“Serà un míting, eh? D’aquells amb arròs i fideus”. Així intentava rebaixar un dels generals de l’estat major de Junts per Catalunya amb fil directe amb Carles Puigdemont, als passadissos del Parlament, l’acte que aquest dissabte celebrarà la formació a la Catalunya Nord. Un acte que altres fonts dels juntaires asseguren que va sorgir d’una visita del secretari general del partit, Jordi Turull, a Waterloo, en fer memòria dels quatre anys de la creació del partit. “En principi, no és previst que anunciï el dia i l’hora de la seva tornada”, adverteixen amb ironia les mateixes fonts.
Però, la data, el lloc i el context polític no permeten la gosadia d’esborrar cap protagonisme a “aquesta festa d’aniversari”. En plenes negociacions d’investidura entre una ERC sotmesa a un ‘Vietnam’ cru i descarnat i un PSC que roman en silenci i abocant recursos per complir acords que feia anys i panys que s’esperen, la dinàmica desbocada de l’alta magistratura espanyola entrebancant sense cap delicadesa ni estètica l’aplicació de la llei d’amnistia, i sobretot, el compromís del retorn de Puigdemont a Catalunya si es convoca un debat d’investidura.
Tanta és la transcendència del que Johan Cruyff definia com “l’entorn” que les unitats d’elit dels cossos i forces de seguretat de l’Estat ja fa dies que ronden pels vorals de la Catalunya Nord esperant novetats. De fet, algunes fonts policials a Madrid alertaven, fins i tot a la premsa, que el 27 de juliol es convocava un “gran acte de masses” per “acompanyar Puigdemont a Catalunya” i entorpir la seva detenció. Des de Junts, “riuen” davant el que titllen de “paranoia” contra el president a l’exili, però el riure, en canvi, es desdibuixa del rostre de les mateixes fonts quan se’ls planteja la possibilitat d’acord entre socialistes i republicans i que les bases, encara que per la mínima, l’avalin. De tota manera, Junts insisteix que Puigdemont refermarà el com i el quan tornarà.
Illa, ERC i el retorn de Puigdemont
La possibilitat d’una investidura d’Illa es podrà aclarir durant la setmana entrant. Fonts d’ERC i del Govern -que van més juntes del que diuen anar- asseguren que “passaran coses”. Per una banda, la possibilitat que els roviristes contraataquin el junquerisme presentant una candidatura coral. Per l’altra, l’anunci d’un preacord d’investidura d’Illa. Ara bé, els republicans refredaven la possibilitat d’un acord tot i que reconeixen, al Parlament, que “encara hi havia marge“. Una opinió compartida pels socialistes, però que, com a partit professional i pel caràcter maratonià d’Illa, van amb cura a no semblar més optimistes del que se senten. De fet, els negociadors del PSC es malfien de les bases d’ERC, del seu batibull intern i, sobretot, de l’efecte Puigdemont: és a dir, que si torna, els “republicans potser no aguanten la pressió”.
Precisament, ERC es vol desempallegar de l’efecte Puigdemont. “No estarem pendents del que fa o no, de si torna o no, que torni quan vulgui, nosaltres a la nostra”, insistia un dels membres notoris de l’equip negociador. De fet, estan convençuts que l’efecte tornada no ha d’entrar en les seves “variables” per negociar la investidura. “La nostra militància és prou madura per saber diferenciar un bon acord de la guerra interna que hi ha al partit, de la porqueria que ha sortit i del retorn de Puigdemont”, opinava convençut un altre membre de l’equip negociador, mentre respirava una mica d’aire davant la façana del Parlament.
La militància, en guàrdia
Una postura que contrasta amb molts quadres territorials i molts militants significats, amb moltes medalles al pit i un full de serveis impecable tant a les verdes com a les madures. “Venim de quatre desfetes electorals, la gent, ens agradi o no, ens envia a l’oposició… què hem de fer, pactar i mantenir quatre cadires?”, comenten les mateixes fonts. “No s’adonen que la gent votarà amb l’estómac? Què és molt difícil vendre una mona amb els socialistes? O porten gairebé la independència en un paper o la gent dirà que no”.
En aquest sentit, apunten a l’enginyer en cap de l’aparell junquerista, Lluís Salvadó, l’home de Terres de l’Ebre, que va organitzar i fer dissabte amb mà de ferro amb els republicans per assentar el lideratge de Junqueras quan el 2011 va accedir a la presidència del partit. Però, per altra banda, el junquerisme manté un cridaner silenci al voltant de la negociació que fa augmentar de volum les opinions de Joan Tardà, l’únic que defensa obertament convertir ERC en la crossa del PSC, o Gabriel Rufián a Madrid, que dona per fet que tenen controlada la militància.
La tesi és que, malgrat aquests dos prohoms, el junquerisme vol mantenir-se expressament al marge mediàtic de la negociació perquè albiren que els militants rebutjaran l’acord, encara pugui marcar més diferències amb l’actual aparell del partit, identificat amb Rovira.
Una investidura convocada per la Diputació Permanent?
En aquest context, Junts -que encara conserva el gen convergent- intenta no fer sang de la situació, com a mínim públicament, llevat de significats tuitaires i opinadors. Una postura similar a la que ha ordenat Illa. De fet, el primer secretari del PSC ha ordenat a totes les federacions del partit que s’estiguin muts i a la gàbia davant la crisi que viu ERC. I els socialistes obeeixen. Els juntaires, tot i que els costa més, també intenten mantenir la distància tot i que serren les dents per si hi ha acord, o, fins i tot, si Illa decideix presentar-se a la investidura encara que no la tingui assegurada. Una decisió que obligaria Puigdemont a tornar abans d’hora.
Precisament, és un possible debat d’investidura entre l’u i el 15 d’agost el pque inquieta els juntaires. Segons el reglament del Parlament, és el període de sessions inhàbil. Per tant, qualsevol decisió passa per la Diputació Permanent, un miniparlament de guàrdia. Si, en circumstàncies normals, el president del Parlament és qui convoca el ple d’investidura, durant aquesta quinzena, ho fa la Diputació Permanent. És a dir, si Illa es volgués presentar, comunicaria a Josep Rull la seva decisió, i aquest hauria de convocar una Diputació Permanent, per tal que decidís o no convocar el debat. Per convocar-lo només cal una majoria simple i amb l’actual composició de la cambra catalana, Illa tindria fàcil la convocatòria.
Una situació delicada
Si el ple se celebra durant aquests quinze dies, Puigdemont hauria de tornar, tal i com es va comprometre. Un escenari en el qual tothom dona per fet que seria detingut. Una situació que incomoda tant socialistes com ERC, però també els juntaires, que esperen una repetició electoral. “No és el mateix que Puigdemont torni un Primer d’Octubre que un 5 cinc d’agost, amb Catalunya tancada per vacances”, alerten fonts dels juntaires, davant dels rumors d’un retorn entre el cinc i el vuit d’agost sense cap explicació o argument que ho justifiqui. A més, donen per fet, que la seva detenció no seria per unes hores, -com fan córrer alguns socialistes per Madrid- i s’hauria d’encomanar a un procediment d’habeas corpus -per detenció il·legal- que acabaria al Tribunal Constitucional que roman obert amb una sala de vacances, en principi, composta per tres magistrats i majoria obertament progressista. Una vàlvula de seguretat amb què confiarien alguns dels estrategs de Junts.
Una situació que obligaria Rull a prendre una decisió delicada, com és suspendre el debat a la vista que el líder del segon partit de la cambra, està arrestat per un procés polític. El precedent més immediat d’aquesta possibilitat va ser la suspensió del ple del 30 de gener de 2018, per part del president Roger Torrent. Des de la Mesa del Parlament, però, asseguren que ni es plantegen habilitar la primera quinzena i que, de moment, no veuen cap debat de manera immediata. Per si de cas, Rull ha revisat el protocol de seguretat del Parlament, amb la possibilitat que Puigdemont pugui arribar a la cambra catalana, i la presidència pugui evitar la detenció.
I si fos un acte preelectoral?
En aquest paisatge arriba l’acte d’aquest dissabte a Banys i Palaldà (Vallespir). El partit afirma que “s’han desbordat” les previsions, amb més de 1.500 assistents. La intenció és que, en la seva intervenció, Puigdemont doni pistes sobre la seva tornada o sobre el paper que farà Junts en un possible debat d’investidura. Junts encara té present la detenció de Jordi Turull en ple debat de la seva investidura per no sortir de la presó fins tres anys després. Per si algú no ho recordava, la sala penal de la Tribunal Suprem refrescava la memòria amb la interlocutòria que remetia la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional. Una resolució inèdita i extravagant, on els magistrats -la majoria dels que van dictar la sentència del Procés- es treien els pocs complexes que els quedaven i aprofitaven per dir allò que els va quedar al pap el 14 d’octubre de 2019. Només cal veure amb quina desimboltura utilitzen el terme “colpista” dedicat tant als independentistes com als ideòlegs de la llei en el document remès a la magistratura constitucional.
L’escenari més còmode per a Junts seria una nova convocatòria electoral a l’octubre, amb el paisatge més aclarit. Una tornada ampliaria la capacitat de foc de Junts en el taulell electoral. Fins i tot, algunes veus dins de Junts intenten posar sobre la taula la possibilitat d’una llista conjunta amb sorpresa. És a dir, garantint a ERC, vint llocs de sortida -el nombre de diputats obtinguts pels republicans el 12 de maig- i una reforma del Reglament per tal que, un cop celebrats els comicis, poguessin fer grup parlamentari propi. Junts també té estudiat que el PSC no milloraria resultats de manera espectacular en uns nous comicis. De fet, amb la mateixa participació o més baixa els càlculs més optimistes serien enfilar-se una forquilla d’entre tres i cinc diputats, a tot estirar.
En aquest sentit, l’únic vot que temen perdre els juntaires o bé no recuperar de l’abstenció militant són els que aplega Aliança Catalana, i dubten que ERC baixés gaire més dels actuals i més si la militància s’ha negat a avalar un acord d’investidura amb els socialistes. En qualsevol cas, el missatge que s’espera de Puigdemont és refermar el seu compromís amb la tornada al Principat. Una tornada que, segons el seu entorn, “no pot ser de partit sinó de país”. Una equació força difícil el garbuix de la política catalana del moment.
