Les negociacions per a la investidura del socialista Pedro Sánchez arriben al cap de setmana en un moment de màxima tensió. De fet, el focus de la recta final se centra en la posició de Junts per Catalunya i en el seu líder, el president a l’exili, Carles Puigdemont. La reunió del Secretariat Permanent aquest dijous a Brussel·les va acabar sense una postura unànime, tot i que hi havia participants en la trobada que defensaven afegir-se a l’acord de socialistes i republicans i signar-lo amb poques modificacions en el darrer text acordat. Però, finalment, tant dijous com aquest divendres ha guanyat la posició d’evitar que “l’amnistia només sigui per elits”. És a dir, que sigui efectiva per als polítics però deixi de banda centenars de represaliats per delictes d’ordre públic o pels processos de “lawfare”. “Volem garantir una amnistia general”, afirmen.
“Farem com el Vietcong, no deixarem enrere cap ferit”, adverteix un membre de la direcció en conversa amb El Món. Un missatge dirigit a tranquil·litzar els investigats per les diverses peces separades de l’Operació Volhov o per aquells casos que, posteriors al Primer d’Octubre, deixin en mans de la interpretació subjectiva d’un jutge si “estan relacionats amb els processos electorals del 9-N del 2014 o del Primer d’Octubre del 2017”. Casos com ara el cas de l’exconseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats amb l’acusació de malversar fonts per protegir Puigdemont a l’exili, el cas de Josep Lluís Alay pel seu viatge a Nova Caledònia o bé el cas de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), reobert al juliol per la sala penal que dirigeix Manuel Marchena. Així mateix, volen protegir els centenars d’encartats en processos per desordres públics, atemptats a l’autoritat, sancionats per la llei mordassa o desobediències.
La preocupació és també la clàusula que exclouria els processos oberts per terrorisme, on s’ubicarien casos com la investigació del Tsunami Democràtic o l’Operació Judes, totes dues comandades pel titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón. Junts també vol protegir de condemnes els encartats en causes per processos oberts arran de les actuacions de la policia patriòtica. “Volem una amnistia restaurativa”, insisteixen les mateixes fonts i “no una que es limiti als processats al jutjat 13 o 18, o als condemnats del Procés, perquè al final, qui més es beneficiarà de l’amnistia serà l’Estat espanyol”.
La clàusula de la discòrdia en el redactat de l’amnistia
Una de les exigències de Junts en aquesta negociació que s’allarga més del que voldrien els socialistes és una clàusula que impliqui els casos oberts per lawfare. És a dir, la batalla als tribunals contra líders independentistes per vies indirectes, amb casos no vinculats amb l’1-O o el 9-N. Un posicionament que des de Sumar, el PSOE o ERC interpreten que serviria per a casos com Laura Borràs. Els juntaires, però discrepen d’aquesta lectura. La formació entén que el cas Borràs es pot resoldre a través de l’indult parcial que va proposar el mateix el TSJC en la sentència condemnatòria. En aquest sentit, volen forçar els socialistes a tramitar l’indult, tot i que en un principi feien el ronsa. A més, opinen que no tindria cap sentit que si el seu “discurs és la pacificació i l’entesa facin entrar a la presó la presidenta del partit de Puigdemont”.
Junts vol aprofitar la “clàusula de la lawfare” per als processos oberts contra independentistes que el redactat actual de la proposta de llei d’amnistia no permetria relacionar, amb un algoritme de causa-efecte, amb el Procés del Primer d’Octubre. Una opció que topa amb el relat que ERC i PSOE defensen: el de la “seguretat jurídica” per garantir l’aplicació de la llei en casos que no deixin als jutges, que ja han deixat clara la seva posició contrària a l’amnistia, cap marge d’interpretació restrictiva del text que s’aprovi.
Però, a més, Junts ha volgut refredar les expectatives d’un pacte immediat que s’estaven generant perquè considera que ERC i PSOE han maniobrat amb “rapidesa” per “retallar el terreny de joc” als de Puigdemont. D’aquí que l’acord s’endarrereixi per la defensa d’aquesta clàusula que Junts qualifica “d’imprescindible”. “Amb aquesta clàusula evitaríem que els poders de l’Estat més intransigents amb la llei bloquegessin una amnistia que ha de ser general per a tots els perjudicats per la repressió del procés independentista”, subratllen fonts de Junts.
Una directiva europea, clau en la fase final de la negociació
En relació amb aquesta clàusula, que abastaria des de l’operació Volhov al cas Judes, cal tenir present la influència de la directiva de la Unió Europea 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell Europeu de 15 de març del 2017. Un ordenament que limita molt l’aplicació de mesures de perdó o amnistia en processos de terrorisme i tortura. Amb aquest text a la mà, Junts intenta fer orfebreria fina i defensa un redactat que no deixi cap espai a prohibir l’amnistia en els processos oberts a l’Audiència Nacional en què es presenta una acusació sota el paraigua del terrorisme o la tinença d’explosius, com ara la causa del Tsunami Democràtic o l’operació Judes. Aquest redactat consistiria a incloure en l’amnistia aquells casos que no han registrat cap estrall i en què, a més, no hi ha cap sentència ferma.
Per tant, la lectura d’aquesta clàusula determinaria els casos que encara es poden desprendre de les diligències que continuen secretes a l’Audiència Nacional i que podrien obrir noves peces separades pels mateixos delictes. Un risc que també corren la quarantena de noms que apareixen en les peces separades de la Volhov que, en qualsevol moment, poden ser convertits en imputats pel jutge. De fet, a la causa del Tsunami encara roman en mans de la fiscalia l’expedient que va remetre el titular del jutjat d’instrucció 1, Joaquín Aguirre, en una de les peces separades de la Volhov, sobre Tsunami. El ministeri públic apostava per enviar la causa a un jutjat ordinari de Barcelona. En tot cas, aquesta directiva és, per a Junts, fonamental en l’arquitectura de l’amnistia, tant per qui pot quedar inclòs com per qui pot quedar-ne exclòs.
‘Pressing’ Junts: ERC i PSOE empenyen per portar el pacte al Congrés
En aquest marc, és possible que, per augmentar la pressió sobre Junts, ERC i PSOE registrin el text acordat i forcin la negociació al Congrés. Una tàctica que els juntaires asseguren que no els espanta, perquè han arribat a la convicció que tenen temps per negociar “fins al desembre”. “No tenen present que Puigdemont compta quedar-se a Brussel·les”, opinen amb certa ironia membres de Junts consultats per El Món. “Hem d’aprofitar que tenim l’Estat a les nostres mans, i no podem caure en el parany en què ens volen fer caure ERC i socialistes”, insisteixen des de la formació.
Per això, ara centren els esforços en la llei d’amnistia i en “garantir que sigui general”. D’aquí que veuen bé la figura del “verificador” pactada entre ERC i PSOE, a condició que es compleixin les seves funcions tal com recull l’acord. De fet, des dels juntaires asseguren que el president a l’exili “veu bé” els noms que s’han proposat, tot i que considera que és imprescindible que els espais de negociació d’ERC i Junts, “encara que no és que comparteixi estratègia, com a mínim es coordinin”. Tot i la tensió, ningú no vol, a hores d’ara, un desacord.
