La portaveu de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras, ha confirmat que el grup parlamentari ha registrat una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat. Nogueras ha denunciat que “la meitat dels diners que han d’arribar als ciutadans de Catalunya segons consta als pressupostos mai són enviats”. “El deute acumulat en deu anys arriba als 28.000 milions d’euros”, ha assenyalat la portaveu, que ha assegurat que la dada la va donar Foment del Treball. “De cada cent euros pressupostats per Madrid n’executen cent tretze”, ha afegit Nogueras, que ha parlat dels recursos que genera Catalunya i “no tornen”.
“L’any passat una part del catalanista va fer confiança a aquest govern i els va aprovar els comptes”, ha dit en referència a Esquerra Republicana, a qui, per tant, ha titllat de “catalanista” enlloc d’independentista. La portaveu ha instat ERC a presentar una esmena a la totalitat perquè “sense garanties de compliment no hi ha negociació possible”. “Ens preocupa que el govern espanyol tingui manca de concreció i de paraula”, ha lamentat abans de donar pas a Josep Lluís Cleries.
Cleries ha explicat els requisits de Junts per seguir negociant amb el govern espanyol abans de la tramitació i votació de les esmenes a la totalitat. Per una banda, han reclamat un fons Covid per ajudar a les famílies a superar la crisi econòmica generada per la pandèmia. També han exigit la cogestió dels fons europeus Next Generation, “un compromís que hi havia i no s’ha portat a la pràctica”. Cleries també ha demanat un mecanisme per garantir el compliment de les inversions a Catalunya i no “anuncis de pluja de milions”. Junts ha exigit com a condició sine qua non una “catifa vermella” per al català: “Hem de fer que sigui realitat amb la nova llei de l’audiovisual que protegeixi les llengües dites minoritàries”. Per últim, Junts ha reclamat el traspàs de Rodalies, que per ara ha definit com a “servei caòtic”. “Estem amb voluntat de negociar, però no ens aixecaran la camisa un cop més”, ha etzibat Cleries.
A banda, Nogueras ha celebrat la decisió del tribunal belga, que ha revisat el delicte d’injúries a la corona arran del cas Valtònyc.
