L’independentisme institucional no passa pel seu millor moment de perdre la majoria absoluta al Parlament en les darreres eleccions del passat mes de maig. Les formacions independentistes han patit una davallada considerable des que el 21 de desembre del 2017 va obtenir 2.079.340 vots. Aleshores Junts, ERC i la CUP van obtenir el màxim nombre de vots en uns comicis catalans, però, ara, la realitat és ben diferent i la darrera cita electoral van aconseguir 1.224.689 vots. Però com ha variat el votant d’aquestes formacions i de les altres que conformen l’arc parlamentari. L’enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) conclou que Esquerra és la formació que més votants independentistes ha perdut en aquest període i, de retruc, és el partit que ha crescut més pel que fa a votants que prefereixen que Catalunya sigui part d’Espanya.
Concretament, els partidaris d’un estat independent de la formació que presideix Oriol Junqueras han passat de representar el 83,3% a caure fins al 63,4%. És a dir, 20 punts menys en sis anys. Però Esquerra no és l’única formació independentista que ha patit aquest sotrac durant aquests anys. Les tres formacions independentistes amb representació al Parlament han patit, en menor o major mesura, una davallada de votants independentistes, que ha fet augmentar la bossa d’electors partidaris que Catalunya segueixi formant part de l’estat espanyol. La segona formació que més ha perdut en aquest sentit és la CUP, que ha perdut 6 punts, del 92,6% al 86,2% actual. Junts per Catalunya és de les tres que menys retrocés de votants independentistes pateix. Perd menys de 5 punts, passant del 90,6% al 85,9%.
D’altra banda, el PSC, que va guanyar les darreres eleccions, pateix l’efecte contrari. Els socialistes catalans veuen com augmenta el percentatge de partidaris a la independència, que creix gairebé 10 punts –passant del 4,9% al 13,6%–. De retruc, el percentatge de simpatitzants partidaris que Catalunya formi part d’Espanya retrocedeix lleugerament, passat del 98,9 al 82,8%. Els Comuns, per la seva banda, els comuns viuen l’efecte contrari als socialistes catalans i incrementen el percentatge de contraris a la independència, del 63% al 74,4%, i disminueix el percentatge de votant independentista, del 23% al 14%. Finalment, PP i Vox tenen un 90% o més de votants favorables a la unitat d’Espanya, i el votant d’Aliança Catalana, és majoritàriament partidari que Catalunya continuï sent part d’Espanya malgrat que la seva líder, Sílvia Orriols, es declara obertament independentista. Així, sis de cada deu votants de la formació d’extrema dreta serien partidaris que Catalunya seguís formant part d’Espanya.
La independència toca fons i Illa supera Puigdemont
D’altra banda, l’enquesta també demana als 1.200 enquestats sobre la seva posició davant la independència, un suport que cau als nivells més baixos des de l’inici del Procés. D’aquesta manera, els partidaris que Catalunya esdevingui un estat propi només arriba al 31,3%, molt per sota del 44,3%, el seu màxim històric aconseguit l’any 2023. Els partidaris que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma són el 30,6% i el que volen que Catalunya sigui un estat federal dins Espanya freguen el 20%. En total, si hi afegim els que volen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, hi ha un 56,7% d’electors catalans que aposten per una Catalunya que formi part d’Espanya.
Pel que fa a preferència com a president de la Generalitat, Salvador Illa s’alça amb el primer lloc, passant d’un 11,7% el 2023 a un 20,6% el 2024, seguit pel president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que baixa dos punts respecte a un any anterior i obté un 14,5% i pel president dos punts. Entre l’electorat socialista, els partidaris d’Illa han augmentat del 42% el 2023 al 61,1%, encara que el president amb més preferència per part dels seus electors és Puigdemont, amb un 74,1% entre els votants de Junts. Tot i això, el director de l’ICPS, Oriol Bartomeus, va advertir en la presentació de l’enquesta que molta gent veu aquesta pregunta com un examen sobre qui és l’actual president de la Generalitat.
