L’Audiència Nacional no es creu a Mariano Rajoy. El tribunal de la sentència del cas Gürtel no veu “credibilitat” en les declaracions president del govern espanyol i líder del PP davant dels magistrats. Rajoy va declarar el 26 de juliol com a testimoni el 26 de juliol a l’Audiència Nacional –a San Fernando de Henares- i va assegurar que “desconeixia” l’existència d’una ‘caixa B’ al partit i també va negar haver rebut sobresous. Per contra, la sentència assegura que ha quedat “degudament acreditada” l’existència d’una ‘caixa B’ perquè el mateix extresorer, Luís Bárcenas, ho ha reconegut durant el judici i perquè diverses persones que apareixen als papers de Bárcenas com a receptores de diners van admetre haver percebut les quantitats. La sentència descriu un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” entre les empreses de Correa i el PP que manipulava la contractació pública “central, autonòmica i local” a través de militants “influents” del PP. Segons el tribunal, els diners de la ‘caixa B’ “eren una manera de pagar favors o la contrapartida a adjudicacions irregulars de contractes”.
La sentència de la primera etapa de la trama Gurtel considera que durant els anys 1999-2005 el Grup Correa i el PP van teixir en aquests territoris “una estructura de col·laboració mútua i estable” que prestava serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments. La sala parla també d’un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” que manipulava la contractació pública “central, autonòmica i local” a través de militants “influents” del PP.
La sentència subratlla que les empreses de Correa gaudien d’un “arbitrari tracte de favor” en la contractació pública. Segons el tribunal, Correa mantenia una “estreta i contínua” relació personal –fins i tot d’amistat, diuen- amb alts dirigents del PP. Fins a tal punt que tenia un “tracte preferent” a la seu central del carrer Gènova on “entrava i sortida de l’edifici a discreció”.
‘Caixa B’ acreditada
Segons la sala, ha quedat provada l’existència d’una ‘caixa B’ al PP. No només perquè així ho ha confessat el mateix Bárcenas (al judici va parlar de “comptabilitat extraoficial”) sinó perquè hi ha persones que surten als papers que han reconegut haver rebut sobresous.
La sentència detalla que les quantitats distretes van anar a parar a “donacions finalistes de la ‘caixa B’ del partit”. “Consistia en una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial existent almenys des de 1989, les partides de la quals s’anotaven informalment, en ocasions en simples fulles manuscrites”, recull la sentència en referència directa als ‘Papers de Bárcenas’. Les quantitats, segons el tribunal, s’entregaven a “membres rellevants del PP”.
Els magistrats també desmunten els arguments de la defensa, que adduïen que es tractava de “donacions altruistes”. “Incidim en la seva procedència il·lícita perquè les aportacions a la caixa B no es tractaven de simples donacions fetes de manera altruista per alguns empresaris sinó que tenen un fort caràcter finalista, ja que era una manera de pagar favors o la contrapartida a adjudicacions irregulars de contractes”, desvetlla la resolució.
Testimoni sense “credibilitat”
Pel judici van passar uns 300 testimonis, entre ells el president del govern espanyol i president del PP, Mariano Rajoy, que va declarar a l’Audiència Nacional al juliol. Va assegurar que desconeixia la gestió econòmica del PP i va negar haver rebut cap sobre ni pagament en negre. També va dir que “desconeixia” l’existència de la ‘caixa B’ (tot i que als papers de Bárcenas apareixen les inicials M.R.).
Durant la seva declaració com a testimoni (on, per llei, està obligat a dir la veritat), el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que no va fer “absolutament res” per ajudar l’extresorer Luis Bárcenas, tot i reconèixer que li va enviar missatges de suport on li demanava que fos “fort” i que estaven fent “el que podien”.
D’altres testimonis rellevants del PP van negar durant el judici l’existència d’aquesta comptabilitat paral·lela i il·legal. Ho va fer el president del PP i del govern espanyol, Mariano Rajoy, i també els exministres Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i l’actual president del Senat, Pio García-Escudero.
El ministeri fiscal ja va rebatre la “veracitat” d’aquests testimonis, una tesi que també fa seva el tribunal. A la sentència assegura que no dona “credibilitat” als testimonis de tots ells, també el de Rajoy. Segons defensen la fiscalia i el tribunal, reconèixer que havien rebut diners en negre suposaria admetre que van rebre “pagament opacs per a l’Hisenda Pública” que, tot i no ser delictiu, els testimonis sabien que seria motiu de “crítica social”. Admetre-ho, a més, suposaria reconèixer que coneixien que existia una ‘caixa B’ en el sí del partit, recull la sentència.
L’Audiència Nacional ha condemnat a un total de 351 anys de presó a 29 del 37 acusats. El cap de la trama, Francisco Correa, a 51 anys i 11 mesos de presó, l’exsecretari d’Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, a 37 anys i 6 mesos i l’extresorer dels populars, Luís Bárcenas a 33 anys i 4 mesos i a una multa de més de 44 MEUR. A més, aquesta condemna arriba quan encara s’ha de jutjar una alta part de la trama, la que correspon a la caixa B i als papers de Bárcenas.
Els càrrecs de Rajoy en aquella època
Segons la sentència, aquesta relació de negocis entre l’empresari Francisco Correa i el PP va cessar respecte a l’organització central del PP el 2004, però va continuar en d’altres comunitats –com la valenciana- fins el 2009. Durant aquests anys de la primera època de la Gürtel i considerada l’estructura central de la trama (1999-2005), Mariano Rajoy va ocupar els principals càrrecs dins la direcció del PP: de 1990 a 2003 va ser vicesecretari del PP, els anys 2003 i 2004 va ser secretari general i l’octubre de 2004 va arribar fins a la presidència del partit.
