El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La història del medalló de President que Torra posarà a Aragonès
  • CA

A un quart de nou del vespre de demà, dilluns, Pere Aragonès prendrà possessió com a 132è president de la Generalitat. És una cerimònia del tot simbòlica amb un element protagonista que atorga una pàtina de tradició, tot i que un punt forçada. És el traspàs del Medalló del President que fa l’antic al nou inquilí de la Casa dels Canonges. Un ritual que va imposar el president Josep Tarradellas i que s’ha anat forjant des del restabliment de la Generalitat fins al president Quim Torra, que va renunciar a l’acte atès que s’estava sota la regència del govern espanyol per l’article 155 de la Constitució. Ara, però, ha acceptat fer el traspàs del medalló a Aragonès. La tradició imposada per un amant i defensor del protocol com Tarradellas continua.

Però l’origen del Medalló no es remunta als inicis de la Generalitat, ni de bon tros. Segons l’historiador Joan Escolies, en la seva tesi doctoral Josep Tarradellas. Dels orígens a la Guerra Civil (UPF, 2012), va ser Tarradellas qui va dissenyar la cerimònia de presa de possessió amb el conegut com a Medalló de Macià al Saló Sant Jordi del Palau. Escolies recull una entrevista que el periodista Tomàs Alcoverro va fer al mateix president el 20 d’octubre de 1977, en el seu exili de Saint Martin-le-Beau, on descrivia que el rebia “davant de la tauleta on havia col·locat el collar de Macià, el collar dels presidents de la Generalitat”.

Part de la crònica de Tomàs Alcoverro amb què descriu el medalló que Tarradellas ha recuperat/LVHemeroteca

El medalló, però, tenia una història curta. El seu origen, sempre segons Escolies, havia estat un encàrrec de l’influent poeta i mà dreta de Macià, Ventura Gassol, a l’orfebre Jaume Mercadé. Gassol el va lliurar al president Macià “en nom del poble” la nit del 10 de setembre de 1932, el dia que tornava de Madrid, on s’havia aprovat l’Estatut de Núria al Congrés. Macià se la va posar l’endemà, Diada Nacional, per a l’ofrena floral Rafael Casanova. Mai més consta que se’l tornés a posar. Ni quan va ser investit president amb el flamant Estatut que havien aprovat les corts republicanes. El president màrtir, Lluís Companys, tampoc consta que se’l pengés mai.

Fins aquí la història de la curta primera vida institucional del medalló presidencial. Però Tarradellas, conscient que el protocol és absolutament imprescindible per l’exercici del poder, va voler recuperar-lo com a símbol de la presidència. De fet, també sabia que aquesta tradició estava agafada amb pinces. Així, l’estiu del 1977, li va encomanar a Romà Planas l’operació medalló. Curiosament, Planas va ser alcalde de la Roca del Vallès, com l’actual cap de files de l’oposició, el socialista Salvador Illa.

Planas va esmerçar tots els esforços i, finalment, va trobar el medalló al Voló. El periodista Xavi Tedó va detallar en un reportatge a l’Avui, el 20 d’octubre del 2008, l’altíssim preu que li va costar a Tarradellas recuperar-lo. El medalló el guardava el nebot de la segona dona de Companys, Francesc Ballester. Va fer pagar-ne gust i ganes. Li va vendre per 400.000 pessetes de l’època, uns tres milions de francs francesos. El caprici institucional de Tarradellas va anar a càrrec d’un milionari altruista que se’n va fer càrrec.

Tarradellas va tornar a Barcelona, amb la legitimitat republicana, com a president i amb el medalló, el 1977. I la insígnia no va deixar de ser protagonista. L’hi imposava l’aleshores president espanyol, Adolfo Suárez, amb qui havia pactat el retorn de l’exili i de la Generalitat. La peça d’orfebreria, però, tenia una tanca que el pas del temps havia rovellat. No s’obria. Suárez li va xiuxiuejar a Tarradellas que la tanca no s’obria. Tarradellas, amb la seva corrosiva ironia, li va respondre: “Fa molts anys que no es fa anar”. Finalment, Tarradellas, un home pragmàtic la va aixecar amb el puny.

Des d’aleshores, el medalló ha anat passant pels colls de diferents presidents de la Generalitat. Tarradellas el va imposar a Jordi Pujol en la seva primera presa de possessió. En les següents, va anar-lo rebent de mans dels diferents presidents del Parlament, ja que el president sortint de la Generalitat era el mateix que l’entrant. Pujol va fer un joc de cintura, va passar el medalló a l’aleshores president del Parlament, Ernest Benach que li va penjar a Pasqual Maragall, aquest a José Montilla i Montilla a Artur Mas, que ha estat l’últim president en imposar-lo, en aquest cas a Carles Puigdemont. Torra va renunciar-hi per l’aplicació del 155 i amb Puigdemont a l’exili. Ara, i malgrat que en un principi hi era refractari, sembla que ha confirmat que aquest dilluns continuarà la tradició posant el medalló a Pere Aragonès.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ramon a maig 23, 2021 | 17:52
    Ramon maig 23, 2021 | 17:52
    Si no vaig errat, en aquest 132 ordinal no s'hi compten els presidents del Bienni Negre. I no em sembla malament. Però per idèntica raó tampoc no s'hi haurien de comptar Torra i Aragonès.
    • Icona del comentari de: ferreret a maig 24, 2021 | 12:52
      ferreret maig 24, 2021 | 12:52
      sr.Ramon: es necessita anar zumbat per fer un comentari com aquest. I perdoni les molèsties.
  2. Icona del comentari de: Ramon a maig 24, 2021 | 16:02
    Ramon maig 24, 2021 | 16:02
    Au contraire, ferreret. Se'h diu coherència. Mentre que de la vostra resposta molt probablement se'n diu inòpia. Però dels dos presidents que dic que no hauríem de comptar-los, un, Torra, segur que coincideix amb mi. Ell sempre va saber i defensar que la legitimitat continuava encarnant-la Puigdemont. Igual que Companys el Bienni Negre.

Respon a Ramon Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa