolescència de la ciutat de Barcelona”, sentencia el document. A més, afegeix que l’any 2016, el CSSBcn va reconèixer “la despesa de 15 centres sense tenir cap empara formal per poder ser reconeguda en el pressupost.”. En conclusió, segons la Sindicatura els pagaments de les obligacions efectuats pel CSSBcn durant l’any 2018, per 44,22 M€, es van fer sense que tinguessin un instrument jurídic vàlid vigent que els suportés. De fet, aquests pagaments es van incloure posteriorment en l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdit del 19 de maig del 2019.
